La matinada de 7 de maig de 1945, set dies després del suïcidi d'Adolf Hitler, el general Jodl va firmar en nom de l'almirall Dönitz, el successor nomenat pel mateix F&u... ml;hrer, i l'alt comandament de la Wehrmacht un document de rendició al quarter general d'Eisenhower, situat a Reims. El general Susloparov, signà en representació de l'alt comandament soviètic. Stalin s'enfurismà ja que la rendició s'havia de produir a Berlin, dirigida per l'Exèrcit Roig. Els Aliats Occidentals volien anunciar la victòria a Europa el dia següent a tots els mitjans de comunicació. Stalin ho va considerar prematur. Malgrat la rendició, diversos exèrcits de a Werhmarcht seguien lluitant a Txecoslovàquia o Curlàndia (Estònia). El dia següent, a la nit entre el dia 8 i 9 de maig, es signaria al quarter general del mariscal Zhukov situat a Karlshorst, a les afores de Berlin, la capitulació incondicional de les forces alemanyes, acceptada pels representants dels quatre aliats. Per part alemanya, van signar la capitulació els comandaments en cap de la Werhmacht i les tres branques de les forces armades, una representació presidida pel mariscal Keitel. Amb aquest signatura, finalitzà la Segona Guerra Mundial a Europa.

El 19 d’abril de 1943, la vigília de Pasqua, ltropes de les SS van iniciar l’operació per a liquidar el gueto jueu de Varsòvia i deportar els residents aptes pel... treball a camps de treball forçats al Govern General. Quan les unitats de les SS i la policia van entrar al gueto al matí, els carrers estaven deserts. Quasi tots els residents del gueto s’havia refugiat en amagatalls i búnquers construïts per ells mateixes. La represa de les deportacions era el senyal per a dur a terme l’aixecament armat al gueto. El cap de l’Organització Jueva de Combat ((Zydowska Organizacja Bojowa; ZOB), Mordecaj Anielewicz, ordenà als combatents l'inici de l’atac. Armats amb pistoles, granades (moltes d’elles casolanes) i poques armes automàtiques i rifles, els combatents del ZOB van sorprendre als alemanys i el seus auxiliars, fet que obligà els nazis a replegar-se. El comandant general de les tropes, el SS Jürgen Stroop informà que havia perdut 12 homes entre morts i ferits durant el primer dia de lluita. El tercer dia de lluita, les forces d’Stroop van començar a arrasar el gueto edifici per edifici per obligar als jueus a sortir dels seus amagatalls. Combatents de la resistència van realitzar atacs esporàdics des dels búnquers però els nazis van reduir sistemàticament el gueto a runes. El 8 de maig de 1943, el búnquer on s’amagaven comandaments del ZOB va ser descobert per les divisions alemanyes. La majoria dels combatents presents, dirigits pel líder del grup Mordechaj Anielewicz (1919-1943) i Arie Wilner (1917-1943), es van suïcidar.
Encara que les forces alemanyes van trencar en pocs dies la resistència militar organitzada al començament de la revolta, individus i grups petits es van amagar o lluitar contra els alemanys durant gairebé un mes. Per simbolitzar la victòria alemanya, Stroop va ordenar la destrucció de la Gran Sinagoga del carrer Tlomacki el 16 de maig de 1943. El propi gueto estava en ruïnes. Stroop va informar que havia capturat 56.065 Jueus i destruïts 631 búnquers. S'estima que les seves unitats va matar a 7.000 jueus durant l'aixecament. Les autoritats alemanyes van deportar aproximadament altres 7.000 Jueus de Varsòvia al camp d’extermini de Treblinka, on gairebé tots van ser assassinats a les cambres de gas en arribar. Els alemanys van deportar gairebé tots els jueus que quedaven, aproximadament 42.000, al camp de concentració de Lublin / Majdanek, i als camps de treball forçats de Poniatowa, Trawniki, Budzyn, i Krasnik. Amb l'excepció d'uns pocs milers de treballadors forçats de Budzyn i Krasnik, les SS van assassinar a gairebé tots els jueus de Varsòvia deportats. Els nazis havien planejat liquidar el gueto de Varsòvia en tres dies, però els combatents van resistir durant més d'un mes. Fins i tot després del final de la revolta el 16 de maig de 1943, alguns jueus es van ocultar a les runes del geto i van continuar atacant les patrulles dels alemanys i els seus auxiliars. L'aixecament del gueto de Varsòvia va ser el més gran i simbòlic aixecament jueu a l'Europa ocupada per l’Alemanya nazi. La resistència a Varsòvia va inspirar altres aixecaments en ghettos (per exemple, Bialystok i Minsk) i centres d'extermini (Treblinka i Sobibor).

