L'efemèride de la setmana
Segona Guerra Mundial
  • 3 de novembre de 1943
    Aktion Erntefest, 42.000 jueus executats en dos dies al districte de Lublin

    L'Aktion Erntefest fou l’assassinat indiscriminat de 42.000 jueus del districte de Lublin (Polònia) en únicament dos dies, el 3 i 4 de novembre de 1943. Un total de 18.40... van morir el dia 3 al camp de concentració de Madjanek, en la execució més gran en un únic dia en la història del sistema de camps de concentració nazis. A finals d’octubre, membres de les SS van ordenar als jueus del camp a obrir tres grans rases en forma de zig-zag a l’extrem nord del recinte, al costat del crematori. La decisió preocupà els presoners però la resposta fou que el front de guerra s’apropava a Lublin i les rases s’obrien per defensar el camp. El 3 de novembre, després del recompte diari, van ser traslladats a peu a marxa ràpida fins al seu destí final, al costat d’un crematori. En unes barraques es van despullar i així van entrar a les rases, on van ser executats. Mentre, les SS van reforçar la seva presència a les torres de vigilància i als afores del recinte. Des dels altaveus d’aquesta zona van començar a sonar en un volum prou elevat animades melodies mentre els botxins començaven a executar les víctimes innocents. Avui, es conserven les rases on van morir aquells homes i un monòlit recorda la tràgica efemèride. L’operació Erntefest va suposar també l’assassinat d’entre 6.000 i 10.000 jueus del sub camp de Trawniki, situat en una antiga  fàbrica de sucre. Els cóssos van ser cremats i el camp, liquidat. Un monument al centre de la població els honora. També es van produir massacres de jueus dins l’operació Erntefest als sub camps de Poniatowa, Budzyn, Kraśnik, Puławy i Lipowa.

    16 d'octubre de 1943
    Les SS arresten i deporten a Auschwitz els jueus de la comunitat de Roma

    El 16 d’octubre de 1943 una unitat de les Waffen SS arribada a Roma deu dies abans i dirigida per Theodor Dannecker va arrestar a 1.259 jueus de la comunitat de la capital d’It&agrav... ;lia per ordre expressa de Hitler. Després d’alliberar als mischlinge, els conjugues de matrimonis mixtes i alguns estrangers, van quedar arrestats 1.030 jueus. Dos dies després, el 18 d’octubre, van ser transportats a l’estació de Tiburtina i deportats al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. La immensa majoria va ser gasejats un cop arribats al camp i 196 van ser escollits per al treball esclau. Només 15 jueus van sobreviure a la guerra. Durant l’any següent van continuar les detencions de jueus a Itàlia. Uns 7.000, el 20 per cent del tota la comunitat al país, van ser capturats i assassinats.

    30 de setembre de 1938
    El vergonyós Pacte de Múnic condemna Txecoslovàquia

    El 30 de setembre de 1938, el Fuherbau va acollir la signatura del Pacte de Munich, que permetia als nazis apropiar-se de la regió txecoslavaca dels Sudets, de parla alemanya. El pacte fo... signat pel primer ministre francès, Edouard Daladier, i el primer ministre britànic, Neville Chamberlain amb l’esperança de satisfer les demandes nazis i evitar una guerra oberta. A més de suposar una derrota diplomàtica de primer ordre i una claudicació als dos règims dictatorials per part de França i Anglaterra, el pacte significa de facto la defunció de la República Espanyola, en plena guerra civil contra les tropes franquistes, i que esperaven un posicionament belligerant de les dues potències occidentals contra els grans aliats de Franco, el III Reich i l’Itàlia de Mussolini. Un any després del pacte, Hitler envairia Polònia i dos anys mes tard atacaria França i Anglaterra.

    24 d'agost de 1944
    'Ils sont là!', Paris és alliberada

    A les 21.20 hores del 24 d’agost de 1944, els tancs i semiorugues de la novena companyía del capità Dronne de la 2a Divisió Blindada del general Lecrerc arribava a la ... laça de l’Hotel de Ville (Ajuntament) de Paris. La ‘Nueve’ estava quasi integrament formada per soldats republicans espanyols i el noms dels seus vehicles recordaven les batalles més sagnants de la Guerra Civil: Madrid, Brunete o Guadalajara, blindat que encapçalava la comitiva.Ells van ser els primer en entrar a París per ordre del mateix Lecrerc. Després de la seva arribada, van sonar les campanes d'algunes esglésies i finalment la de la mateixa catedral de Notre Dame. Els carrers es van començar a omplir de parisencs que cridaven, 'Ils sont là!' (Ja estan aquí).

    L’endemà, 25 d'agost, el gruix de la divisió de Lecrerc i la 4era Divisió d’Infanteria nord-americana entraven a la capital trobant-se una molt feble resistència alemanya i una rebuda entusiasta per part de la població. Al migdia, el comandament nazi de París, el tinent general Von Choltitz va ser detingut al seu quarter general, a l’Hotel Meurice. Traslladat a la prefectura de policia, signa la rendició de la ciutat davant Lecrerc i el líder comunista de la Resistència Henri Rol-Tanguy, entre d’altres. El 26 d’agost, el general De Gaulle, líder de la França Lliure, presidí una desfilada de la victòria al costat dels seus generals Lecrerc, Koenig i Juin, tropes franceses i membres del Consell Nacional de Resistència. Una enorme multitud els va aclamar en el seu recorregut del Camps Elisis a Notre Dame. París havia estat alliberada.

  • 6 d'agost de 1945
    Estats Units llança la bomba atòmica sobre Hiroshima

    Situada a l’extrem sudoest de la illa de Honshu, la més important de Japò; Hiroshima tenia la forma d’un ventall, estava construida sobre sis illes separades per set ri... s d’un estuari. Diversos programes d’evacuació l’havien reduít de 380.000 a 245.000 habitants.

    A primera hora de matí del 6 d’agost de 1945, tres superbombarders nord-americans B-29 van aparèixer al cel d’Hiroshima, a uns 10.000 mil metres d’alçada. Dos disposaven de càmeres i equips científics per registrar els efectes de la bomba. El tercer superbombarder, de nom Enola Gay, va obrir el compartiment de bombes a les 08:15 hores. Va deixar una bomba atòmica, amb una ogiva d'urani 235, batejada amb el nom en clau de ‘Little Boy’ (Nen Petit).

    Un minut després gran part de la ciutat d’Hiroshima es desintegrava a causa d’una explosió de llum cegadora. Prop de 100.000 persones van morir a l’instant, i milers més van morir després pels efectes de la radiació i la gravetat de les cremades.

    Mentre es patia un dolor indescriptible entre la població, un dels pilots d’un B-29 que acompanyaven l’Enola Gay, Charles Sweeney, va confessar que es va posar còmode i va esmorzar. “Em vaig prendre un entrepà i un suc de pinya, després vaig tornar i vaig fer una migdiada. Em vaig despertar, fumar un puro i dedicar a fer a cercles amb el fum fins que vam arribar a la base. Després d’aterrar i de donar ‘parte’ i redactar els informes, es va organitzar una gran festa”.

    L’estat major del president Truman a Washington va emetre un comunicat advertint als japonesos que si no presentaven de manera immediata la seva rendició “podien esperar del cel una pluja de ruïna i desgràcies mai vista a la terra fins ara”.

    El matí de l’endemà, 7 d’agost, la ràdio japonesa va emetre un breu comunicat que van escoltar molt pocs dels supervivents d’Hiroshima. “Hiroshima va patir danys considerables com a resultat d’un atac realitzat per diversos B-29. Es creu que un nou tipus de bomba fou utilitzat. Els detalls estan sent investigats”.

    El dia 8, la Unió Soviètica va declarar la guerra a Japó i va llençar una guerra llampec contra l’exèrcit japonès que ocupava Manxúria. L'endemà, dia 9, esclataria la segona bomba atòmica sobre terra japonesa, a Nagasaki.

    10 de maig de 1933
    El Tercer Reich crema 20.000 llibres al centre de Berlin

    Coneguda durant el III Reich com a Opernplatz, per ubicar-se al costat del teatre de l’Òpera Estatal, la Bebelplatz de Berlin fou l’escenari de la primera crema de llibres ofi... ial el dia 10 de maig de 1933. Un nombrós grup d’estudiants vestits amb els uniformes de la SA i encapçalats per Joseph Goebbels van formar una immensa pira amb 20.000 llibres que van reduir fins a les cendres. Entre els autors considerats subversius i objecte de la crema hi havia obres de Berthold Brecht, Heinrich Mann, Thomas Mann, Karl Marx, Albert Einstein, Sigmund Freud, Franz Kafka, Émile Zola, Jack London, Maxim Gorki i Voltaire, entre d’altres. Una biblioteca soterrada amb les estanteries buides, obra de Micha Ullmann, commemora aquells fets terribles.

    28 d'abril de 1945
    Benito Mussolini mor a mans dels partisans i és penjat cap per avall a Milà

    El 28 d'abril de 1945, dos dies abans del suïcidi d'Adolf Hitler, partisans de la resistència italiana van detenir i assassinar Benito Mussolini. Tres dies abans havia sortit... de Milà disfressat de soldat en un comboi alemany amb l'esperança de poder creuar la frontera Suïssa. El dia 27 el comboi fou detingut a Dongo por partisans comunistes. Van reconèixer l'antic dictador i el van arrestar immediatament. Les autoritats partisanes de Milà van decidir matar-lo immediatament i evitar un posterior judici. L'amant de Mussolini, Clara Petacci, fou autoritzada a traslladar-se a Dongo. La parella va morir el matí del dia 28 per trets de metralladora a Giulino di Mezzegra, prop de Dongo. A la tarda, els cadàvers van ser traslladats en camió fins a la plaça Loreto de Milà, on els cóssos van ser sotmesos a tot tipus d'ultratges per la multitud i finalment van ser penjats cap per avall en una benzinera de la plaça, on mesos enrere havien penjat també els cadàvers de 15 partisans antifeixistes. El cos de Mussolini fou desfigurat a cops. Hores més tard, el Comitè d'Alliberament Nacional del nord d'Itàlia retirà els cadàvers, van ser introduïts en caixes de fusta i enterrats en tombes anònimes. El comitè acceptà públicament l'autoria dels fets i ho justificà com una "necessària conclusió per una fase de la història que ha deixat Itàlia en un estat moral i material de ruïna".

    12 de març de 1938
    El Tercer Reich envaeix Àustria

    El mes de juliol de 1934, els nazis austríacs i alemanys es van sublevar al país alpí però van fracassar. Un govern autoritari de dretes va assolir el poder. Al febre... de 1938, Hitler va invitar al canceller austríac Kurt von Schuschnigg a Alemanya per pressionar-lo que deixes el camí lliure als nazis. El canceller ho va rebutjar i va convocar un plebiscit sobre la unió (Anchluss). Fou intimidat per a que l'anul·lés i amb resignada obediència ordenà a l'Exèrcit austríac que no oferís resistència als alemanys. El president d'Àustria, Wilhelm Miklas, es va negar a nombrar canceller al líder nazi del país, Arthur Seyss-Inquart. El ministre nazi alemany Hermann Göring li ordenà que enviés un telegrama demanant ajuda militar a Alemanya però s'hi va negar. El telegrama fou enviat per un agent alemany a Viena. El 12 de març Alemanya va envair el país. L'acceptació per part de la població va convèncer Hitler d'annexionar el país el 13 de març. Un sufragi controlat del dia 10 d'abril va donar un consens del 99,7 per cent.

