Paneriai és un bosc de pins esquitxat d’enormes forats en forma de cercle excavats pels soviètics per a convertir-los en dipòsits de combustible. Aquesta antiga àrea recreativa, situada al costat del ferrocarril i allunyada una desena de  quilòmetres de Vilnius, es va convertir entre 1941 i 1944 és un espai de record esgarrifós per a Lituània. Durant tres anys, entre juliol de 1941 i 1944, els nazis amb l’ajut d’esquadrons lituans van assassinar prop de 100.000 persones, la gran majoria d’ells, ciutadans jueus de Vilnius, però també presoners de guerra i habitants dels pobles propers.

Acabada la guerra, el règim soviètic museïtzà aquest espai d’assassinat massiu amb la col·locació d’un obelisc en record a les víctimes del fascisme. En les dècades següents, el recinte s’ha cobert d’altres monuments promoguts per diversos països, confesions religioses i familiars de les persones assassinades.

L’11 de juliol de 1941, la primera columna de 348 jueus i presoners de guerra soviètics fou conduida a Paneriai i assassinada a trets. Un comando especial (Sonderkommando) format per lituans, alguns rusos i polonesos, i reclutats pels nazis executà els crims. Al principi vestien uniformes de l’exèrcit lituà però al 1942 van ser uniformats amb uniformes nazis amb l’esvàstica i la calavera símbol de les SS. Les víctimes eren conduïdes a Paneriai a peu, en camió o en tren. Quan les columnes de condemnats eren excessivament llargues, el comando era assistit per batallons policials alemanys i lituans. Les víctimes eren assassinades a trets i llençades en foses obertes al costat dels forats.

Segons la informació extreta del llibre ‘The Shoah in Lithuania’, dos anys més tard, al 1943, la Gestapo inicià els tràmits per eliminar qualsevol rastre d’aquests horribles crims. Es va construir un nou forat, de vuit metres de profunditat, amb sostre, lliteres i una cuina instal·lada a l’interior. Fins allí van ser traslladats 80 presoners jueus i presoners de guerra soviètics per a encomanar-los un ‘treball especial d’importància estatal’. Aquesta tasca era desenterrar els milers de cossos enterrats i cremar-los. Els presoners van desenterrar els cossos, els van col·locar sobre pires en forma de piràmide de 4,5 metres d’alçada i van ser cremats. Un dels testimonis del comando de presoners relatà que es van construir 19 pires diferents. 

El 15 d’abril de 1944, i gràcies a la construcció d'un passadís soterrani de 30 metres de llargada, 13 presoners van aconseguir escapar de Paneriai, 11 dels quals es van unir als partisans soviètics amagats als boscos lituans. La resta del grup fou replegat per a continuar realitzant tasques repressores en altres zones del Reich. Al gener de 1945, la Unió Soviètica condemnà a mort 10 antics membres del Sonderkommnado de Vilinus. Anys després, les autoritats poloneses i soviètiques van condemnar a diverses penes a una vintena més de membres del comando. Es coneix el nom d’un mínim de 108 membres del Sonderkomando amb noms i cognoms.

Avui, el Memorial de Paneriai és un commovedor record d’aquella massacre.  El primer monument fou erigit l’any 1948 pel règim soviètic, un memorial de guerra a les víctimes del fascisme coronat per l’estrella comunista. A l’any 1991, coincidint amb el 50 aniversari de les primeres matances, es va col·locar el memorial per les víctimes del genocidi jueu. Un any abans, al 1990, la comunitat polonesa va construir un memorial als soldats morts de l’exèrcit d’alliberament polonès Armia Krajowa i a tots els ciutadans d’aquell país. També són visibles, entre d'altres, memorials al lituans abatuts a trets i a l’impressor lituà Enziys Jagomastas, assassinat amb tota la seva familia a Paneriai l’estiu de 1941. També es poden visitar els diversos forats oberts al bosc, entre ells el que fou reconvertit en barracó per als presoners que van cremar els cossos, i el petit museu, amb moltes imatges explícites sobre la història de l’espai i diversos objectes recuperats al bosc.

Per arribar a Paneriai, cal agafar un tren amb destí a Trakai o Kaunas i baixar a l’estació de Paneriai. A continuació, cal girar a la dreta i caminar un aproximadament un quilòmetre a peu fins arribar a l’entrada del memorial. El museu obre portes de diumenge a dijous de 09.00 a 17.00 hores i l'entrada és gratuïta.