El 18 d'abril de 1942, els Estats Units van realitzar el primer atac aeri sobre territori japonès durant la Segona Guerra Mundial. L'anomenada Operació Doolittle fou un ata... pràcticament suïcida sobre Tokyo i ciutats properes perpetrat per un grup de 16 avions bombarders (B 25 modificats) llençats des del portaavions USS Hornet, situat 700 milles de la costa nipona.

L'atac realitzat pocs mesos després del devastador atac japonès sobre Pearl Harbor pretenia elevar la moral dels Estats Units i infringir un cop moral a l'exèrcit imperial japonès posant en evidència que el seu territori no era inviolable.

Després de ser descoberts per l'enemic a alta mar, el tinent-coronel James H. Doolittle va decidir llençar l'atac malgrat l'altíssim risc que assumien. Van descendir a l'alçada de vol rasant i es van disposar a realitzar un bombardeig a plena llum de dia mentre els portaavions que els havien acompanyat feien marxa ràpidament a Pearl Harbor (Hawai). Mantenint silenci de ràdio, utilitzant el codi morse i durant cinc llargues hores l'esquadra es va acostar a Tokyo. A més de la capital, els avions es van desplaçar a Kanagawa, Yokohama, Nagoya, Osaka y Yokosuka.

L'atac causà 50 morts, 250 ferits i 90 edificis destruïts, un resultat que l'enemic titllà de mínim. En canvi, tots els avions de l'esquadra es van perdre, 11 homes van morir, alguns d'ells executats pels japonesos, y cinc més van ser presoners pels russos. La flota de Doolitle tenia l'objectiu d'aterrar en territori xinès però pocs ho van aconseguir. Doolitle i la seva tripulació van caure en un camp d'arròs xinès custodiat pels japonesos i van poder ser rescatats amb dificultats pels guerrillers xinesos. El tinent-coronel fou ascendit a general.

Al matí del 15 de febrer de 1942, l’exèrcit japonès del general Yamashita havien trencat la última línia de defensa aliada i els occidentals s’esta... en quedant sense aliments, aigua i munició. L’artilleria antiaèria es va quedar també sense munició i era incapaç, per tant, de repelir atacs aeris japonesos que podien causar moltes baixes al centre de la ciutat. El saqueig i l’abandonament de la tropes aliades es van afegir al caos del centre de la ciutat. A les 09.30 hores, Percival va celebrar una conferència al búnquer de Fort Canning (Battle Box) amb els seus oficials. Va proposar dues opciones, llençar un contratac immediat per a recuperar els dipòsits d’aigua i de menjar a la regió de Bukit Timah i forçar l’artilleria enemiga fora de les elevacions de la ciutat, o capitular. Tots els presents van estar d’acord que un contraatac no era possible. Percival optà, doncs, per la rendició incondicional. Una delegació de tres persones va ser seleccionada per anar a la seu japonesa. Van creuar les línies enemigues en un vehicle presidir per la bandera britànica i una segona bandera blanca. Els japonesos van insistir que Percival marxés amb una bandera blanca a l'antiga fàbrica de Ford Motor a Bukit Timah per negociar la rendició, imatge que va passar a la història com a símbol de la capitulació. Després d'un desacord breu, quan Percival va insistir que els britànics havien de mantenir a 1.000 homes armats a Singapur per preservar l'ordre, petició que finalment va concedir Yamashita. Percival va signà la rendició a les 17.15 horas aproximadament. El cessament total de les hostilitats va entrar en vigor a les 20.30 hores. La pèrdua de la colònia del valor econòmic de Malàisia, amb la seva important base naval de Singapur, va conduir més de 100.000 soldats britànics, l'Índia i d'Austràlia al captiveri japomès i va destruir el prestigi imperial de Gran Bretanya a l'Extrem Orient. Churchill la va considerar el "pitjor desastre i la més gran capitulació de la història Britànica'.