  • 26 de febrer de 1943
    Primer transport de gitanos d'Alemanya a Auschwitz II-Birkenau

    El 26 de febrer de 1943, el primer transport dels sinti i romanís homes, dones i nens procedents d'Alemanya va arribar a Auschwitz. L'anomenat camp famliar gitano conegut com el <... m>Zigeunerlager (campament gitano), que va existir durant 17 mesos, es va posar en marxa. Dels aproximadament 23.000 gitanos deportats a Auschwitz, uns 20.000 van morir o van ser assassinats a les cambres de gas.

    3 de febrer de 1943
    El règim nazi decreta tres dies de dol oficial per la derrota a Stalingrad

    El règim nazi va decretar el 3 de febrer de 1943, un dia després de la rendició definitiva del VI Exèrcit a Stalingrad, tres dies de dol nacional. Es van tancar els l... cals de diversió mentre les estacions de ràdio només posaven música. Es va prohibir, tanmateix, que els diaris utilitzessin llaços negres en senyal de dol en les seves informacions i que les banderes onegessin a mitja asta. El dia 3 es va emetre el comunicat oficial de la rendició: 'Des del quarter general del Führer, 3 de febrer de 1943. El comandament suprem de la Wehrmacht anuncia que la batalla d'Stalingrad s'ha acabat. Lleial al seu jurament de fidelitat, el VI Exèrcit sota l'exemplar comandament del mariscal de camp Paules ha estat aniquilat per l'aclaparadora superioritat numèrica de l'enemic. ..El sacrifici del VI Exèrcit no ha estat va. Com a baluard de la nostra missió històrica europea, ha suportat l'atac de sis exèrcits soviètics...Han mort per a que Alemanya pugui viure". L'anunci no va fer cap referència als 91.000 soldats del VI Exèrcit presoners.

    2 de febrer de 1943
    Les restes del VI Exèrcit alemany es rendeixen a Stalingrad

    A la matinada del 2 de febrer de 1943, el general Strecker va entregar a les tropes soviètiques el missatge de rendició de les tropes del XI Cos d'Exèrcit de la Wehrmach... que encara resistien malgrat que el mariscal de camp Paulus, cap del VI Exèrcit, s'havia rendit formalment el 31 de gener al seu quarter general i havia estar arrestat per l'enemic. Strecker havia rebutjat pel peticions de rendició del seus comandaments de divisió fins que un dels seus oficials va decidir iniciar les negociacions directament amb els russos. Davant d'això, Strecker i Groscurth van redactar el missatge final. 'El XI Cos d'Exèrcit amb les seves sis divisions ha complert amb el seu deure fins a l'últim home en un dur combat. Visca Alemanya!'. La ciutat va quedar arrasada després de cinc mesos de ferotges combats. En tota la campanya d'Stalingrad, l'Exèrcit Roig va patir 1,1 milions de baixes, dels quals 485.751 morts. Les baixes en les forces alemanyes i exèrcits aliats són incertes però l'historiador britànic Antony Beevor les situa per sobre de les 500.000. L'Exèrcit Roig va capturar 91.000 soldats. A la primavera, la meitat dels presoners havia mort per execucions sense control i múltiples malalties.

    21 de setembre de 1942
    Últim transport de Varsòvia a Treblinka durant la Grossaktion

    El 21 de setembre de 1942 es va organitzar l'últim transport ferroviari del gueto de Varsòvia fins el camp d'extermini de Treblinka. El comboi transportava 2.196 jueus. La ... inalització de la deportació massiva d'habitants del gueto a la mort (Grossaktion) coincidia amb la festa hebrea del Yom Kippur. Del 22 de juliol al 21 de setembre van ser enviats a la mort 253.742 persones segons informes nazis, una xifra que fonts jueves eleven a 300.000. Els primers mesos de 1943 es van enviar milers d'habitants del gueto més a la mort i a camps de concentració.

  • 8 d'agost de 1942
    Janusz Korczak acompanya els nens dels seu orfenat deportats a Treblinka

    El 8 d'agost de 1942, el pedagog, periodista, metge i escriptor polonès d'origen jueu Janusz Korczak, pseudònim de Henryk Goldszmit, marxà amb els nens del seu orfen... t del gueto de Varsòvia a la Umschlagplatz, lloc de concentració dels jueus del gueto de Varsòvia i lloc de sortida dels combois ferroviaris nazis camí del camp d'extermini de Treblinka. Korczak va acompanyar entre 192 i 196 nens orfes més una dotzena de membres del personal. A Korczak li van oferir refugi però ho va rebutjar en repetides ocasions, dient que ell no podia abandonar els seus fills. Segons una llegenda popular, quan el grup d'orfes finalment va arribar a la Umschlagplatz, un oficial de les SS va reconèixer Korczak com l'autor d'un dels seus llibres infantils preferits i es va oferir a ajudar-lo a escapar. En una altra versió, el funcionari estava actuant d'ofici, ja que les autoritats nazis tenien en ment algun tipus de "tracte especial" per Korczak. Qualsevol que sigui l'oferta, Korczak es va negar una vegada més. Ell va pujar als trens amb els nens destí a Trreblinka.

    16 de juliol de 1942
    Comença la gran batuda dels 27.000 jueus que viven a París

    A las quatre de la matinada del 16 de juliol de 1942, s'inicià la batuda (rafle en francès) dels 27.000 jueus a Paris i els seus suburbis. La caça humana va reb... e el nom en clau de Vent printanier (Vent primaveral) en la qual hi van participar 5.000 policies francesos i cap alemany. Un total de 900 grups, cadascun amb tres oficials de policia membres voluntaris, estaven eren els executors dels arrestos. L'operació va continuar l'endemà, 17 de juliol. El número total de jueus capturats fou de 13.152, ja que moltes possibles víctimes van amagar-se arran dels rumors insistents sobre l'objectiu de l'operació. Entre els capturats, els solters i casats sense fills van ser traslladats directament al camp de concentració de Drancy. Les 8.160 persones restants, homes, dones i nens, van ser traslladades al velòdrom parisenc Vélodrome d'Hiver (Vel d'Hiv). En Vel d'Hiv no havia res preparat, ni menjar, aigua, lavabos o llits de cap tipus. Durant entre tres i sis dies, milers de persones van rebre únicament una o dues racions de sopa al dia. Dos metges jueus i un de la Creu Roja els van ajudar. La temperatura fou sempre superior dels 37 graus. Els jueus, finalment, van ser traslladats de forma temporal als camps de concentració de Pithiviers i Beaune-la-Rolande. A finals d'any, 42.500 jueus residents a França van ser enviats a Auschwitz II-Birkenau

    22 de juny de 1941
    Hitler envaeix la Unió Soviètica, comença Operació Barbarossa

    El 22 de juny de 1941 comença l'ofensiva militar més gran de la història coneguda fins llavors, l'operació Barbarossa. Uns 2,5 milions de soldats soviè... ics són abassegats per més de tres milions del Tercer Reich i de països aliats, 600.000 vehicles, 3.600 tancs i 2.700 avions. L'atac, d'un enorme abast, es divideix en tres grans fronts. Al nord, un grup d'exèrcits es dirigeix a Leningrad. Al centre, un segon grup d'exèrcits es dirigeix a Moscou, i al sud un tercer grup d'exèrcits a Ucraïna i el Caucas. L'immens atac ignora el pacte de no-agressío signat per Hitler i Stalin només dos anys abans.

    14 de juny de 1944
    El General de Gaulle trepitja França quatre anys després de la invasió nazi

    El 14 de juny de 1944, el General de Gaulle va salpar de Portsmouth a bord del destructor Le Combattante al costat d'un grapat de figures prominents de la França Lliure. Va tocar terr... a les platges de Normandia a primera hora de la tarda, entre Couseulles i Grave-sur-Mer. Era el primer cop que trepitjava el terra de la França metropolitana després de quatre anys de la invasió del seu país per part del Tercer Reich. Després de trobar-se amb Montgomery en el seu quarter general de Creully, de Gaulle va voler retrobar-se amb el poble. A les 15.30 hores va arribar a la intacta ciutat de Bayeux on instal·là la primera administració de la República Francesa i es dirigí als veïns a la plaça del castell en una discurs històric. A continuació visità Isigny.sur-Mer, destruïda en bona part,on pronuncià un segon emotiu discurs i el poble coster de Grandcamp-les-Bains. A tots els llocs que va visitar aquell dia, de Gaulle fou aclamat per la població, fet que li va permetre mostrar als seus aliats que els poble francès reconeixia la seva legitimitat com a cap de la França Lliure.

  • 6 de juny de 1944
    D-Day, Desembarcament de Normandia

    Al mes de maig de 1944, prop de 3 milions de soldats s'acumulaven al sud de la Gran Bretanya preparats per al gran desembarcament a la costa francesa.La gran majoria eren britànics i ... ord-americans però també hi havia tropes d'Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, la França Lliure, Polònia i altres. A les 00.20 hores del dia 6 de juny de 1944, sis planejadors Horsa amb homes de la Sisena Divisió Aerotransportada Britànica van iniciar l'ofensiva. El seu objectiu, aconseguit amb èxit, fou la conquesta d'un pont sobre el canal entre Caen i Ouistreham. A les 02.30 hores, Ranville, al sector de Sword Beach, es va convertir en el primer poble francès alliberat. Al les 01.30 hores, al sector del poble de Sainte Mère Eglise, 800 avions de transport van traslladar 13.000 homes de les 82 i 101 Divisions Aerotransportades Nord-americanes amb la missió de conquerir el poble i els pobles propers. Les dues operacions havien de facilitar el pas de les tropes que havien de desembarcar de matinada a cinc sectors diferents, anomenades en clau: les platges de Sword, Juno, Gold, Omaha i Utah. En les hores anteriors al desembarcament, fins a 1.180 bombarders anglesos i 1.080 bombarders nord-americans van llençar milers de bombes entre Cherbourg i La Havre. Finalment, a les 05.30 hores, els vaixells de guerra aliats van iniciar atacar les defenses nazis del Mur de l'Atlàntic. Una hora hora més tard, a les 06.30 hores, les tropes americanes desembarcaven a les platges del seu sector, Utah i Omaha. Començava el desembarcament de Normandia.

    4 de juny de 1942
    Mor el jerarca nazi Reinhard Heydrich arran d´un atemptat

    El matí del dijous, 4 de juny de 1942, va morir Reinhard Heydrich (1904-1942), governador de Bohèmia i Moràvia i màxim responsable de la temible Oficina Central de Se... uretat del Reich (RSHA), que dirigia la Gestapo i la Policia Criminal, entre altres organismes de repressió. Heydrich va ser  ferit de mort el 27 de maig en un atemptat comès pels paracaigudistes txecoslovacs Josef Gabcik i Jan Kubis, autor del llançament de la bomba al vehicle on viatjava Heydrich a la ciutat de Praga. El jerarca nazi fou traslladat a l'Hospital Bulovka, on va morir. El seu cos fou traslladat al castell de Praga on es va celebrar una cerimònia el dia 7 de juny. El seu successor, Kurt Daluege, va pronunciar un discurs d'homenatge a la seva figura. El 9 de juny s'oficià a la nova cancelleria del Tercer Reich a Berlín una cerimònia d'estat en el seu honor. Les seves restes van ser enterrades al Cementiri dels Veterans de Guerra.

