Diari de Guerra.-Amb l'arribada al mar Mediterrani el 15 d'abril, l'Exèrcit franquista va finalitzar la conquesta del marge dret del riu Ebre i l'ofensiva d'Aragó. Les primeres ordres sobre l'ofensiva republicana del pas de l’Ebre no es redactarien fins a mitjans de juny, però una companyia de fortificacions i obres va rebre ordres per iniciar a principis de maig la construcció d'un observatori. El lloc escollit fou la Mola de Sant Pau (617 metres d'alçada), al terme de la Figuera (Priorat), una cota culminada per l'ermita de Sant Pau situada a més de 10 quilòmetres en línia recta del marge esquerre del riu.

El lloc escollit es situava a 500 metres de l'ermita, a la punta sud de la cota, amb una visió extraordinària d'una part significativa dels futurs escenaris de la batalla de l'Ebre, la fondalada de l'Ebre i les serres de la Picossa, Cavalls i Pàndols. Durant un mes i mig, la unitat comandada per un capità alemany va excavar a la roca una trinxera en forma de vuit de més amb una fondària mitjana de 1,6 metres. Fou revestida de ciment, parcialment coberta amb una capa de formigó i reforçada per raïls i bigues de ferro. L'observatori fou camuflat amb terra i vegetació. El cap de l'Exèrcit de l'Ebre, el coronel Juan Guilloto León 'Modesto', va supervisar l'inici de l'ofensiva des de l'observatori, on s’hi van instal·lar líniies telefòniques per a rebre informació de l’evolució de l’ofensiva.

L'espai històric es conserva en un magnífic estat de conservació. S'hi accedeix a través d'un camí que neix a la carretera T-730, entre els quilometres 5 i 6 i a només un quilòmetre del nucli urbà de la Figuera. A l'ermita de Sant Pau hi ha zona d'aparcament i des d'allí es pot accedir a peu a l'antic observatori, d'accés lliure. La trinxera de ciment i part de la coberta es conserva en on bon estat. Un panell explicatiu descriu la importància de l'indret. Darrera l'observatori es conserven murs i diverses cabanes de pedra en sec que van servir d'aixopluc als militar. Tant l'espai històric com l'ermita de Sant Pau estan protegits per la Generalitat amb la categoria de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).