El 13 de febrer de 1945, poc abans de les 22:00 h., Diversos centenars d'avions bombarders - la majoria britànics-van aparèixer sobrevolant el cel de Dresden, la capital de l&#... 9;Estat de Sajonia. Només els va prendre 15 minuts convertir gairebé tres quarts del centre d'aquesta ciutat en runes. A aquest bombardeig li va seguir, poc més tard, una segona onada d'atacs que va desencadenar un huracà d'incendis, un infern del qual van ser víctima més de 20.000 persones. Els historiadors discuteixen fins al dia d'avui sobre el sentit militar de la destrucció de Dresden, anomenada també la "Florència de l'Elba" per la seva arquitectura barroca. La destrucció de la capital de Saxònia va ser, sens dubte, un cop dur per l'Alemanya nazi. Tot just tres mesos més tard, el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler declarava la seva capitulació incondicional.

Wannsee, als afores de Berlín, va ser el lloc on el 20 de gener de 1942  l'alt funcionariat nazi, amb Adolf Eichmann al capdavant, va posar en marxa "l'extermini organit... at i l'assassinat sistemàtic dels jueus europeus", ha apuntat Wulff, en l'obertura d'un seminari internacional sobre aquesta cita. La Conferència de Wannsee va ser convocada com una mena de "esmorzar de treball" pel cap de Seguretat del Reich, Reinhard Heydrich, amb assistència dels secretaris d'Estat dels principals ministeris i Adolf Eichmann, artífex del pla. El seu únic tema era la planificació de la "solució final", el protocol va redactar el mateix Eichmann, màxim responsable i coordinador de les deportacions, encara que la responsabilitat última corresponia a Heinrich Himmler, cap de les SS. Eichmann-condemnat i executat a Israel el 1962 - va ser l'artífex d'aquesta maquinària, mentre que la resta d'assistents -14 alts funcionaris-eren essencialment tecnòcrates i secretaris d'Estat dels ministeris implicats en el genocidi. L'Holocaust funcionava ja a ple rendiment en el Bàltic, Bielorússia i Ucraïna, però el Tercer Reich pretenia sistematitzar fins exterminar als onze milions de jueus de tot el món

L'imperi japonès va desembarcar les seves primeres tropes a les Filipines el 10 de desembre de 1941; fou el primer de nombrosos desembarcaments en altres llocs de les illes durant el ... es de desembre. El punt àlgid d'aquest atac va tenir lloc el 22 de desembre de 1941 amb el desembarcament de 43.000 soldats a l'illa de Luzón.

La Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht en alemany) és la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 quan es va desencadenar una onada de violència contra els jueus a Alemanya i &Agrav... ;ustria. No obstant això, aquest terme que evoca metafòricament el vidre trencat de la infinitat de finestres trencades no reflecteix amb precisió el grau de violència i destrucció i el nombre d'assassinats comesos. Aquesta explosió de violència va tenir com a pretext l'assassinat d'un secretari de l'ambaixada alemanya a París, Ernst vom Rath, a càrrec de Herschel Grynzpan, jove polonès jueu d'origen alemany. Orquestrada per Goebbels, ministre de propaganda nazi, les instruccions als diferents òrgans del partit van ser clares: saqueig, incendis i destrucció de les institucions jueves i propietat privada de la comunitat com si tractés d'un moviment espontani de la població. En dos dies, més de 250 sinagogues van ser cremades, més de 7.000 comerços de jueus van ser destrossats i saquejats, dotzenes de jueus van ser assassinats, i cementiris, hospitals, escoles i llars jueus van ser saquejats mentre la policia i les brigades de bombers es mantenien al marge. El matí posterior als pogroms, 30.000 jueus alemanys van ser arrestats pel "delicte" de ser jueus i van ser enviats a camps de concentració, on centenars d'ells van morir.