    7 de maig de 1945
    L´Alemanya nazi signa la primera rendició davant els Aliats a Reims

    La matinada de 7 de maig de 1945, set dies després del suïcidi d'Adolf Hitler, el general Jodl va firmar en nom de l'almirall Dönitz, el successor nomenat pel mateix F&u... ml;hrer, i l'alt comandament de la Wehrmacht un document de rendició al quarter general d'Eisenhower, situat a Reims. El general Susloparov, signà en representació de l'alt comandament soviètic. Stalin s'enfurismà ja que la rendició s'havia de produir a Berlin, dirigida per l'Exèrcit Roig. Els Aliats Occidentals volien anunciar la victòria a Europa el dia següent a tots els mitjans de comunicació. Stalin ho va considerar prematur. Malgrat la rendició, diversos exèrcits de la Werhmarcht seguien lluitant a Txecoslovàquia o Curlàndia (Estònia). El dia següent, a la nit entre el dia 8 i 9 de maig, es signaria al quarter general del mariscal Zhukov situat a Karlshorst, a les afores de Berlin, la capitulació incondicional de les forces alemanyes, acceptada pels representants dels quatre aliats. Per part alemanya, van signar la capitulació els comandaments en cap de la Werhmacht i de les tres branques de les forces armades, una representació presidida pel mariscal Keitel. Amb aquest signatura, finalitzà la Segona Guerra Mundial a Europa.

    19 d'abril de 1943
    Comença l´aixecament armat del gueto de Varsòvia

    El 19 d’abril de 1943, la vigília de Pasqua, ltropes de les SS van iniciar l’operació per a liquidar el gueto jueu de Varsòvia i deportar els residents aptes pel... treball a camps de treball forçats al Govern General. Quan les unitats de les SS i la policia van entrar al gueto al matí, els carrers estaven deserts. Quasi tots els residents del gueto s’havia refugiat en amagatalls i búnquers construïts per ells mateixes. La represa de les deportacions era el senyal per a dur a terme l’aixecament armat al gueto. El cap de l’Organització Jueva de Combat ((Zydowska Organizacja Bojowa; ZOB), Mordecaj Anielewicz, ordenà als combatents l'inici de l’atac. Armats amb pistoles, granades (moltes d’elles casolanes) i poques armes automàtiques i rifles, els combatents del ZOB van sorprendre als alemanys i el seus auxiliars, fet que obligà els nazis a replegar-se. El comandant general de les tropes, el SS Jürgen Stroop informà que havia perdut 12 homes entre morts i ferits durant el primer dia de lluita. El tercer dia de lluita, les forces d’Stroop van començar a arrasar el gueto edifici per edifici per obligar als jueus a sortir dels seus amagatalls. Combatents de la resistència van realitzar atacs esporàdics des dels búnquers però els nazis van reduir sistemàticament el gueto a runes. El 8 de maig de 1943, el búnquer on s’amagaven comandaments del ZOB va ser descobert per les divisions alemanyes. La majoria dels combatents presents, dirigits pel líder del grup Mordechaj Anielewicz (1919-1943) i Arie Wilner (1917-1943), es van suïcidar.
    Encara que les forces alemanyes van trencar en pocs dies la resistència militar organitzada al començament de la revolta, individus i grups petits es van amagar o lluitar contra els alemanys durant gairebé un mes. Per simbolitzar la victòria alemanya, Stroop va ordenar la destrucció de la Gran Sinagoga del carrer Tlomacki el 16 de maig de 1943. El propi gueto estava en ruïnes. Stroop va informar que havia capturat 56.065 Jueus i destruïts 631 búnquers. S'estima que les seves unitats va matar a 7.000 jueus durant l'aixecament. Les autoritats alemanyes van deportar aproximadament altres 7.000 Jueus de Varsòvia al camp d’extermini de Treblinka, on gairebé tots van ser assassinats a les cambres de gas en arribar. Els alemanys van deportar gairebé tots els jueus que quedaven, aproximadament 42.000, al camp de concentració de Lublin / Majdanek, i als camps de treball forçats de Poniatowa, Trawniki, Budzyn, i Krasnik. Amb l'excepció d'uns pocs milers de treballadors forçats de Budzyn i Krasnik, les SS van assassinar a gairebé tots els jueus de Varsòvia deportats. Els nazis havien planejat liquidar el gueto de Varsòvia en tres dies, però els combatents van resistir durant més d'un mes. Fins i tot després del final de la revolta el 16 de maig de 1943, alguns jueus es van ocultar a les runes del geto i van continuar atacant les patrulles dels alemanys i els seus auxiliars. L'aixecament del gueto de Varsòvia va ser el més gran i simbòlic aixecament jueu a l'Europa ocupada per l’Alemanya nazi. La resistència a Varsòvia va inspirar altres aixecaments en ghettos (per exemple, Bialystok i Minsk) i centres d'extermini (Treblinka i Sobibor).

  • 18 d'abril de 1942
    Els bombarders de Doolittle ataquen Japó a plena llum del dia

    El 18 d'abril de 1942, els Estats Units van realitzar el primer atac aeri sobre territori japonès durant la Segona Guerra Mundial. L'anomenada Operació Doolittle fou un ata... pràcticament suïcida sobre Tokyo i ciutats properes perpetrat per un grup de 16 avions bombarders (B 25 modificats) llençats des del portaavions USS Hornet, situat 700 milles de la costa nipona. L'atac realitzat pocs mesos després del devastador atac japonès sobre Pearl Harbor pretenia elevar la moral dels Estats Units i infringir un cop moral a l'exèrcit imperial japonès posant en evidència que el seu territori no era inviolable. Després de ser descoberts per l'enemic a alta mar, el tinent-coronel James H. Doolittle va decidir llençar l'atac malgrat l'altíssim risc que assumien. Van descendir a l'alçada de vol rasant i es van disposar a realitzar un bombardeig a plena llum de dia mentre els portaavions que els havien acompanyat feien marxa ràpidament a Pearl Harbor (Hawai). Mantenint silenci de ràdio, utilitzant el codi morse i durant cinc llargues hores l'esquadra es va acostar a Tokyo. A més de la capital, els avions es van desplaçar a Kanagawa, Yokohama, Nagoya, Osaka y Yokosuka. L'atac causà 50 morts, 250 ferits i 90 edificis destruïts, un resultat que l'enemic titllà de mínim. En canvi, tots els avions de l'esquadra es van perdre, 11 homes van morir, alguns d'ells executats pels japonesos, y cinc més van ser presoners pels russos. La flota de Doolitle tenia l'objectiu d'aterrar en territori xinès però pocs ho van aconseguir. Doolitle i la seva tripulació van caure en un camp d'arròs xinès custodiat pels japonesos i van poder ser rescatats amb dificultats pels guerrillers xinesos. El tinent-coronel fou ascendit a general.

    13 de març de 1943
    Liquidació del gueto de Cracòvia

    Els dies 13 i 14 març de 1943 la Alemanya nazi va liquidar el gueto de Cracòvia. L'acció va ser supervisada pel SS-Sturmbannführer Willi Haase. Al voltant de 6.000 ... ueus capaços de treballar van ser traslladats al camp de concentració de Plaszow. Al voltant de 1.000 persones van ser assassinades als carrers del gueto. El 13 de març, un transport de prop de 2.000 Jueus va ser enviat a Auschwitz-Birkenau. Després de la selecció, 484 homes i 24 dones es van inscriure al camp. El grup restant, al voltant de 1.492 persones, van ser assassinats a la càmara de gas número II.

    15 de febrer de 1942
    Rendició incondicional de Singapur al Japó

    Al matí del 15 de febrer de 1942, l’exèrcit japonès del general Yamashita havien trencat la última línia de defensa aliada i els occidentals s’esta... en quedant sense aliments, aigua i munició. L’artilleria antiaèria es va quedar també sense munició i era incapaç, per tant, de repelir atacs aeris japonesos que podien causar moltes baixes al centre de la ciutat. El saqueig i l’abandonament de la tropes aliades es van afegir al caos del centre de la ciutat. A les 09.30 hores, Percival va celebrar una conferència al búnquer de Fort Canning (Battle Box) amb els seus oficials. Va proposar dues opciones, llençar un contratac immediat per a recuperar els dipòsits d’aigua i de menjar a la regió de Bukit Timah i forçar l’artilleria enemiga fora de les elevacions de la ciutat, o capitular. Tots els presents van estar d’acord que un contraatac no era possible. Percival optà, doncs, per la rendició incondicional. Una delegació de tres persones va ser seleccionada per anar a la seu japonesa. Van creuar les línies enemigues en un vehicle presidir per la bandera britànica i una segona bandera blanca. Els japonesos van insistir que Percival marxés amb una bandera blanca a l'antiga fàbrica de Ford Motor a Bukit Timah per negociar la rendició, imatge que va passar a la història com a símbol de la capitulació. Després d'un desacord breu, quan Percival va insistir que els britànics havien de mantenir a 1.000 homes armats a Singapur per preservar l'ordre, petició que finalment va concedir Yamashita. Percival va signà la rendició a les 17.15 horas aproximadament. El cessament total de les hostilitats va entrar en vigor a les 20.30 hores. La pèrdua de la colònia del valor econòmic de Malàisia, amb la seva important base naval de Singapur, va conduir més de 100.000 soldats britànics, l'Índia i d'Austràlia al captiveri japomès i va destruir el prestigi imperial de Gran Bretanya a l'Extrem Orient. Churchill la va considerar el "pitjor desastre i la més gran capitulació de la història Britànica'.

    13 de febrer de 1945
    Dresden és arrasada per centenars de bombarders aliats

    El 13 de febrer de 1945, poc abans de les 22:00 h., Diversos centenars d'avions bombarders - la majoria britànics-van aparèixer sobrevolant el cel de Dresden, la capital de l&#... 9;Estat de Sajonia. Només els va prendre 15 minuts convertir gairebé tres quarts del centre d'aquesta ciutat en runes. A aquest bombardeig li va seguir, poc més tard, una segona onada d'atacs que va desencadenar un huracà d'incendis, un infern del qual en van ser víctimes més de 20.000 persones. Els historiadors han discutit fins al dia d'avui sobre el sentit militar de la destrucció de Dresden, anomenada també la "Florència de l'Elba" per la seva arquitectura barroca. La destrucció de la capital de Saxònia va ser, sens dubte, un cop dur per l'Alemanya nazi. Tot just tres mesos més tard, el règim nacionalsocialista d'Adolf Hitler declarava la seva capitulació incondicional.

