Diari de Guerra (A.Caralt).-25/07/2014.-Ha estat la seva néta, Montse, qui l'ha convençut a pujar, per primer cop, a la Punta Alta, la Cota 705 de la serra de Pàndols, on avui els supervivents de la lleva del Biberó han organitzat per últim cop l’homenatge anual als combatents caiguts ara fa 76 anys. Josep Mir, de 94 anys, no recorda amb precisió el nom de la divisió republicana en la qual fou enrolat però té gravat a la memòria un campanar, el de Villalba dels Arcs, un poble “que mira que vam bombardejar però no vam poder agafar”.
Allí, s’arribà a enfrontar amb matxets amb els temuts Tabors de mercenaris marroquins, els moros. “Molts cops vaig pensar que m’hi quedava, com molts d’aquells pobrets nois que tenia al costat, però vaig tenir molta sort”. Mir va desitjar que fos ferit en combat i poder així ser evacuat a la rereguarda. “Molta gent ignora el que va passar aquí...va ser horrible!”, recorda.
Amb 18 anys acabats de complir, el biberó va creuar l’Ebre de nit per una passarel·la estreta a Móra d’Ebre. Va lluitar com la resta de soldats republicans en condicions molt dures, alimentant-se “de llaunes de conserva d’origen rus” i patint sed. La retirada de l’Ebre seria l’avantsala de la batalla per Catalunya i el camí de l’exili i els camps de concentració. “Em van tancar al camp d’Arles-sur-Tech però vaig poder escapar i vaig marxar a Figueres”. Després de tres anys i mig fent el servei militar obligatori amb el règim franquista va poder tornar a casa, una joventut perduda.
Avui, dibuixa un somriure quan pot viure un moment històric com aquest acompanyat de la seva néta i la seva besnéta, l’Abril. “Tinc tres néts i cinc besnéts i només li puc dir a la joventut d’avui que no els hi passi allò que ens va passar a nosaltres”.