La primera onada d'avions japoneses va assolir el cel de Pearl Harbor pocs abans de les 07.55 hores del 7 de desembre de 1941, hora en la qual s'inicià l'atac. El cap d'aq... esta onada d'avions, el comandant Mitsuo Fuchida, envià un missatge amb el codi 'To, To, To' i 'Tora, Tora.Tora', indicant a la flota naval japonesa que l'atac s'havia iniciat i havia aconseguit una sorpresa total. A les 08.10 hores, el USS Arizona explotà i es va enfonsar en menys de nou minuts amb 1.177 dels seus tripulants, la major pèrdua de vides humanes durant l'atac. El USS Oklahoma va rebre l'impacte de diversos torpedes, va donar una volta de campana atrapant a més de 400 homes. El California i el West Virginia també es van enfonsar mentre que altres vaixells de guerra sofrien danys molt greus. L'atac japonès també atacà altres instal·lacions militars com pistes d'aterratge i bases aèries. Centenars d'avions van ser destruïts a terra i centenars d'homes van morir. A les 08.40 hores, una segona onada d'avions realitzà un nou atac, concentrat en la destrucció del port. Tot i el gran èxit de l'operació, les forces japoneses no van destruir completament ni les estratègiques instal·lacions de la base naval ni la Flota del Pacífic nord-americana, en part perquè els portaavions de la flota no es trobaven ancorats aquell dia a la badia. L'atac a Pearl Harbor, conegut com el 'Dia de la Infàmia fou l'inici de la guerra del Pacífic i provocà la declaració de guerra dels Estats Units contra el Japó i els seus aliats europeus. 2.390 nord-americans van morir a l'atac.

El 2 de setembre de 1945 el vaixell de guerra USS Missouri va acollir l'acte oficial de rendició del Japó, a la badia de Tokio. El ministre de relacions exteriors Mamoru Shigem... tsu va firmar en nom del govern civil mentre que el general Umezu ho feia en nom dels militars davant la presència del comandant suprem dels aliats al Pacífic, Douglas MacArthur, i l'almirall de la flota nord-americana, Chester Nimitz. A les 09.30 hores del matí, els emissaris japonesos van abandonar el vaixell, la Segona Guerra Mundial havia acabat oficialment. El president nord-americà Harry Truman va declarar que el 2 de setembre era el Día V-J (Victory over Japan) o (Victory in Japan).

A les 04.45 hores de l’1 de setembre de 1939, el vaixell cuirassat alemany Schleswig-Holstein inicia el bombardeig contra la guarnició polonesa establerta a la península de W... sterplatte, a set quilòmetres de Gdansk. A les 04.50 hores, el oficial al capdavant de la guarnició, Henry Sucharski, estableix comunicació telefònica amb el comandament de l’armada a Gydnia per informar de l’atac. La segona guerra mundial havia començat.

El matí del 9 d'agost de 1945, el bombarder nord-americà B-29 Bockscar, pilotat pel Major Charles W. Sweeney, va transportar la bomba atòmica anomenada Fat Man amb la in... enció de llançar-la sobre la ciutat japonesa de Kokura, el blanc principal. Quan van arribar a Kokura la ciutat estava coberta en un 70% per núvols, que la enfosquien. La bomba va ser alliberada sobre Nagasaki, l'objectiu secundari, a les 11.02 hores. S'estima que van morir 74.000 persones. Tres dies després, l'Emperador del Japó, Hirohito, va informar a la família imperial la seva decisió de rendir-se.