  • 20 de gener de 1942
    Celebració de la conferència de Wannsee per a definir la 'solució final', l'extermini dels jueus d'Europa

    Wannsee, als afores de Berlín, va ser el lloc on el 20 de gener de 1942  l'alt funcionariat nazi, amb Adolf Eichmann al capdavant, va posar en marxa "l'extermini organit... at i l'assassinat sistemàtic dels jueus europeus". La Conferència de Wannsee va ser convocada com una mena de "esmorzar de treball" pel cap de Seguretat del Reich, Reinhard Heydrich, amb assistència dels secretaris d'Estat dels principals ministeris i Adolf Eichmann, artífex del pla. El seu únic tema era la planificació de la "solució final", el protocol va redactar el mateix Eichmann, màxim responsable i coordinador de les deportacions, encara que la responsabilitat última corresponia a Heinrich Himmler, cap de les SS. Eichmann-condemnat i executat a Israel el 1962 - va ser l'artífex d'aquesta maquinària, mentre que la resta d'assistents -14 alts funcionaris-eren essencialment tecnòcrates i secretaris d'Estat dels ministeris implicats en el genocidi. L'Holocaust funcionava ja a ple rendiment en el Bàltic, Bielorússia i Ucraïna, però el Tercer Reich pretenia sistematitzar fins exterminar als onze milions de jueus de tot el món

    12 de gener de 1942
    Japó conquereix a Holanda la illa de Tarakan, a Borneo, i executa a tots els seus defensors

    L'Imperi del Japó va atacar el dia 11 de gener de 1942 la petita illa de Tarakan, al nord-est de Borneo, territori holandès. La illa disposava de fins a 700 pous de petroli, un... refineria i un aeroport, convertint-se en un dels principals objectius japonès a la Guerra del Pacífic. Un dia abans, el 10 de gener, Japó havia declarat la guerra al Regne d'Holanda. Aquell dia, els defensors van advertit la flota invasora i van decidir destruir tots els camps de petroli de la illa. Al migdia del 11 de gener, les tropes japoneses van desembarcar. Després d'una ferotge però breu defensa, la guarnició holandesa (Koninklijk Nederlands Indisch Leger) es va rendir el matí del dia 12 de gener. Tots els presoners van ser executats en represalia a la destrucció de les instal·lacions petrolíferes. Tarakan va romandre sota comandament japonès fins el Maig de 1945 quan fou alliberat per les tropes australianes.

    22 de desembre de 1941
    43.000 japonesos desembarquen a la illa filipina de Luzón

    L'imperi japonès va desembarcar les seves primeres tropes a les Filipines el 10 de desembre de 1941; fou el primer de nombrosos desembarcaments en altres llocs de les illes durant el ... es de desembre. El punt àlgid d'aquest atac va tenir lloc el 22 de desembre de 1941 amb el desembarcament de 43.000 soldats a l'illa de Luzón.

    9 de novembre de 1938
    Goebbels desferma la Nit dels vidres trencats (Kristallnacht) contra milers de jueus

    La Nit dels Vidres Trencats (Kristallnacht en alemany) és la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 quan es va desencadenar una onada de violència contra els jueus a Alemanya i &Agrav... ;ustria. No obstant això, aquest terme que evoca metafòricament el vidre trencat de la infinitat de finestres trencades no reflecteix amb precisió el grau de violència i destrucció i el nombre d'assassinats comesos. Aquesta explosió de violència va tenir com a pretext l'assassinat d'un secretari de l'ambaixada alemanya a París, Ernst vom Rath, a càrrec de Herschel Grynzpan, jove polonès jueu d'origen alemany. Orquestrada per Goebbels, ministre de propaganda nazi, les instruccions als diferents òrgans del partit van ser clares: saqueig, incendis i destrucció de les institucions jueves i propietat privada de la comunitat com si tractés d'un moviment espontani de la població. En dos dies, més de 250 sinagogues van ser cremades, més de 7.000 comerços de jueus van ser destrossats i saquejats, dotzenes de jueus van ser assassinats, i cementiris, hospitals, escoles i llars jueus van ser saquejats mentre la policia i les brigades de bombers es mantenien al marge. El matí posterior als pogroms, 30.000 jueus alemanys van ser arrestats pel "delicte" de ser jueus i van ser enviats a camps de concentració, on centenars d'ells van morir.

  • 7 de desembre de 1941
    La flota japonesa ataca Pearl Harbor, comença la guerra del Pacífic

    La primera onada d'avions japoneses va assolir el cel de Pearl Harbor pocs abans de les 07.55 hores del 7 de desembre de 1941, hora en la qual s'inicià l'atac. El cap d'aq... esta onada d'avions, el comandant Mitsuo Fuchida, envià un missatge amb el codi 'To, To, To' i 'Tora, Tora.Tora', indicant a la flota naval japonesa que l'atac s'havia iniciat i havia aconseguit una sorpresa total. A les 08.10 hores, el USS Arizona explotà i es va enfonsar en menys de nou minuts amb 1.177 dels seus tripulants, la major pèrdua de vides humanes durant l'atac. El USS Oklahoma va rebre l'impacte de diversos torpedes, va donar una volta de campana atrapant a més de 400 homes. El California i el West Virginia també es van enfonsar mentre que altres vaixells de guerra sofrien danys molt greus. L'atac japonès també atacà altres instal·lacions militars com pistes d'aterratge i bases aèries. Centenars d'avions van ser destruïts a terra i centenars d'homes van morir. A les 08.40 hores, una segona onada d'avions realitzà un nou atac, concentrat en la destrucció del port. Tot i el gran èxit de l'operació, les forces japoneses no van destruir completament ni les estratègiques instal·lacions de la base naval ni la Flota del Pacífic nord-americana, en part perquè els portaavions de la flota no es trobaven ancorats aquell dia a la badia. L'atac a Pearl Harbor, conegut com el 'Dia de la Infàmia fou l'inici de la guerra del Pacífic i provocà la declaració de guerra dels Estats Units contra el Japó i els seus aliats europeus. 2.390 nord-americans van morir a l'atac.

    28 d'octubre de 1940
    Italia envaeix Grècia després que el primer ministre grec rebutja l'ultimàtum de Mussolini

    El 28 d’octubre de 1940, l’ambaixador italià a Grècia, Emanuele Grazzi, va despertar a les 4 de la matinada al primer ministre grec, Ioannis Metaxas, per entregar-li un... ultimàtum. Reclamava l’entrada de les forces italianes al país i ocupació de punts estratègics. Metaxas rebutjà la demanda amb una lacònica paraula ‘Oxi!’ (No!), tot i que altre fonts apunten que la resposta real fou ‘Alors, c’est la guerre’ (Llavors, és la guerra). A les 05.30 hores, l’exèrcit italià atacà la frontera grega des del protectorat italià d’Albània. La guerra greco-italiana s’havia iniciat. Durant la segona guerra mundial, el 28 d'octubre es commemorà cada any per les comunitats gregues de tot el món i a Grècia i Xipre. Després de la guerra es va convertir en un dia festiu a Grècia i Xipre.

    2 de setembre de 1945
    Japó signa la rendició a l'USS Missouri

    El 2 de setembre de 1945 el vaixell de guerra USS Missouri va acollir l'acte oficial de rendició del Japó, a la badia de Tokio. El ministre de relacions exteriors Mamoru Shigem... tsu va firmar en nom del govern civil mentre que el general Umezu ho feia en nom dels militars davant la presència del comandant suprem dels aliats al Pacífic, Douglas MacArthur, i l'almirall de la flota nord-americana, Chester Nimitz. A les 09.30 hores del matí, els emissaris japonesos van abandonar el vaixell, la Segona Guerra Mundial havia acabat oficialment. El president nord-americà Harry Truman va declarar que el 2 de setembre era el Día V-J (Victory over Japan) o (Victory in Japan).

    1 de setembre de 1939
    Westerplatte atacada, comença la Segona Guerra Mundial

    A les 04.45 hores de l’1 de setembre de 1939, el vaixell cuirassat alemany Schleswig-Holstein inicia el bombardeig contra la guarnició polonesa establerta a la península de W... sterplatte, a set quilòmetres de Gdansk. A les 04.50 hores, el oficial al capdavant de la guarnició, Henry Sucharski, estableix comunicació telefònica amb el comandament de l’armada a Gydnia per informar de l’atac. La segona guerra mundial havia començat.

  • 9 d'agost de 1945
    La bomba atòmica Fat Man cau sobre Nagasaki

    El matí del 9 d'agost de 1945, el bombarder nord-americà B-29 Bockscar, pilotat pel Major Charles W. Sweeney, va transportar la bomba atòmica anomenada Fat Man amb la in... enció de llançar-la sobre la ciutat japonesa de Kokura, el blanc principal. Quan van arribar a Kokura la ciutat estava coberta en un 70% per núvols, que la enfosquien. La bomba va ser alliberada sobre Nagasaki, l'objectiu secundari, a les 11.02 hores. S'estima que van morir 74.000 persones. Tres dies després, l'Emperador del Japó, Hirohito, va informar a la família imperial la seva decisió de rendir-se.

    18 d'abril de 1943
    Assassinat de l'almirall Yamamoto

    Assassinat de l'almirall comandant naval de Japó, Isoroku Yamamoto, quan tenia previst visitar les Illes Solomon en avió. Fou abatut per caces nord-americans USA P-38 Lighting.... /p>

    4 de juliol de 1941
    Incendi de la sinagoga coral de Riga

    El 4 de juliol de 1941, els voluntaris del Comando Arajs, creat pels nazis, van reunir 300 jueus lituans, la majoria dones... i nens, i els van concentrar dins la gran sinagoga coral de Riga, ubicada al carrer Gogol. A continuació van llençar granades per les finestres i tot l’edifici fou devastat per les flames. No hi va haver cap supervivent.

    27 de gener de 1945
    Alliberament del camp d'extermini nazi d'Auschwitz-Birkenau per l'Exèrcit Roig

    A finals de 1944, i davant la proximitat de l'ofensiva de l'Exèrcit Roig, les autoritats del camp van començar a treballar en esborrar les petjades dels seus crims. Es van ... estruir documents, alguns edificis es van enderrocar i altres es van cremar o van volar pels aires. Els presoners capaços de marxar van ser evacuats entre els dies 17 i 21 de gener de 1945 cap a l'interior del Tercer Reich, moment en el qual els soldats soviètics es trobaven a només 60 quilòmetres de distància, alliberant Cracòvia. Al voltant de 7.000 presoners que van ser abandonats pels alemanys al camp foren alliberats pels soldats de l'Exèrcit Roig el 27 de gener de 1945. Entre 300 i 400 eren nens. 

Guerra Civil Espanyola
  • 31 de març de 1939
    Franco assoleix els seus últims objectius. La guerra ha acabat

    El 31 de març de 1939, l'exèrcit franquista va ocupar Almeria, Múrcia i Cartagena. El dia anterior, les seves divisions havien pres València i Alacant. En totes a... uestes ciutats costaneres van fer presoners a milers de persones que havien intentat fugir sense èxit. Franco, afectat per un refredat, va ser informat al palau de Maguiro, a Burgos, la tarda del mateix dia 31 que les seves tropes havien aconseguit els seus últims objectius a mitja tarda. "Muy bien, muchas gracias", va respondre el Caudillo. El comunicat oficial declarant el final de la guerra arribaria el dia següent, 1 de abril de 1939.

