Diari de Guerra.-18/11/2014.-El municipi de Flix acollirà dissabte vinent, 22 de novembre la segona recreació històrica del final de la batalla de l’Ebre organitzada per l’associació Lo Riu. L’acte central tindrà lloc al passeig de l’Ebre del nucli urbà amb el riu com escenari principal, a partir de les 12.30 hores. Grups de recreadors reviuran la retirada ordenada pel meandre del riu Ebre de les tropes republicanes del XV Cos d’Exèrcit dirigides pel tinent coronel Manuel Tagüeña, la simulació de la voladura del pont de ferro i l'arribada de l'exèrcit franquista a la riba dreta del riu.
Finalitzada la recreació, a les 13.30 hores, es realitzarà els parlaments i una ofrena floral en record de totes les víctimes de la guerra, per part de Joan Molet, familiar dels germans Conrad i Josep Miret Musté, conseller de la Generalitat Republicana, del president de l’Amical de Mauthausen, Enric Garriga, i diversos familiars de soldats desapareguts. La jornada s’iniciarà a les 10.30, al passeig de l’Ebre, amb l’obertura al públic d’una fira de col·leccionisme militar i d'empreses dedicades al turisme de memòria, a més d’una exposició de vehicles d'època dels anys 1920-1940.
El dijous se celebrarà un acte previ a la jornada, a la sala Ca don Ventura de Flix, amb la projecció del curtmetratge “La Fatarella 1938” i la xerrada “El banc d’ADN , l’ultima esperança per als familiars dels desapareguts a la guerra civil” a càrrec de Roger Heredia. Aquestes jornades estan organitzades per l'associació Lo Riu, conjuntament amb l’associació La Cana de Flix i l’ajuntament.
El tràgic destí dels germans Miret Fusté
Josep Miret Musté neix a Barcelona el 14 d'abril de 1907. Durant la Segona República ingressà a la Unio Socialista de Catalunya (USC) i arribà a ser dirigent de les joventuts del partit. La USC és un dels quatre partits fundadors del PSUC el 23 de juliol de 1936. L'any 1937, va ser conseller de Proveïments de Guerra en representació del PSUC, deixant el càrrec per participar en la Guerra Civil, lluitant a les batalles de Belchite, Mediana, Huesca i Ebre. on va ser Comissari Polític de la 31 Divisió de l'Exèrcit de la República. En acabar la Guerra s'exilia a França amb la seva família però és detingut a París el 30 de novembre de 1942 i deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen el 27 d'agost de 1943 amb el número de matrícula 34.576. Posteriorment és traslladat al camp annex de Florisdoff. Mor el 17 de novembre de 1944 al ser ferit en un bombardeig i executat pel SS Hans Bühner.
El seu germà, Conrad Miret Musté, neix a Barcelona el 15 d'abril de 1906. Va ser comissari Delegat de Guerra del Segon Batalló de la 140 Brigada Mixta. S'exilià a França, sent internat al camp d'Argelers, escapà i arribà a París on és detingut per la Gestapo el mes de setembre de 1941. Torturat fins a la mort, va morir el 27 de febrer de 1942. Va ser enterrat al cementiri de Bagneux a París . Actualment el seu cos està desaparegut, ja que aquest cementiri va ser destruït. Recentment a Conrad Miret ha estat nomenat 'Mort per França' i ha estat reconegut públicament per l'Ajuntament de París que ha col·locat una placa a la presó de la Santé de París.