El 4 de juliol de 1941, els voluntaris del Comando Arajs, creat pels nazis, van reunir 300 jueus lituans, la majoria dones... i nens, i els van concentrar dins la gran sinagoga coral de Riga, ubicada al carrer Gogol. A continuació van llençar granades per les finestres i tot l’edifici fou devastat per les flames. No hi va haver cap supervivent.

A finals de 1944, i davant la proximitat de l'ofensiva de l'Exèrcit Roig, les autoritats del camp van començar a treballar en esborrar les petjades dels seus crims. Es van ... estruir documents, alguns edificis es van enderrocar i altres es van cremar o van volar pels aires. Els presoners capaços de marxar van ser evacuats entre els dies 17 i 21 de gener de 1945 cap a l'interior del Tercer Reich, moment en el qual els soldats soviètics es trobaven a només 60 quilòmetres de distància, alliberant Cracòvia. Al voltant de 7.000 presoners que van ser abandonats pels alemanys al camp foren alliberats pels soldats de l'Exèrcit Roig el 27 de gener de 1945. Entre 300 i 400 eren nens. 

El 23 de maig de 1937, va partir de la localitat basca de Santurce el vaixell de vapor 'Habana' amb prop de 4.000 nens, que tenia entre 5 i 16 anys, fugint dels combats de la guerra civi... espanyola. Va ser el major contingent de refugiats rebut mai al Regne Unit, i està considerat un dels majors èxodes infantils de la història. El gran detonant va ser la destrucció de Guernica, capital cultural i històrica dels bascos, que va quedar arrasada el 26 d'abril de 1937 pels bombardejos de la Legió Còndor. El bombardeig de Guernica, que va tenir un gran impacte internacional, va motivar al Govern britànic, fins llavors reticent a acollir refugiats, a acceptar als nens bascos encara que no es va comprometre a col·laborar econòmicament per mantenir-los. Quan l'Havana va arribar al port de Southampton portava a bord 3.826 nens, acompanyats de 95 mestres, 15 sacerdots i 120 infermeres. Els nens van ser enviats a un camp temporal a North Stoneham, Eastleigh, i posteriorment van ser acollits per organitzacions de caritat, l'església o famílies particulars. Molts d'ells pensaven que només estarien tres mesos a l'exíli però la majoria no tornaria fins a 1939. Prop de 250 nens van romandre a la Gran Bretanya i la majoria d'ells van viure les seves vides allà. D'ells, sobreviuen mig centenar de nens refugiats.

El primer avió va aparèixer cap a les quatre de la tarda del 26 de abril de 1937 i va deixar caure algunes bombes. Al cap d'uns quinze minuts va tenir lloc la primera onada, tr... s avions en formació triangular que volaven molt baix. Així va començar el bombardeig sistemàtic de Gernika que es va prolongar durant més de tres hores. La destrucció de Gernika va ser obra de la Legió Còndor alemanya i de les forces aèries italianes, actuant sota les ordres de l'exèrcit franquista revoltat. La tàctica militar que es va aplicar va ser tan devastadora que Gernika ha passat a la història com el primer assaig de guerra total. Després del bombardeig Gernika va quedar pràcticament arrasada. A la destrucció provocada per l'atac aeri va haver de sumar l'incendi que es va propagar pel nucli urbà de la vila, afavorit pel vent que va bufar en les hores posteriors al dramàtic esdeveniment. Les pèrdues humanes són encara avui difícils de valorar, encara que els càlculs més acceptats parlen de 250 morts i de centenars de ferits. La majoria de les víctimes van morir en els refugis a causa dels metrallaments a camp obert.

