Unter den Linden Un passeig per la història Bookmark and Share
Fonts consultades
- Berlín 1933-1945. Maik Kopleck.
- Informació pròpia diarideguerra.com

Unter den Linden, situat al cèntric barri de Mitte, és amb 1,5 quilòmetres de longitud el passeig més esplendorós de Berlín, el cor de la capital alemanya. El passeig acull alguns dels edificis i equipaments més valuosos de la ciutat com la porta de Branderburg, la Humboldt Universität, l’Staatsoper Unter der Linden, el Deutsches Historisches Museum o la Bebelplatz. Durant el III Reich el passeig fou nazificat com la resta de la capital i va acollir actes transcendents organitzats per la cúpula del regim. Els bombardeigs aeris aliats i la conquesta de l’exèrcit roig van destruir part del passeig, sobretot el seu extrem occidental, a prop de la porta de Brandenburg. En la seva major part s’han restaurat els edificis respectant la silueta original.


L’itinerari per:
Unter den Linden comença per la porta de Brandenburg, un símbol de la història alemanya ubicat a l’extrem occidental del passeig. Un cop Hitler va ascendir al poder el 1933, les tropes de la SA van desfilar per primera vegada a través de la porta. Mussolini ho va fer l’any 1937 i tres anys més tard, després de la conquesta de Polònia i Francia, ho va fer la Wehrmacht. Els aliats van celebrar aqui, al 1945, el final de la Segona Guerra Mundial envoltats d’una ciutat en runes. Des de 1961 la porta va quedar ubicada a la denomimada franja de la mort del mur de Berlín. El 22 de desembre de 1989 restà altre cop oberta al públic.

Pariser Platz:
Situada davant la porta de Brandenburg, Pariser Platz fou durant la guerra freda un solar buit al costat del mur. Abans havia estat un escenari perfecte per a les grans recepcions. Destruida durant la guerra, grans arquitectes han recuperat la vida a la plaça i als seus edificis, alguns dels quals s’han reconstruit. L’exemple més destacat és l’Hotel Adlon, avui hotel Adlon Kempinski, considerat una llegenda entre els hotels de luxe. Arran dels bombardeigs, l’hotel comptava amb un bunquer de luxe sota la Pariser Platz. Durant la batalla de Berlin es va convertir en una hospital de campaña. Els atacs van deixar l’edifici molt danyat i les seves runes van ser dinamitades acabada la guerra. Fou reinaugurat l’any 1997.

La Pariser Platz estava envoltada per altres edificis emblemàtics com l’ambaixada francesa, l’ambaixada nord-americana o l’Acadèmia de Belles Arts, ocupada a partir de 1937 per l’arquitecte favorit de Hitler, Albert Speer, que planificava la reurbanització de Berlin per a convertir-la en Germania.

Bebelplatz
Coneguda durant el III Reich com a Opernplatz, per ubicar-se al costat del teatre de l’Òpera Estatal, la Bebelplatz fou l’escenari de la primera crema de llibres oficial el dia 10 de maig de 1933. Un nombrós grup d’estudiants vestits amb els uniformes de la SA i encapçalats per Joseph Goebbels van formar una immensa pira amb 20.000 llibres que van reduir fins a les cendres. Entre els autors considerats subversius i objecte de la crema hi havia obres de Berthold Brecht, Heinrich Mann, Thomas Mann, Karl Marx, Albert Einstein, Sigmund Freud, Franz Kafka, Émile Zola, Jack London, Maxim Gorki i Voltaire, entre d’altres. Una biblioteca soterrada amb les estanteries buides, obra de Micha Ullmann, commemora aquells fets terribles.

Neue Wache
Construida l’any 1818 per el reputat arquitecte Karl-Friedrich Shinkel, l’excelent edifici d’arquitectura neoclàssica inspirada en una fortalesa romana fou en el seu origen un lloc de guàrdia real. Al 1920 va ser transformat en un monument als caiguts en la Primera Guerra Mundial. Els nazis el van reinterpretat tot dedicant-lo ‘A la glòria dels heroics morts’. L’Alemanya comunista va erigir aquí el 1958 el memorial de las víctimes del feixisme i el militarisme. Finalment, des del 1993, la Neue Wache s’ha convertit en el monument oficial de l’Alemanya a les ‘victimes de la guerra i la tirania’. L’interior del monument és fosc. En el centre de l’edifici, s’alça una commoveradora escultura d’una mare abraçant el seu fill mort obra de l’escultora alemanya Kathe Kollwitz coneguda com a Pietat. Enterrats a l’auster edifici, buit d’ornaments, descanses les restes d’un soldat desconegut, un combatent de la resistència i terra de nous camps de concentració i de camps de batalla europeus.

Deutsches Historisches Museum. Museu d’Història d’Alemanya
Al costat de Neue Wache, l’antiga armeria d’estil barroc completada el 1705, la Zeughaus, és avui la seu del Deutsches Historisches Museum, un monumental museu que repassa la complexa i convulsa història d’aquesta nació. Un apartat està dedicat a l’auge del nazisme i l’esclat de la Segona Guerra Mundial. A la planta baixa, una maqueta de grans dimensions d’Europa mostra la inmensa expansió del III Reich durant els seus escassos 13 anys al poder.