    7 de novembre de 1938
    Un bombardeig republicà provoca més de 100 morts a Cabra (Córdova)

    El 7 de novembre de 1938, tres aviacions Tupolev SB-2 de l' Exèrcit Republicà van bombardejar la població andalusa de Cabra (Còrdova) provocant un total de 109 mo... ts i 200 ferits , la gran majoria civils i treballadors. Cabra no era una població d'interès estratègic ni militar. Alguns historiadors afirmen que l'objectiu de l'atac era fer una maniobra de distracció per desviar l'atenció del front de l'Ebre, on la derrota de l' Exèrcit de l' Ebre era inevitable i demostrar la capacitat ofensiva de l'exèrcit republicà. En només cinc minuts es van llançar 2.000 quilos de bombes de diverses mides. La més gran va caure al mercat de proveïments, en dia de mercat setmanal. Una de les bombes, de 250 quilos, va ser trobada sota terra i sense explotar en 2006 . Dos anys més tard , es va iniciar la tasca de recuperació d'aquest episodi oblidat de la Guerra Civil. El professor Antonio Arrabal ha escrit un llibre sobre l'episodi anomenat 'El bombardeo de Cabra. El Guernica de la Subética', publicado el 2012 .

    5 d'agost de 1939
    Afusellament de les '13 Rosas 'al cementiri de l'Almudena de Madrid

    Les '13 Rosas 'va ser un grup de 13 dones d'entre 18 i 29 anys, la meitat d'elles, membres de les JSU Joventuts Socialistes Unificades, que van ser afusellades pel règim f... anquista a Madrid, el 5 d'agost de 1939, poc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola al cementiri madrileny de l'Almudena. Cada any en aquesta data se celebra un acte en el seu homenatge.

    31 de març de 1937
    L'atac aeri italià causa 336 morts a Durango

    Durango va patir el primer gran bombardeig aeri sobre població civil de la Guerra Civil Espanyola, 26 dies abans del més conegut atac aeri durant la guerra, el perpetrat contra la ... oblació de Guernika. El 31 de març de 1937, dos esquadres de bombarders italians Savoia 81 acompanyats per 18 caces vanenlairar-se de Sòria i Logronyo. A les 08.30 hores del matí, l'Aviazione Legionaria arribà a Durango. Tot i que van sonar les alarmes, no hi va haver temps suficient per a poder-se refugiar en les instal·lacions que precàriament s'havien adequat. Els bombarders van llençar 80 bombes de 50 quilos. Dos sacerdots que oficiaven missa en dos temples diferents van morir a causa de l'atac. Al convent de Santa Susana van morir 11 monges i una noia de servei que s'havien intentat refugiar en una cabana a l'hort del convent. A les 18.00 hores, es va produir un segon atac. Es van llençar 22 bombes de 100 quilos i 54 bombes de 50 quilos. En aquest cas la majoria de les víctimes van morir metrallades pels caces mentre intentaven fugit de la població. L'estació de tren fou arrasada per 3.140 quilos de bombes de fragmentació i incendiàries. El 2 d'abril es va produir un tercer bombardeig, amb menys víctimes ja que la gran majoria de la població va fugir al camp. Les banderes onejades de la Creu Roja no va impedir que el raid italià ataqués les seves posicions. En total, el bombardeig sobre Durango provocà 336 morts i centenars de ferits. L'Aviazione Legionaria va destruir 71 cases i va danyar seriosament els temples religiosos de la localitat biscaïna. Informació extreta del llibre La Guerra Civil en el Duranguesado 1936-1937 de Jon Irazabal.

  • 15 de desembre de 1937
    La República inicia l´atac sobre Terol

    A última hora de la matinada del 15 de desembre de 1937, sota un fred intens i marxant sobre una superfície coberta de neu, la Divisions 11 (dirigida per Líster) i 64 de l&r... quo;Exèrcit de Maniobra republicà (format per 75.000 homes) van iniciar l’atac sobre Terol, en mans franquistes. Aquells mateixos dies, Franco preparava una gran ofensiva --potser la definitiva- sobre Madrid des del nord de capital, on mesos enrere s’havia desenvolupat la batalla de Guadalajara. El comandament republicà, advertit de la situació, inicià sense més demora l’ofensiva sobre la capital aragonesa malgrat les adverses condicions meteorològiques. L’atac vigorós aconseguí que Franco renunciés a l’ofensiva planejada per defensar Terol. La batalla, una de les més cruels de la guerra civil, es va allargar fins el 23 de febrer amb derrota republicana tot i haver conquerit la ciutat després d’una heroica resistència dels seus defensors. Els soldats van patir temperatures extremadament baixes, al voltant dels 30 graus negatius, i es van produir múltiples casos de congelació.

    19 de juliol de 1936
    L´alçament dels carlistes s´estén per tota Navarra

    Radio Castilla, de Burgos, llança a les sis del matí la seva primera al·locució a favor de l'alçament. Després de prendre el comandament de l'Ex... egrave;rcit d'Àfrica, Franco disposa en el seu primer decret l'augment d'una pesseta diària del salari a la Legió. El comandant Antonio Castejón, al capdavant de 500 homes de la 5 ª Bandera del Terç, arriba a Sevilla. L'alçament dels caristes s'estén per tota Navarra. El general Mola publica el bàndol de guerra als tallers del Diario de Navarra. A Pamplona. els falangistes assalten i ocupen els locals de Izquierda Republicana, mentre s'organitza la primera columna amb destinació a Madrid. Des del Marroc, quatre avions transporten a la península les primeres forces legionàries. S'inicia a mitja tarda la crema d'esglésies i convents.

    11 de juliol de 1937
    La República esgota la seva ofensiva a la batalla de Brunete

    Després de sis dies d'ofensiva, l'Exèrcit Republicà esgota la seva ofensiva a la batalla de Brunete, iniciada el 5 de juliol i concebuda amb dos objectius: descarreg... r la pressió de l'exèrcit franquista al Front Nord i aconseguir un cop d'efect propagandístic per al nou govern encapçalat per Juán Negrín. L'estratègia consistia a cercar a les unitats franquistes parapetades a les rodalies de Madrid. La República hi destinà els seus alguns dels millors divisions, encapçalades per la 35 Divisió Internacional de Walter, la 15 Divisió Internacional i la 11 de Líster. El dia 12 de juliol l'ofensiva fracassa i els republicans es preparen per a la defensa. El dia 18 de juliol contraataquen les tropes franquistes.

    25 de maig de 1938
    El bombardeig sobre el mercat d´Alacant

    El Bombardeig del 25 de maig de 1938 a Alacant formava part de la campanya de terror ordenada per les autoritats franquistes, quan les tropes rebels van arribar al Mediterrani i van començ... ar el consegüent avanç sobre València. Per aquestes mateixes dates, hi va haver bombardejos sobre altres poblacions civils a tota la costa mediterrània, a càrrec dels avions italians de Mallorca, que no van cessar fins que es va iniciar la Batalla de l'Ebre A Alacant, al voltant de les 11.15 hores del dia 25 de maig de 1938, entre 7 i 9 avions Savoia SM-79 "Sparviero" del bàndol rebel, procedents de Mallorca, van llançar sobre la població d'Alacant al voltant de 90 bombes, algunes de les quals van donar al Mercat Central, ple de gent. La tripulació dels bombarders era italiana en la seva totalitat, i els caps de les dues esquadrilles que van portar a terme l'atac, amb 4 minuts d'interval, van ser els capitans De Prato i Zigiotti. La ciutat d'Alacant estava molt mal defensada, amb canons antiaeris en la seva majoria obsolets. En el proper aeròdrom de Rabassa no hi havia aquell dia cap avió de caça Es comptava amb refugis antiaeris per 38.000 persones, però l'alarma antiaèria no va funcionar, de manera que els civils no van tenir temps per aixoplugar. Va ser un dels atacs aeris més sagnants i indiscriminats ocorreguts durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Amb un balanç de víctimes mortals inexacte, es xifra aquesta quantitat en més de 300 morts. Estudis realitzats estudien els 275 (aprox.) que figuren en el registre del Cementiri Municipal (100 homes, 56 dones, més de 10 nens i més de 100 persones no identificades), un nombre indeterminat de enterrats en localitats pròximes de la província d'Alacant i més de 1000 ferits. Segons estudis i entrevistes posteriors als supervivents, les escenes ocasionades per tanta destrucció van ser dantesques, amb moltes baixes per decapitació. També hi va haver morts en altres llocs de la ciutat, com la Plaça de Gabriel Miró, el carrer Vicente Inglada, les rodalies del Club de Regatas i el carrer Gerona. Un altre dles edificis afectats va ser la seu central de l'actual Caixa d'Estalvis del Mediterrani al Carrer de García Hernández, avui cridada de Sant Fernando. La comissió britànica que va investigar el bombardeig va dictaminar que havia estat un atac deliberat contra la població civil. Les víctimes, majoritàriament, van ser enterrades en fosses comunes del quadre número 12 del Cementiri Municipal d'Alacant i van romandre sense làpida ni recordatori algun fins l'any 1995.

  • 23 de maig de 1937
    Èxode de 4.000 nens bascos a bord del vaixell 'Habana' a Southampton

    El 23 de maig de 1937, va partir de la localitat basca de Santurce el vaixell de vapor 'Habana' amb prop de 4.000 nens, que tenia entre 5 i 16 anys, fugint dels combats de la guerra civi... espanyola. Va ser el major contingent de refugiats rebut mai al Regne Unit, i està considerat un dels majors èxodes infantils de la història. El gran detonant va ser la destrucció de Guernica, capital cultural i històrica dels bascos, que va quedar arrasada el 26 d'abril de 1937 pels bombardejos de la Legió Còndor. El bombardeig de Guernica, que va tenir un gran impacte internacional, va motivar al Govern britànic, fins llavors reticent a acollir refugiats, a acceptar als nens bascos encara que no es va comprometre a col·laborar econòmicament per mantenir-los. Quan l'Havana va arribar al port de Southampton portava a bord 3.826 nens, acompanyats de 95 mestres, 15 sacerdots i 120 infermeres. Els nens van ser enviats a un camp temporal a North Stoneham, Eastleigh, i posteriorment van ser acollits per organitzacions de caritat, l'església o famílies particulars. Molts d'ells pensaven que només estarien tres mesos a l'exíli però la majoria no tornaria fins a 1939. Prop de 250 nens van romandre a la Gran Bretanya i la majoria d'ells van viure les seves vides allà. D'ells, sobreviuen mig centenar de nens refugiats.

    26 d'abril de 1937
    La Legió Còndor arrasa la ciutat de Gernika

    El primer avió va aparèixer cap a les quatre de la tarda del 26 de abril de 1937 i va deixar caure algunes bombes. Al cap d'uns quinze minuts va tenir lloc la primera onada, tr... s avions en formació triangular que volaven molt baix. Així va començar el bombardeig sistemàtic de Gernika que es va prolongar durant més de tres hores. La destrucció de Gernika va ser obra de la Legió Còndor alemanya i de les forces aèries italianes, actuant sota les ordres de l'exèrcit franquista revoltat. La tàctica militar que es va aplicar va ser tan devastadora que Gernika ha passat a la història com el primer assaig de guerra total. Després del bombardeig Gernika va quedar pràcticament arrasada. A la destrucció provocada per l'atac aeri va haver de sumar l'incendi que es va propagar pel nucli urbà de la vila, afavorit pel vent que va bufar en les hores posteriors al dramàtic esdeveniment. Les pèrdues humanes són encara avui difícils de valorar, encara que els càlculs més acceptats parlen de 250 morts i de centenars de ferits. La majoria de les víctimes van morir en els refugis a causa dels metrallaments a camp obert.