Finalitzada amb resultat d'empat la batalla de Jarama, les tropes de Franco van executar una nova ofensiva per tancar completament Madrid, pas previ a la seva conquesta. Quatre divisions del... aliats feixistes italians de Franco i una divisió espanyola volien trencar el front per assolir Guadalajara, a 80 quilòmetres, i esperaven amb les tropes del Jarama trenquessin aquest front definitivament, conquerir Alcala de Henares i completar el cèrcol. Més de 50.000 homes, entre ells uns 35.000 italians i 15.000 marroquins, van iniciar l'atac a les 07.00 hores del 8 de març de 1937. Tot el pes de l'atac anava a càrrec de les tres divisions de 'camises negres' feixistes al comandament de Roatta: la Divisió 'Dio lo vuole' (General Rossi), la Divisió 'Llamas negres' (General Coppi) i la Divisió 'Fletxes negres'(General Nuvoloni). També estava presenta una quarta divisió, de l'exèrcit regular, la Divisió Littorio (General Bergonzoli). Tots els italians actuarien junts de manera que la victòria engrandiria la glòria d'Itàlia, segons el pla de Mussolini. Equipats amb nombrós material motoritzat, l'avanç recolzat amb atac artiller segueix la carretera de Sòria. A mig matí, baixa la temperatura i es posa a ploure, després apareixen el gel i la boira. L'aviació franquista no es pot enlairar però si ho fa la republicana que castiga l'avanç italià. Comença, així, la batalla de l'Guadalajara on els voluntaris italians patirien la seva més dolorosa derrota després del posterior contraatac republica. Mai s'arribà Guadalajara i la major part dels combats es van lliurar als voltants de les poblacions de Brihuega. Trijueque i Torija.

La tarda del dimecres 25 de novembre de 1936 era una més a Cartagena. A les 15.00 hores molta gent sortia de treballar i fins i tot alguns esperaven els autobusos que sortien amb destinac... ó als diferents barris perifèrics o les extenses pedanies del Camp de Cartagena. A les 17:25 hores començava a sentir-se soroll de motors d'aviació de la Legió Còndor alemanya. Les primeres onades van provocar moltes víctimes en llocs com l'estació del FF.CC. i el moll d'Alfons XII, a més de llançar les bombes incendiàries que marcaven la ruta d'aproximació a les onades nocturnes. La sirena va fer que moltes persones es dirigissin a casa i refugis, serien les 17:30 hores més o menys, i d'allí molts ja no van sortir fins passades les 21:30 hores. Mai un ''sobrenom'' va ser tan raonable, i per això se li va cridar el bombardeig de les quatre hores. Les destrosses a la ciutat van ser importants, però sobretot molt disperses. La gent de Cartagena va estar una mica més de quatre hores ficada en els refugis i escoltant explosions, sense parar, barrejant les bombes amb els trets de les bateries de la DCA i els antiaeris de les unitats navals. Aquesta sensació ha sobreviscut en els testimonis més de 60 anys sense cap problema de vellesa. Després d'aquest atac, moltíssimes persones van abandonar la ciutat. Molts van marxar aquesta mateixa nit, mentre altres persones ajudaven a sufocar incendis, retirar runes dels llocs que havien estat aconseguits per les bombes, portar els ferits als hospitals, i moltes altres tasques. Va ser una nit molt llarga, que va començar cap a les 22 hores.

El 24 d'agost de 1937 l'exèrcit republicà va iniciar l'ofensiva de Belchite, amb l'objectiu de realitzar un avanç ràpid sobre Saragossa per intentar o... upar i provocar així el desplaçament de tropes franquistes des del Nord. Un total d'una mica més de 80.000 homes dividits en 4 agrupacions principals tenien com a objectiu principal envoltar i ocupar ràpidament Saragossa des de diversos fronts: pel Nord des Zuera, més al Sud des Farlete cap Villamayor, per l'Est des Quinto i Pina, i finalment, amb la major quantitat de forces, un altre ampli sector que cobria Quinto, Belchite, Mediana i Fuentes. L'objectiu prioritari inicial era avançar ordenada i ràpidament per conquerir els punts claus i possibilitar l'entrada a Saragossa. No obstant això, aquesta ambiciosa operació no va tenir els resultats esperats. El factor sorpresa, clau en l'operació, duta a terme fins i tot principalment de nit, es va perdre a causa de la manca de coordinació entre tots els fronts, la inexperiència de les tropes, els errors d'intendència, i, sobretot, en la concentració de les accions militars en punts no prioritaris de l'ofensiva, com va poder ser Belchite. Durant dies, mitjançant durs combats, el setge sobre la vila es va anar completant, quedant petits reductes de resistència, com el seminari, que finalment acabarien igualment caient (2 de setembre). Quatre dies després Belchite era completament conquerit, però les republicans no van aconseguir mai Saragossa.

