Maximilian Kolbe (Zdundska Wola (Poland), 07/01/1894 - KL Auschwitz I, 14/08/1941)

Diari de Guerra.- Monjo franciscà assassinat a Auschwitz després de donar la seva vida a canvi de la d'un presoner.  Kolbe neix a Zdundska Wola, població polonesa propera a la ciutat de Lodz, amb el nom de Raymund Kolbe. El seu pare era ètnicament alemany i la seva mare polonesa. Tenia quatre germans, Francis, Joseph, Walenty (mort a l’edat d’un any) i Andrew (mort als quatre anys).

Als 12 anys rep una visió de la Verge Maria que li canviarà la vida. Segons Kolbe, davant l'aparició de la Mare de Déu li va preguntar que en seria d’ell. 'Ella va venir a mi subjectant dues corones, una blanca i una vermella. Em va preguntar si estava disposat a acceptar qualsevol de les dues corones. La blanca significava que hauria de perseverar en la puresa i la vermella que seria un màrtir. Li vaig dir que acceptava les dues'. Al 1907, Kolbe i el seu germà gran, Francis, decideixen creuar de forma il·legal la frontera entre Rússia i Àustria-Hongria i unir-se al seminari menor franciscà conventual de Lwów. Al 1910 entra al noviciat i un any més tard adopta el nom de Maximilian. Estudia filosofia al Col·legi Gregorià Jesuïta de Roma de 1912 a 1915, i teologia al Col·legi Francisca Serafico de la capital italiana de 1915 al 1919. Al 1918 és ordenat sacerdot i al 1922 rep el títol de doctor en Teologia.  L'octubre de 1917, quan encara està al seminari, ell i sis amics funden el Moviment de l’Immaculada, dedicat a la conversió dels pecadors, l’oposició a la masoneria i la devoció a la Verge Maria.

Kolbe torna a Polònia al 1919 per ensenyar història al seminari de Cracòvia, però mesos després emmalalteix greument de tuberculosi. Al 1922, ja recuperat però amb sequel·les perpètues, inicia la publicació de la revista 'Cavaller de la Immaculada' amb l’objectiu de combatre l'apatia religiosa del moment. Cinc any més tard, funda un nou monestir prop de Varsòvia, el monestir de Niepokalanow. La revista assoleix una tirada màxima de 750.000 exemplars mensuals i al 1935 es decideix a imprimir un diari catòlic, 'The Little Daily', amb un tirada de 137.000 exemplars els dies laborables i 225.000 els festius.

No content amb el seu treball a Polònia, Maximilian i quatre germans de l'orde marxen a Japó al 1930. Un mes després de la seva arribada, i malgrat no tenir diners ni coneixements de l'idioma, imprimeixen una edició en japonès de la revista, que arriba a tenir l'any 1936 un tirada de 65.000 exemplars. A Nagasaki funda un monestir semblant al de Niepokalanow, que sobreviu al bombardeig nuclear i a dia d’avui és un centre de treball franciscà al país nipó. A l’Índia funda un tercer seminari que, per manca de recursos humans, no es manté. La seva mala salut, tanmateix, l'obliga a reduir la seva tasca missionera i tornar a Polònia al 1936. Dos anys més tard, el desembre de 1938, posa en marxa la seva pròpia estació de ràdio.

El 1939, any de la invasió nazi de Polònia, el monestir de Niepokalanow acull una comunitat de prop de 800 homes totalment autosuficient. El 19 de setembre de 1939, Kolbe és detingut juntament amb diversos germans. El 8 de desembre són alliberats. Retornats al monestir i assumint el risc que això comporta, acullen a prop de 3.000 refugiats polonesos, dos terços dels quals jueus; i continuen el seu treball editorial amb material considerat anti-nazi. A causa d'això, els nazis tanquen la impremta, suprimeixen la congregació, dispersan els seus membres i empresonen a Kolbe a la terrible presó de Pawiak, al centre de Varsòvia, el 17 de febrer de 1941.

El 28 de maig del mateix any és transferit a Auschwitz, on és marcat amb el número de presoner #16670. Assignat a un grup de treball integrat per sacerdots, és supervisat per un cos de guàrdia especialment cruel. La seva dedicació a la fe li comporta el pitjor dels tractes per part dels guardes. Colpejat i fuetejat el donen per mort però un grup de presoners aconsegueixen traslladar-lo a l'hospital del camp on es recupera escoltant confessions. Quan torna al camp, manté la seva dedicació i oficia missa als presoners, amb pa i vi obtingut de contraban.

El juliol de 1941 es produeix una fuga al camp i, seguint els cruels protocols establerts, s'escullen 10 presoners per a que morin de gana. Un d'ells és el sergent de l'exèrcit polonès Francis Gajowniczek (1901-1995), un home casat amb fills petits. Sembla ser que després de sentir el seu nom va cridar 'La meva pobra dona!, els meus pobres fills!, què faran?'. Segons Gajowniczek explicà anys més tard, Kolbe va prendre la paraula i va dir: 'Jo vull anar en lloc del seleccionat. Ella té una dona i família. Jo estic sol. Sóc un sacerdot catòlic". També va afirimar que era una persona gran, tenia 47 anys, davant de Gajowniczek, de 41 anys. El comandant acceptà el canvi.


Els 10 homes són tancats en una cel·la al bloc número 11 de KL Auschwitz I. Kolbe hi celebra missa tots els dies i ofereix l'eucaristia als companys de cel·la. Els encoratja dient-los que aviat estaran al cel amb la Verge Maria. Després de dos setmanes, tots han mort a excepció de Kolbe. El 14 d'agost, després de tres setmanes sense menjar, rep una injecció letal de fenol un cop els guàrdies decideixen buidar la cel·la. Alguns dels que va estar en el moment de la seva mort apunten que Kolbe va aixecar el braç esquerra i esperà amb tranquil·litat la injecció.

L'any 1971, el Papa Pau VI beatifica Kolbe després de certificar dos miracles de dues persones que es van guarir un cop acabada la guerra després de demanar el seu ajut. Amb la presència de Gajowniczek, el Papa Joan Pau II canonitzà el sacerdot franciscà al 1982 tot declarant-lo 'màrtir de la caritat'. A la cel·la d’Auschwitz en la qual va morir Kolbe s’alçà una plaça, un ciri i una gravat en el seu honor.