    8 de març de 1937
    Les divisions feixistes italianes inicien la batalla de Guadalajara

    Finalitzada amb resultat d'empat la batalla de Jarama, les tropes de Franco van executar una nova ofensiva per tancar completament Madrid, pas previ a la seva conquesta. Quatre divisions del... aliats feixistes italians de Franco i una divisió espanyola volien trencar el front per assolir Guadalajara, a 80 quilòmetres, i esperaven amb les tropes del Jarama trenquessin aquest front definitivament, conquerir Alcala de Henares i completar el cèrcol. Més de 50.000 homes, entre ells uns 35.000 italians i 15.000 marroquins, van iniciar l'atac a les 07.00 hores del 8 de març de 1937. Tot el pes de l'atac anava a càrrec de les tres divisions de 'camises negres' feixistes al comandament de Roatta: la Divisió 'Dio lo vuole' (General Rossi), la Divisió 'Llamas negres' (General Coppi) i la Divisió 'Fletxes negres'(General Nuvoloni). També estava presenta una quarta divisió, de l'exèrcit regular, la Divisió Littorio (General Bergonzoli). Tots els italians actuarien junts de manera que la victòria engrandiria la glòria d'Itàlia, segons el pla de Mussolini. Equipats amb nombrós material motoritzat, l'avanç recolzat amb atac artiller segueix la carretera de Sòria. A mig matí, baixa la temperatura i es posa a ploure, després apareixen el gel i la boira. L'aviació franquista no es pot enlairar però si ho fa la republicana que castiga l'avanç italià. Comença, així, la batalla de l'Guadalajara on els voluntaris italians patirien la seva més dolorosa derrota després del posterior contraatac republica. Mai s'arribà Guadalajara i la major part dels combats es van lliurar als voltants de les poblacions de Brihuega. Trijueque i Torija.

    8 de febrer de 1937
    Málaga és conquerida per l'exèrcit franquista

    El 8 de febrer de 1937 l'exèrcit franquista va conquerir la ciutat de Málaga, en mans republicanes des de l'inici de la guerra civil. Les tropes dirigides pel Duque de Sevi... la i els feixistes italians dirigits per Roatta  es van trobar amb una ciutat desolada que havia patit nombrosos bombardeigs. El comandant de la plaça republicana, el coronel José Villalba, havia ordenat l'evacuació de la ciutat un  dia abans. Més de la meitat de la població de la ciutat de Màlaga inclosos milers de refugiats procedents de Còrdova, Sevilla i el nord de la província de Màlaga van fugir en direcció a Almeria, ciutat encara controlada pel Govern legal republicà. Entre 60.000 i 100.000 persones, la majoria civils, van iniciar l'èxode a través d'una carretera on van trobar fam, confusió i cansament. Durant el trajecte per la carretera de més de 200 quilòmetres de longitud que serpenteja la costa, la riuada de gent va patir constants bombardejos i tirotejos per part de les tropes nacionals, auxiliades per unitats dels exèrcits alemany i italià. Van ser atacats per tancs italians i bombardejats per avions i vaixells. Es calcula que hi va haver un mínim de 5.000 víctimes mortals, a més de ferits, nens perduts i famílies disgregades. En la fugida, de la qual el cirurgià canadenc Norman Bethune va deixar un testimoni fotogràfic.

  • 25 de novembre de 1936
    Cartagena sofreix el bombardeig de les 'quatre hores'

    La tarda del dimecres 25 de novembre de 1936 era una més a Cartagena. A les 15.00 hores molta gent sortia de treballar i fins i tot alguns esperaven els autobusos que sortien amb destinac... ó als diferents barris perifèrics o les extenses pedanies del Camp de Cartagena. A les 17:25 hores començava a sentir-se soroll de motors d'aviació de la Legió Còndor alemanya. Les primeres onades van provocar moltes víctimes en llocs com l'estació del FF.CC. i el moll d'Alfons XII, a més de llançar les bombes incendiàries que marcaven la ruta d'aproximació a les onades nocturnes. La sirena va fer que moltes persones es dirigissin a casa i refugis, serien les 17:30 hores més o menys, i d'allí molts ja no van sortir fins passades les 21:30 hores. Mai un ''sobrenom'' va ser tan raonable, i per això se li va cridar el bombardeig de les quatre hores. Les destrosses a la ciutat van ser importants, però sobretot molt disperses. La gent de Cartagena va estar una mica més de quatre hores ficada en els refugis i escoltant explosions, sense parar, barrejant les bombes amb els trets de les bateries de la DCA i els antiaeris de les unitats navals. Aquesta sensació ha sobreviscut en els testimonis més de 60 anys sense cap problema de vellesa. Després d'aquest atac, moltíssimes persones van abandonar la ciutat. Molts van marxar aquesta mateixa nit, mentre altres persones ajudaven a sufocar incendis, retirar runes dels llocs que havien estat aconseguits per les bombes, portar els ferits als hospitals, i moltes altres tasques. Va ser una nit molt llarga, que va començar cap a les 22 hores.

    24 d'agost de 1937
    L'exèrcit republicà inicia l'ofensiva de Belchite per conquerir Saragossa

    El 24 d'agost de 1937 l'exèrcit republicà va iniciar l'ofensiva de Belchite, amb l'objectiu de realitzar un avanç ràpid sobre Saragossa per intentar o... upar i provocar així el desplaçament de tropes franquistes des del Nord. Un total d'una mica més de 80.000 homes dividits en 4 agrupacions principals tenien com a objectiu principal envoltar i ocupar ràpidament Saragossa des de diversos fronts: pel Nord des Zuera, més al Sud des Farlete cap Villamayor, per l'Est des Quinto i Pina, i finalment, amb la major quantitat de forces, un altre ampli sector que cobria Quinto, Belchite, Mediana i Fuentes. L'objectiu prioritari inicial era avançar ordenada i ràpidament per conquerir els punts claus i possibilitar l'entrada a Saragossa. No obstant això, aquesta ambiciosa operació no va tenir els resultats esperats. El factor sorpresa, clau en l'operació, duta a terme fins i tot principalment de nit, es va perdre a causa de la manca de coordinació entre tots els fronts, la inexperiència de les tropes, els errors d'intendència, i, sobretot, en la concentració de les accions militars en punts no prioritaris de l'ofensiva, com va poder ser Belchite. Durant dies, mitjançant durs combats, el setge sobre la vila es va anar completant, quedant petits reductes de resistència, com el seminari, que finalment acabarien igualment caient (2 de setembre). Quatre dies després Belchite era completament conquerit, però les republicans no van aconseguir mai Saragossa.

    14 d'agost de 1936
    Les tropes de Yagüe executen la matança de Badajoz

    Les tropes del comandant sublevat Juan Yagüe van protagonizat els dies 14 i 15 d'agost de 1936 la tristament celebre matança o massacre de Badajoz, un dels episodis més sa... nant de la repressió exercida pels franquistes durant la guerra civil. El mateix dia 14, Yagüe ordenà el confinament de tots els presoners -la majoria civils- a la plaça de toros, després de conquerir la ciutat, clau per a facilitar l'avançament de les seves tropes en direcció a Madrid. Aquest espai, enderrocat l'any 2002, s'utilitzà segons la majoria de les versions més com a espai de concentració dels presoners que no pas com a lloc d'execucions massives. Segons testimonis d'alguns supervivents, els afusellaments es produïen en grups de 20 a diversos zones de la ciutat, i després es traslladaven els cadàvers en camions a l'antic cementiri, on eren incinerats i posteriorment dipositats en fosses comunes. Entre els represaliats es trobaven homes i dones afectes a la República, obrers, camperols, militars que van participar en la batalla per a defensar la ciutat, autoritats locals o simples sospitosos. L'alcalde Sinforiano Madroñero y el diputat Nicolás de Pablo, socialistes ambdós, van ser afusellats el 20 d'agost després de ser capturats a Portugal després de fugir de la ciutat. Hi ha molta controvèrsia sobre la xifra total de persones assassinades però la majoria d'estudis les situen entre 2.000 i 4.000 persones.

    20 de juliol de 1936
    Mor en accident d'avió el general Sanjurjo, el Cap d'Estat escollit pels sublevats

    El general José Sanjurjo Secanell (Pamplona, 28 de març de 1872) mor a Cascaes (Portugal) després d'incendiar-se l'avió pilotat per Juan Antonio Ansaldo en el... qual es dirigia a Burgos per a ser proclamat Cap de l'Estat per les tropes sublevades. La seva mort beneficià l'ascens de Franco al poder.

  • 17 de juliol de 1936
    El alzamiento nacional s'inicia a Melilla

    El 17 de juliol de 1936 la guarnició fou la primera a rebel·lar-se contra la República, avançant-se un dia a les ordres del general Mola que establia la data d'in... ci de l'alçament militar el dia 18 de juliol a les 17.00 hores. Una denúncia sobre les intencions dels conspiradors avançà un dia el cop. Els oficials sublevats amb l'ajuda de falangistes, legionaris i regulars van conquerir ràpidament els edificis claus de la ciutat africana.

    13 de juliol de 1936
    L'assassinat del polític José Calvo Sotelo precipità l'alçament militar

    Un grup de Guàrdies d'Assalt va assassinar un dels líders de la dreta espanyola, José Calvo Sotelo (1893-1936), després de detenir-lo il·legalment a casa s... va, a Madrid. Aquesta acció va precipitar l'alçament militar quatre dies després. Calvo Sotelo fou ministre d'Hisenda durant la dictadura de Primo de Rivera. Instaurada la República (1931) s'exilià a Portugal i França. Al 1934 creà la coalició de dretes Bloque Nacional, a la qual no s'integraren ni la CEDA ni Falange Española. Bloque Nacional propugnava una monarquia forta no parlamentària, un estat corporatiu i un exèrcit amb funcions policíaques. Durant el primer semestre de 1936 demanà al Govern republicà en diversos debats a les Corts espanyoles el restabliment urgent de l'ordre públic, reclamant en cas contrari que aquesta tasca fou assumida per l'Exèrcit.

    17 d'agost de 1936
    El poeta García Lorca és assassinat

    El poeta va ser portat al poble de Víznar (Granada) juntament amb altres detinguts. Després de passar la nit a una presó improvisada, el van traslladar en un camió fi... s a un lloc a la carretera entre Víznar i Alfacar, on el van afusellar abans de l'alba.

    1 d'abril de 1939
    'La guerra s'ha acabat'

    Últim part de guerra: 'En el dia d'avui, captiu i desarmat l'Exèrcit roig, han assolit les tropes nacionals els seus últims objectius. La guerra s'ha acabat ... quot;. Aquest part de guerra és l'únic, durant tota la contesa, signat per Franco. Estats Units d'Amèrica reconeixen al govern de Burgos. Telegrames de felicitació de Pius XII, Hitler i Mussolini.