Les tropes del comandant sublevat Juan Yagüe van protagonizat els dies 14 i 15 d'agost de 1936 la tristament celebre matança o massacre de Badajoz, un dels episodis més sa... nant de la repressió exercida pels franquistes durant la guerra civil. El mateix dia 14, Yagüe ordenà el confinament de tots els presoners -la majoria civils- a la plaça de toros, després de conquerir la ciutat, clau per a facilitar l'avançament de les seves tropes en direcció a Madrid. Aquest espai, enderrocat l'any 2002, s'utilitzà segons la majoria de les versions més com a espai de concentració dels presoners que no pas com a lloc d'execucions massives. Segons testimonis d'alguns supervivents, els afusellaments es produïen en grups de 20 a diversos zones de la ciutat, i després es traslladaven els cadàvers en camions a l'antic cementiri, on eren incinerats i posteriorment dipositats en fosses comunes. Entre els represaliats es trobaven homes i dones afectes a la República, obrers, camperols, militars que van participar en la batalla per a defensar la ciutat, autoritats locals o simples sospitosos. L'alcalde Sinforiano Madroñero y el diputat Nicolás de Pablo, socialistes ambdós, van ser afusellats el 20 d'agost després de ser capturats a Portugal després de fugir de la ciutat. Hi ha molta controvèrsia sobre la xifra total de persones assassinades però la majoria d'estudis les situen entre 2.000 i 4.000 persones.

El 17 de juliol de 1936 la guarnició fou la primera a rebel·lar-se contra la República, avançant-se un dia a les ordres del general Mola que establia la data d'in... ci de l'alçament militar el dia 18 de juliol a les 17.00 hores. Una denúncia sobre les intencions dels conspiradors avançà un dia el cop. Els oficials sublevats amb l'ajuda de falangistes, legionaris i regulars van conquerir ràpidament els edificis claus de la ciutat africana.

Un grup de Guàrdies d'Assalt va assassinar un dels líders de la dreta espanyola, José Calvo Sotelo (1893-1936), després de detenir-lo il·legalment a casa s... va, a Madrid. Aquesta acció va precipitar l'alçament militar quatre dies després. Calvo Sotelo fou ministre d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera. Instaurada la República (1931) s'exilià a Portugal i França. Al 1934 creà la coalició de dretes Bloque Nacional, a la qual no s'integraren ni la CEDA ni Falange Española. Bloque Nacional propugnava una monarquia forta no parlamentària, un estat corporatiu i un exèrcit amb funcions policíaques. Durant el primer semestre de 1936 demanà al Govern republicà en diversos debats a les Corts espanyoles el restabliment urgent de l'ordre públic, reclamant en cas contrari que aquesta tasca fou assumida per l'Exèrcit.

El poeta va ser portat al poble de Víznar (Granada) juntament amb altres detinguts. Després de passar la nit a una presó improvisada, el van traslladar en un camió fi... s a un lloc a la carretera entre Víznar i Alfacar, on el van afusellar abans de l'alba.

Els requetés navarresos, manats per Camino Alonso Vega, arriba al Mediterrani per Vinaròs. Sóc ocupades Benicarló i Ulldecona. Les forces republicanes del Maestrat i ... es del curs inferior de l'Ebre queden separades. Catalunya queda aïllada de la resta de territori republicà d'Espanya.