Redacció.-03/12/2016.-L'Ajuntament de València ha presentat avui el projecte “València en la memòria”, una iniciativa que busca recuperar i donar visibilitat a edificis, monuments i llocs de la ciutat que van tindre un paper important durant el període en què la ciutat va ser capital de la República i, posteriorment, durant la guerra. El consistori ha disposat una sèrie de panells informatius, amb imatges, text en valencià, castellà i anglés i codi QR, en un recorregut cohesionat que comprén, en una primera fase, 8 punts de la ciutat.

El projecte forma part dels actes commemoratius del 80 aniversari de València com a capital de la República. Davant del temor de la caiguda de Madrid a mans de l’exèrcit franquista, el Govern i la major part de l’Administració estatal es va traslladar a la capital llevantina.

En esta primera fase s’han senyalitzat 8 espais: l’Ajuntament de València, les Torres dels Serrans, el refugi dels carrers de Dalt - Ripalda, el palau del Marqués de Campo, l’entorn del Palau de la Generalitat, el palau dels Borja, el Museu de Belles Arts (Sant Pius V - Trinitat) i l’edifici del Mont de Pietat.

L’edifici de l’Ajuntament va allotjar el Comité Executiu Popular (govern municipal), va ser seu del Congrés dels Diputats, seu del II Congrés Internacional d’Escriptors i, a més, disposa també d’un refugi antiaeri. A més, a les Torres dels Serrans es va resguardar, com és conegut, bona part del patrimoni artístic espanyol.

El palau del Marqués de Campo va acollir el Ministeri de Sanitat i Assistència Social, i el Palau dels Borja va ser seu de la Presidència del Govern i del Ministeri de Defensa. A més, el Palau de la Generalitat va acollir la seu del Consell Provincial de València, i en el seu entorn es localitzaven un refugi antiaeri i el Centre de Defensa Antiaèria (al Micalet).

Finalment, les dependències del Museu de Belles Arts van funcionar com a hospital militar, mentre que a l’edifici del Mont de Pietat es localitzaven el Ministeri de Propaganda i un refugi antiaeri. El projecte anirà ampliant-se en fases successives afegint altres edificis i llocs rellevants.
La regidora de Cultura, Glòria Tello, ha explicat que la inauguració “marca un abans i un després a la ciutat de València”. “Tenim un potencial cultural molt gran, moltes coses per contar i un passat que ha ajudat a conformar-nos com a societat”, ha manifestat, “però tots estos aspectes tan enriquidors per si mateixos, si no aconseguim contar-los, mostrar-los i compartir-los queden reduïts a no res”.

Pla de recuperació de la memòria
El projecte forma part del Pla de recuperació de la memòria que porta avant la Regidoria de Cultura, i que també preveu l’edició de publicacions i la recuperació i adequació dels refugis com a espais museogràfics. La presentació del projecte ha comptat amb la participació de diversos membres de la corporació, així com de la Comissió de la Memòria Històrica, de l’Aula de la Memòria de la Universitat de València i de l’empresa Espirelius, autora dels panells informatius. Tello ha agraït les aportacions de tots.

La regidora ha volgut donar per conclosa la seua intervenció en la inauguració del projecte, amb una evocació de la citació “Únicament coneixent el nostre passat entendrem el nostre present i canviarem el nostre futur”.