  • 15 d'abril de 1938
    Les tropes de Franco aïllen Catalunya de la resta de l'Espanya republicana

    Els requetés navarresos, manats per Camino Alonso Vega, arriba al Mediterrani per Vinaròs. Sóc ocupades Benicarló i Ulldecona. Les forces republicanes del Maestrat i ... es del curs inferior de l'Ebre queden separades. Catalunya queda aïllada de la resta de territori republicà d'Espanya.

Guerra Civil a Catalunya
  • 26 de gener de 1939
    Las tropes franquistes ocupen la ciutat de Barcelona

    Catalanes: hace pocos momentos, el glorioso ejército español comenzó a entrar en la ciudad de Barcelona. Tomada ya totalmente la población, las fuerzas des... ilan tranquilamente por las calles, levantando indescriptible entusiasmo. La muchedumbre vitorea a los soldados. Ciudadanos: !engalanad vuestros balcones! ¡Arriba España! ¡Viva el Caudillo Franco! (...)’. Eren prop de les cinc de la tarda del dia 26 d’abril de 1939, quan el general falangista Juan Yagüe va pronunciar aquestes paraules des de l’emissora Radio Associació de Catalunya. L’ocupació de Barcelona s’estava completant. A primeres hores del matí d’aquell dia, les diverses unitats franquistes que envoltaven la capital es van posar en marxa. Al migdia, van assolir els punts alts que dominaven la ciutat: Montjuïc, Vallvidrera, el Tibidado i l’Arrabassada. Les tropes van entrar a Barcelona sense trobar resistència. El capità Victor de Felipe, del Cos d’Exèrcit Marroquí, va prendre possessió en nom de l’Exèrcit i del Caudillo del Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça Sant Jaume.

    13 de gener de 1939
    Tortosa, destruïda, és ocupada per les tropes franquistes

     A partir del 10 de gener de 1939, començà l'evacuació ordenada de Tortosa per part de les tropes republicanes. Durant les següents hores marxen direcció... a l’Aldea camions i material rodat. Dos dies després, el 12 de gener, comença la voladura de petits ponts de ferrocarril i carretera que creuen barrancs, fet que alertà als veïns que vivien a prop, la immensa majoria refugiats de Tortosa. La nit del 12 al 13, s’ordenà la retirada definitiva de les escasses tropes republicanes del marge esquerre de la ciutat. Els soldats van abandonar les trinxeres, que havien ocupat des del 18 d’abril de l’any anterior. A partir de les 06:00 hores, tropes franquistes del Cos d’Exèrcit Marroquí van començar el pas de l’Ebre, a l’alçada del barri de Ferreries. Tres hores més tard, iniciava el pas el personal civil i diversos camions de Auxilio Social que van repartir aliments, sobretot pans de quilo. Tortosa estava semi destruïda, dels 4.000 edificis del nucli històric, uns 3.000 tenien algun desperfecte pels bombardejos i 600 eren irrecuperables.

    30 d'octubre de 1938
    La I Divisió de Navarra assalta la serra de Cavalls, Franco guanya la batalla de l'Ebre

    El dia 30 d’octubre de 1939, les tropes franquistes inicien l'última i definitiva ofensiva a la batalla de l’Ebre contra les castigades tropes republicanes. L’object... u és la conquesta de la part alta de la serra de Cavalls, la clau del sistema defensiu de l’Exèrcit de l’Ebre des d’on dominen el camp de batalla situat davant seu. A trenc d’alba s’inicia l’atac d’artilleria contra les línies fortificades republicanes construïdes a la serra. A partir de les 6 del matí, fins a 200 avions de la Legió Còndor, l’aviació legionària italiana i l’aviació franquista ataquen les posicions al cim de Cavalls. A les 10 del matí, tropes marroquins, legionaris i terç de requetès de la I Divisió de Navarra inicien l’assalt a les cotes 631 i 660 (Punta Rodona) mentre l’atac de l’artilleria pròpia encara no ha finalitzat. Els defensors, amagats als seus refugis, són sorpresos. Els soldats de la divisió navarresa utilitzen granades de mà i arriben a la lluita cos a cos fins a conquerir el cim de Cavalls, la Punta Rodona.La rapidesa fou la clau de l’operació i al migdia totes les cotes de la carena són ocupades. Les divisions 82 i 74 Divisió s’uneixen a l’atac contra cotes properes i ocupen, per exemple, el tossal de Sant Marc, abandonat pels republicans. A la veïna serra de Pàndols, la 84 Divisió franquista ocupa temporalment l’ermita de Santa Magdalena. A partir de l'assalt del dia 30, l’ofensiva franquista és imparable i culmina 16 dies després amb la retirada definitiva de les restes de l’Exèrcit de l’Ebre.

    28 d'octubre de 1938
    300.000 barcelonins acomiaden les Brigades Internacionals

    El 28 d’octubre de 1938 uns 300.000 barcelonins es van congregar per presenciar l’última desfilada de les Brigades Internacionals. Els internacionals van desfilar desarmats pe... la Diagonal i el passeig de Gràcia fins a la plaça de Catalunya. Davant seu marxaren diverses unitats d’elit (un batalló d’infanteria i unitats de desembarcament de l’esquadra i del servei de metralladores de la defensa costera) i un grup de combatents de l’Exèrcit de l’Ebre. Tancaven la desfilada els ferits i mutilats. Durant l’acte sonren contínuament ‘La Internacional’ i l’‘Himno de Reiego’. Manuel Azaña, Lluís Companys, Negrín, Diego Martínez Barrio i Vicente Rojo eren a la tribuna presidencial. Tota l’aviació republicana disponible es va concentrar sobre el cel de Barcelona; els ciutadans no havien vist mai tants Xatos ni tantes Mosques volant a poca altura o els internacionals no s’havien sentit mai tant protegits.

    La ciutat va ser guarnida amb pancartes amb consignes de victòria, i altres que recordaven els morts i les unitats més populars de les Brigades Internacionals (Thaelman, Lincoln, Garibaldi, etc.), banderes, garlandes i arcs de llorer. Els ciutadans volien oblidar per unes hores el remor de la derrota, els bombardejos, el dol i la fam, i es llançaren a saludar a aquells que havien assumit com a pròpia la seva lluita. Els rostres dels que desfilaven, d’homes convençuts i conscients, traspuaven aire de decepció i de preocupació. Sabien que no havien assolit la victòria i que la seva lluita havia estat en certa manera estèril i, igualment, eren conscients que molts d’ells tenien per davant un futur incert. Tot i que desfilaven amb marcialitat, la seva imatge no tenia res a veure amb la gallardia de l’arribada.

    Text extret del llibre ‘Breu Història de la Guerra Civil de Catalunya’ (Edicions 62)

  • 23 de setembre de 1938
    Els brigadistes internacionals són retirats del front de l'Ebre

    Entre els dies 23 i 25 de setembre de 1938 van ser separats del front de l’Ebre uns 3.000 voluntaris internacionals de les 35a i 45a divisions internacionals. Els seus llocs van ser substi... uïts per malalts i ferits restablerts, pròfugs, desertors i antics presos. Dos dies abans, el 21 de setembre, el cap del govern de la República, Juan Negrín, anuncià la retirada de tots els voluntaris estrangers de les seves unitats en un gest per millorar la imatge de la República davant les potències occidentals i provocar la retirada dels voluntaris estrangers del bàndol franquista, molt més nombrosos i ben equipats. El 28 d’octubre, uns 300.000 barcelonins van presenciar l’última desfilada de les Brigades Internacionals. Ho van fer desarmats per l’avinguda Diagonal, el passeig de Gràcia i la plaça de Catalunya.

    1 d'agost de 1938
    Últim atac sobre Gandesa, la capital no es conquerida

    L’1 d’agost de 1938, avui fa 75 anys, es va produir l’últim gran atac de l’Exèrcit de l’Ebre per conquerir Gandesa, la clau del sistema defensiu franq... ista. Van participar-hi la 35ena Divisió Internacional, la 16ena Divisió i dues brigades del Cos d’Exèrcit de Líster, la 100 Brigada de la 11ena Divisió, la 101 de la 46ena Divisió, dues companyies de tancs i dues més de blindats. Totes elles estaven ara integrades a l’anomenat Sector Centre, sota el comandament del mateix comandant Modesto. L’objectiu, de nou, era atacar els flancs nord i sud per encerclar la capital. “Ataque a fondo decidido, enérgico y resuelto a fín de lograr la caída y oupación de Gandesa”, resava l’Ordre d’Operacions emesa la mitjanit del dia anterior.

    A les 08.00 hores, nou avions republicans van bombardejar el nord-est de Gandesa. A continuació actuà la reforçada artilleria republicana. A les 09.00 hores, comença l’assalt de la infanteria, encapçalada per la 16ena Divisió. Problemes en les comunicacions telefòniques per l’impacte dels projectils de l’artilleria enemiga impedí l’acció urgent de l’artilleria republicana amb l’objectiu de frenar el pas de reserves franquistes a primera línia de front. Els combats es van generalitzar durant tota la jornada. La lluita s’estenia des de la Cota 481 (Cim de la Mort), al nord de Gandesa, fins a mig camí de la carretera de Gandesa a Vilalba. A més de la 16 Divisió, la XV BI ‘Lincoln’ va patir un foc duríssim de l’enemic, a tocar de la carretera a Vilalba. La 3era Divisió republicana va atacar al seu sector de Vilalba i va aconseguir atraure tropes enemigues però fou insuficient.

    Un últim atac nocturn de la República, a les 22.00 hores, ràpidament contraatacat fou el preludi de la decisió final. El bàndol franquista, a aquelles alçades, era superior en infanteria, artilleria i, sobretot, aviació. Aquella mateixa nit l’Exèrcit de l’Ebre donava l’ordre de defensar-se en tot el front. El somni de conquerir Gandesa s’havia acabat. S’iniciava la segona fase de la batalla de l’Ebre, ara atacaria el bàndol franquista i la República es defensaria.

    15 d'abril de 1938
    Bombardeig i fugida massiva de Tortosa

    A primera hora del matí dia 15 d'abril de 1938, una part substancial dels habitants de Tortosa va continuar fent una relativa vida normal tot i que molts havien marxat a les seves mas... es i grups de xales de la carretera Simpàtica davant la proximitat del front. El matí d'aquell dia,  tanmateix, dotze bombarders Junkers 52 de la Legió Còndor van atacar el centre de la ciutat des del barri de Sant Llàtzer fins a Remolins seguint l'eix del riu Ebre. L'historiador Lluís M. Mezquida assenyala que l'ataca causà el pànic entre la població, que va fugir massivament cap al coll de l'Alba, uns 20.000 -segons Mezquida- i milers més, uns 15.000, cap al poble de Jesús.

