Madrid

La capital d'Espanya i el seu entorn fou el principal camp de batalla i objectiu militar de la Guerra Civil. L'Exercit franquista lluità durant quasi tres anys per conquerir la ciutat i les forces republicans van protagonitzar una defensa heroica de la mateixa. Avui encara són nombroses les restes que evoquen aquell període i la posterior glorificació de la guerra per part dels vencedors. L'edifici de la Telefónica, els búnquers dels Parc de l'Oest, el Parc de la Montaña, el Museo Centro Sofía o el Museo del Aire de Cuatro Vientos són espais de visita obligada. El règim franquista, a més, va erigir diversos edificis i monuments representatius dels anys de la postguerra, entre els que destaca l'Arc de la Victoria erigit per Franco per commemorar la seva victòria. Tot i la seva extraordinària importància, Madrid no compta amb un Museu de la Guerra Civil ni del Front de Madrid.

Monument als Internacionals Un símbol amenaçat Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

Quatre brigadistes internacionals, combatents en la defensa de la II República durant la Guerra Civil (1936-1939), van presidir el 22 d'octubre de 2011 la inauguració d'un monument en record als voluntaris de les Brigades Internacionals a la Ciudad Universitaria de Madrid. Està situat al costat del Edifici d'Alumnes de la Universidad Completense de Madrid (UCM), a l'avinguda Complutense s / n, al costat del metro de Ciudad Universitaria.

Dissenyat per una comissió de professors de la Universitat de Belles Arts i impulsat per l'Associació dels Amics de les Brigades Internacionals (AABI), el monument consisteix en un grup escultòric format per dues planxes d'acer paral·leles, ancorat sobre una base de formigó i amb l'estrella de tres puntes, símbol identificatiu de les Brigades Internacionals. A la part alta del monument es pot llegir una frase de la líder comunista Dolores Ibarruri pronunciada l'1 de novembre de 1938: 'Sois la historia, sois la leyenda, el ejemplo heroico de la solidaridad y de la universalidad de la democracia'

La inauguració del monument va ser un dels actes centrals del complet programa d'actes del 75 aniversari de la creació de les Brigades Internacionals en diversos llocs d'Espanya. La AABI considerar un "deure de justícia històrica" ​​recordar a aquells voluntaris la primera actuació en defensa de la República es va produir el novembre de 1936 a les portes de Madrid. "La Ciudad Universitaria va ser mut testimoni de la seva generositat i entrega en defensa de la democràcia amenaçada, i és en aquest context on ha de perpetuar la seva memòria com a exemple per a les generacions presents i futures", va assegurar l'associació. Amb aquesta idea, l'any 2010 es va oferir a la UCM el projecte d'aquest Memorial, projecte que va ser promptament recolzat tant pel Rectorat com per la Facultat de Belles Arts.

Als pocs dies de la seva inauguració, però, el monument va ser atacat amb pots de pintura i pintades ofensives. L'associació va reparar la instal·lació però com a mínim un cop més, a la primavera de 2012, va ser atacat de nou.

El gener de 2013, a més, una sentència judicial va anul·lar la instal·lació del monument per no tenir llicència urbanística. El seu futur, a inicis de 2013, és una incògnita. Poques setmanes abans, un dels últims brigadistes vius, el britànic David Lomon, presidia els actes del 76 aniversari de les Brigades Internacionals als peus del monument. Lomon va morir setmanes després.