diumenge, 29 de gener de 2017 Tornar a les notícies
Reportatge: Kommeno, una memòria de Grècia que Tsipras treu de l’oblit

29/01/2017.-Diari de Guerra (Andreu Caralt).- El sol s'amaga quan arribem a Arta, capital d'una prefectura allunyada del turisme a l'oest de la Grècia continental. Cap senyal aparent indica el desviament cap el petit poble rural de Kommeno. Ens aturem en una benzinera i preguntem, un jove repartidor en motocicleta ens guia fins a l'itinerari correcte.

Creuem barris perifèrics de la petita ciutat fins a arribar al camp, una zona rural envoltada de plantacions de cítrics a tocar d'un riu, l'Arachtos, que desemboca en el seu estuari. En quinze minuts arribem a Kommeno, al seu cementiri i la seva església. Preguntem pel monument, per la massacre, pels nazis. Res. Preguntem per Tsipras i, ara sí, ens condueixen a una gran plaça propera envoltada de cafeteries habitades per uns pocs homes, sempre homes, grans.

16 d'agost de 1943
És una escena fosca, només enlluernada per un imponent monument de marbre blanc il·luminat. Hi són escrits a les quatre cares del monòlit els noms de 317 veïns assassinats el 16 d'agost de 1943 en una massacre perpetrada per una unitat de la Wehrmacht alemanya. La més petita és Alexandra Kristina, d'un any, i la més gran, Anastasia Costa, de 75 anys. Setanta-quatre víctimes eren nens menors de 10 anys i vint famílies van ser absolutament aniquilades.

La raó de l'assalt fou la presència, descoberta per una unitat de reconeixement de la Wehrmacht, de diversos partisans que havien deixat els seus fusells contra l'arbre de la plaça de poble i demanaven menjar als habitants. Era el primer cop en dos anys que soldats alemanys visitaven el petit poble perdut i la seva presència va causar pànic. Una delegació del poble es va desplaçar a Arta per explicar als delegats italians què hi havia succeït i demanar seguretat i així se'ls hi va oferir. El comandament de la Wehrmacht, però, va decidir activar una 'operació sorpresa' contra Kommeno, de matinada.

'Ningú dempeus'
Els responsables d'executar-la serien un centenar de soldats d'un regiment de la 1era Divisió de Muntanya. L'ordre era 'no deixar ningú dempeus'. Equipats amb metralladores, rifles i granades, els homes de la Wehrmacht van assaltar les cases per assassinar els veïns, una bona part des quals estava dormint. El poble havia quedat encerclat i l'única via d'escapament fou el riu. Centenars de veïns van poder nadar a la riba oposada i així van evitar una mort segura mentre sentien els crits d'espant dels que no van poder escapar. Per completar l'operació 'sorpresa', van cremar el poble. L'horror es va allargar sis hores.

Pobles màrtirs
La massacre de Kommeno no és un cas aïllat, és un exemple de la llarguíssima llista de pobles màrtirs del país hel·lènic durant els quatre anys d'ocupació de les forces del Tercer Reich, de 1941 a 1944. Un informe del govern Grec a l'exili el 1944 xifra en 879 els pobles totalment destruïts en actes de terror de les forces d'ocupació en el seu pla d'aturar l'auge de la lluita partisana, 460 pobles més serien destruïts parcialment. Milers de civils van ser assassinats. Els casos més coneguts són els de Kalavrita, al Peloponès, amb 511 homes assassinats el desembre de 1943, i Distomo, prop de Delfos, amb prop de 300 homes afusellats. En els dos casos s'han erigit enormes monuments damunt de turons sobre els pobles i a Kalavrita un museu manté el record perenne dels fets.

Visita del primer ministre
Cap primer ministre havia assistit a l'acte d'homenatge anual organitzat a Kommeno, fins l'any passat, que Alexis Tsipras hi va participar. En un dia assolellat i calorós, a la mateixa plaça envoltada de cafès, el líder de Syriza va recordar els caiguts abans d'insistir,un cop més, en la demanda al Govern alemany d'Angela Merkel del pagament de reparacions de guerra, incloent-hi els préstecs forçosos que el govern Grec va atorgar de manera forçosa. La factura s'eleva a 278.700 milions d'euros al canvi actual. "Grècia i el poble grec no s'obliden de la història ni dels crims de guerra i matances de l'exèrcit nazi i exigeix el reconeixement efectiu del Govern alemany, fins i tot 76 anys després ... És el nostre deure envers els pobles d'Europa que van lluitar contra els nazis", va dir aquell dia.