    1 d'abril de 1938
    Franco ocupa els primers pobles de la Terra Alta

    La 1era Divisió de Navarra, unitat de xoc de l'exèrcit franquista, dirigida pel general Rafael García Valiño, inicià al matí de l'1 d'abril ... e 1938 la marxa en direcció a la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, regió poc protegida. Els dos pobles es van ocupar per sorpresa. El gruix de les forces republicanes defensava el pas del riu Algars, al sud d'aquestes poblacions. A les 22.00 hores del mateix dia, la divisió navarresa ocupava la Fatarella. Un dels regiments de la divisió avançà de nit direcció Gandesa, que fou ocupada l'endemà, a les 05.30 hores. Franco dominava els primers pobles de les Terres de l'Ebre. En els següents dies d'abril conqueriria totes les poblacions del marge dret de l'Ebre fins el mar Mediterrani.

  • 16 de març de 1938
    Comencen tres dies d´atacs aeris indiscriminats sobre Barcelona

    El dia 16 de març de 1938, a les 22.08 hores, l'aviació legionària italiana inicià un atac indiscriminat de tres dies de durada sobre la ciutat de Barcelona. En s... ccessives 14 incursions durant només 41 hores, les bombes van causar 900 morts, uns 1.500 ferits, van destruir 45 edificis i en va danyar 75 més. Fou l'atac aeri més sagnant sobre la capital catalana i un banc de proves per avaluar els efectes d'un bombardeig indiscriminat sobre la població civil a la rereguarda. L'onada d'atacs va causar el terror entre els barcelonins i una creixent erosió de la moral de la ciutat. 

    22 de novembre de 1936
    Enterrament de líder anarquista Durruti a Barcelona

    El multitudinari enterrament va recórrer la part baixa de Barcelona el 22 de novembre de 1936. La crònica de l'esdeveniment del diari La Vanguardia apunta que el destí d... l fèretre de Durruti era la tomba menor número 69 de la via de Juan Bautista, propietat municipal i situada dins el cementiri de Montjuïc, a l'espera de la construcció d'un panteó on serien enterrats de manera definitiva Durruti i Ascaso. Ara bé, segons la mateix crònica, i sota una intensa pluja, un cop la comitiva arribà al seu destí es van adonar que no coincidien les mesures de la tomba amb el fèretre. Davant d'això, es va decidir col·locar de manera temporal el cos de Durruti en un panteó de la Via Jaume del mateix cementiri.

    2 de novembre de 1937
    Un bombardeig franquista mata més de 200 persones a Lleida

    A les 14.15 hores, nou aparells Savoia S.79, de l'aviació feixista de Mussolini, van enlairar-se de l'aeròdrom de Sòria. L'objectiu prioritari de la missió... era el «bombardamento centro chimico di Flix» i l'objectiu secundari el «nodo di comunicazione cittá di Lerida». Un cop sobre l'espai aeri escollit van observar que Flix estava totalment cobert de núvols. Van decidir posar rumb a Lleida. El mal temps sobre Flix, certifiquen els investigadors, va sentenciar Lleida, on les alarmes no van sonar probablement pel fet que l'esquadra italiana procedia del sud de la ciutat i no de l'oest, on se situava el front de guerra a Aragó.El llançament indiscriminat de 6.880 quilos de bombes sobre Lleida provocà la mort de 221 persones i 750 ferits, una acció militar que durant anys fou recordada com el Dia dels Difunts. Una cinquantena de víctimes ho van ser de les aules del Liceu Escolar.

    31 de maig de 1938
    El bombardeig sobre Granollers provoca més de 200 morts

    A les 9:05 hores del 31 de maig de 1938 cinc avions italians Savoia S-79, provinents de l’illa de Mallorca, iniciaven un bombardeig sobre Granollers. Durant un minut van llançar 60 ... ombes i 750 quilograms de metralla. L’objectiu principal de l’atac era la central de la companyia Energia Elèctrica de Catalunya, situada al carrer del Rec. La instal·lació no fou tocada però, en canvi, les bombes van afectar per complet el centre de la vila, ple de gent aquella hora del matí, produint greus desperfectes en edificis, places i carrers. Es van comptabilitzar 224 morts i 165 ferits, però en el llibre de registre del cementiri, sota el llistat de víctimes, s’hi va escriure “y aún siguen”. Per tant és molt probable que el nombre total fos superior. La sorpresa de l’atac va provocar les protestes de les autoritats de la República i nombroses mostres de solidaritat internacional acompanyades d’una enèrgica condemna de l’acció. L’ajuntament i la població civil van intensificar aleshores la construcció d’una xarxa de refugis antiaeris.

  • 15 d'octubre de 1940
    El president Companys és afusellat a Montjuïc

    A les 06.20 hores del 15 d’octubre de 1940, el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, fou conduit al fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, ... n estava empresonat pel regim franquista. S’acomiadà dels seus acompanyants, caminà fins el mur, mirà sense vacil·lar l’escamot d’execució i cridà ‘Per Catalunya’. Tot seguit, l’escamot va obeir la consigna ‘apunten y fuego’ i van afussellar a Companys. L’oficial es va acostar al cos i va disparar diversos tretsde gràcia. El cadàver fou traslladat al cementiri de Montjuïc, on les seves germanes havien comprat un nínxol per evitar l’enterrament en una fossa comuna. A l’any 1985, les seves restes van ser traslladades al mausoleu del Fossar de la Pedrera, a la mateixa Barcelona, on descansen més de 2.000 persones executades en els primers mesos i anys de la postguerra. Un faristol ubicat a l’alçada del fossar de Santa Eulàlia relata els últims instants de la vida del president republicà.

    2 d'agost de 1938
    L’Exèrcit de l’Ebre finalitza l’ofensiva frustrada sobre Gandesa i inicia la fortificació del terreny conquerit

    Després d’una setmana d’atacs virulents amb l’objectiu de conquerir Gandesa, l’Exèrcit de l’Ebre, sota el comandament del coronel Juan Modesto, emet u... a ordre d’operacions on anuncia la necessitat de fortificar tot el terreny conquerit des del riu Ebre i fins a les portes de Gandesa. L’objectiu és “continuar les accions ofensives en forma limitada per a millorar les posicions actuals aprofitant circumstàncies favorables. Defensar el terreny conquistat, desgastar a l’enemic a través d’aquesta defensiva enèrgica i retenir a les forces contràries amb freqüents accions locals”. Franco necessitaria més de tres llargs mesos per a superar aquesta xarxa defensiva teixida pels enginyers republicans amb un cost en vides enorme.

    25 de juliol de 1938
    Comença de matinada la batalla de l'Ebre amb el pas del riu

    Pocs minuts després de les 00.00 del 25 de juliol, en silenci i a les fosques, les primeres unitats de l'Exèrcit de l'Ebre van creuar amb barques el riu Ebre. Havia comen&c... edil;at la batalla de l'Ebre.

    24 de juliol de 1936
    L'anarquista columna Durruti surt de Barcelona per a combatre al front d'Aragó

    Les dues primeres columnes de milicians anarquistes surten de Barcelona per a combatre al front d'Aragó amb l'objectiu de conquerir Saragossa, ciutat de tradició confederal... en mans dels sublevats. Una d'elles està dirigida pel líder anarquista Buenaventura Durruti -2.000 milicians- i la segona per Antonio Ortiz -800 milicians-. L'endemà, dia 25, seria el torn de les columnes del POUM i el PSUC-UGT i d'una tercera columna anarquista, la columna Ascaso.

  • 19 de juliol de 1936
    La sublevació franquista a Barcelona fracassa

    A la matinada del 19 de juliol de 1936, diverses unitats militars rebels van sortir als carrers per a conquerir els punts claus de la ciutat de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra i hores m&eac... te;s tard la Guàrdia Civil es van mantenir lleials a la Generalitat i la República. Els guàrdies d'asalt i els milicians de la CNT, POUM i PSUC es van afegir a la lluita contra els sublevats. El general Manuel Goded arribà de Mallorca per a dirigir el cop d'estat però fou capturat a l'edifici de Capitania General. Goded fou obligat a llegir aquest comunicat per ràdio 'La suerte me ha sido adversa y he caído prisionero; sí queréis evitar que continúe el derramamiento de sangre, quedáis desligados del compromiso que teníais conmigo'. Entrada la nit del 19 de juliol, eren molt pocs els punts on encara resistien els rebels. L'alçament havia fracassat.

    23 de febrer de 1937
    Flix pateix el primer bombardeig aeri franquista

    L'existència d'un complex químic i una fàbrica d'explosius converteix el poble de Flix, a la comarca de la Ribera d'Ebre, en el primer objectiu militar bomba... dejat per l'aviació sota el comandament de Franco a Tarragona. A les 10 de la nit, i amb la lluna ben il·luminada, el primer avió enemic, probablement de l’aviació feixista italiana, va llençar la primera bomba sobre la fàbrica química de Flix, considerat objectiu militar pels rebels a causa de la seva capacitat de produir explosius per a la República. Part dels tècnics alemanys que hi treballaven i que van ser repatriats el 1936 havien tornat a Espanya per a treballar pel bàndol franquista. Un d’ells, Georg Kleeinschdmidt, fou qui assenyalà les instal·lacions a bombardejar. Vint minuts més tard, s’inicià l’atac massiu sobre Flix, provocant danys enormes a la fàbrica química -avui Ercros-, a la via i l’estació del ferrocarril, a l’hospital de sang, a la fàbrica d’explosius de la cloratita -un explosiu de potassa, clorur amònic i nitrat que es comercialitzava des de 1923- i al nucli urbà. No va sonar cap alarma. L’informe sobre el bombardeig elaborat per la Comissaria de Defensa Militar de Tarragona l’endemà 24 de febrer, certifica que el raid va finalitzar a les 01.20 hores de la matinada. L’atac causà vuit morts i una vintena de ferits, atesos a l’hospital de sang situat al complex químic. La meitat de les víctimes era personal de la fàbrica que estava treballant aquella nit.

    16 de novembre de 1938
    Finalitza la batalla de l’Ebre amb la retirada dels últims homes

    A les 04.45 hores del dia 16 de novembre de 1938, el tinent coronel Manuel Tagueña, un cop tots els seus soldats s’havien retirat a la riba esquerra del riu Ebre, ordenà la v... ladura del pont de ferro de Flix. Fou el final de la batalla de l’Ebre. Dies abans, la nit i matinada del 7 de novembre, les tropes del Vè Cos d’Exèrcit de Líster s'havien retirat al marge esquerre de l’Ebre, mentre que el XVè Cos d’Exèrcit de Tagueña va resistir uns dies més a l’àrea de Flix, Ascó i Riba-roja mentre procedien a retirar les seves tropes de manera ordenada, protegits per una línia fortificada aixecada setmanes abans. El 14 de novembre va caure la Fatarella i un dia més tard, sota una boira intensa, els republicans evacuaven tancs i camions pel pont de ferro de Flix i un pas de barca. Amb la posta de sol, s’inicià la retirada de les dues divisions d’elit de Tagueña, la 3ena i la 35ena Divisió Republicana. A les onze de la nit, va replegar-se a Flix l'última unitat, la XIII Brigada Internacional de la 35ena Divisió, que havia encapçalat l’ofensiva de l’Ebre el 25 de juliol d’aquell any. A les 04.30 va passar l’últim home i un quart d’hora més tard, el pont de ferro fou volat. El balanç final fou immensament tràgic, unes 130.000 baixes, dels quals 30.000 soldats morts. La resta van ser ferits i presoners.