Diari de Guerra (A.Caralt).-El 14 de juny de 1944, el General de Gaulle va salpar de Portsmouth a bord del destructor Le Combattante al costat d'un grapat de figures prominents de la França Lliure. Va tocar terra a les platges de Normandia a primera hora de la tarda, entre Couseulles i Grave-sur-Mer. Era el primer cop que trepitjava terra de la França metropolitana quatre anys després de la invasió del seu país per part del Tercer Reich. Després de trobar-se amb Montgomery en el seu quarter general de Creully, de Gaulle va voler retrobar-se amb el poble. A les 15.30 hores va arribar a la intacta Bayeux on instal·là la primera administració de la República Francesa i es dirigí als veïns a la plaça del castell en una discurs històric. Ho va fer sobre una camioneta i acompanyat de l'admirall d'Argenlieu i del General Koenig, entre d'altres. 

El 16 de juny de 1946, dos anys més tard, de l'històric discurs es va inaugurar un monòlit recordant l'esdeveniment en el mateix punt on es va produir. El mateix de Gaulle fou l'encarregat de presidir l'acte. La Place du Chateau fou rebatejada com a Place Charles de Gaulle, nom que actualment ostenta.

Al monument hi ha inscrit en llengua francesa el discurs sencer del general.

'Estem tots commoguts per estar aquí en una de les primeres ciutats franceses alliberades, però aquest no és moment de parlar d'emocions. El que el país espera de vosaltres, darrera del front, es continuar avui la lluita, com no ho heu deixat de fer des del principi d'aquesta guerra i des de 1940. El nostre crit avui, com ha estat sempre, és un crit de combat, perquè el camí de combat és també el camí de la llibertat i l'honor.

Aquesta és la veu de la mare pàtria. Hem de continuar lluitant aquesta guerra amb les nostres forces terrestres, navals i aèries, com estem lluitant avui a Itàlia, on els nostres soldats s'han cobert de glòria, com ho faran demà a França. El nostre imperi, que és complet i ens envolta, ens proporciona una ajuda enorme. Lluitarem per França amb passió, però també amb raó.

Vosaltres que heu estat sota la bóta de l'enemic i heu format part de la Resistència, vosaltres sabeu com és aquesta guerra. És una guerra particularment dura, aquesta guerra clandestina, aquesta guerra sense armes. Us prometo que continuarem aquesta guerra fins que la soberania de cada centímetre de territori francès sigui restablert. Ningú ens impedirà fer-ho.

Estem lluitant al costat dels Aliats, amb els Aliats, com un aliat. I la victòria que aconseguirem, serà la victòria de la llibertat i la victòria de França.

Si us plau, uniu-vos a mi cantant l'himne nacional, la Marsellesa.'