Jaime Vándor (Viena, 26/02/1933 - Barcelona, 17/03/2014)

Jaime Vándor o Helmut Jacques Vándor, de família jueva, va néixer a Viena al febrer de 1933, poc abans que Hitler assumís el govern d’Alemanya.
 L’any 1938, amb l’annexió d’Àustria al Tercer Reich, la seva família es va refugiar a Budapest. El seu pare, després de l’experiència de la Primera Guerra Mundial (va lluitar al front rus i va ser presoner de guerra a la Sibèria Oriental), no va voler viure una altra conflagració i va marxar a Barcelona amb l’esperança de portar-hi la seva família. Amb el tancament de les fronteres no va ser possible.

Junt amb la seva mare i el seu germà, Vándor va viure i patir l’avançament del nazisme a Budapest (el març del 1944 Hongria fou ocupada), les persecucions racials, la misèria i la por. Gràcies a la protecció del diplomàtic espanyol Àngel Sanz-Briz i l’italià Giorgio Perlasca, es van salvar de la deportació als camps d’extermini –com ell, uns 5.200 jueus hongaresos més. Tot i així, gran part de seva família va ser assassinada.

Es va reunir amb el seu pare el 1947 a Barcelona. Jaime Vándor va acabar els estudis de batxillerat a l’Institut Menéndez i Pelayo (1951), es va llicenciar en Filosofia i Lletres, i Filologia Semítica a la Universitat de Barcelona (1956), i es va doctorar l’any 1987.

Vándor va participar activament en simposis i congressos internacionals sobre temes d’història i cultura judaiques. Com a traductor de l'hongarès, l’any 1977 va guanyar el premi de la Radiodifusió Hongaresa amb Vint Poemes d’Endre Ady. També va traduir de l’hongarès l’autobiografia de Tibor Déry (1894-1977), Sense jutjar.

Fundador i director de la Biblioteca de la Comunitat Israelita de Barcelona (1957-1965), el 1979 va fundar la primera Associació de Relacions Culturals d’Espanya amb Israel. Va ser membre de nombroses institucions, com l’Associació Cultural Catalano-Hongaresa, la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, la Societat Espanyola d’Estudis Hebreus i Jueus, l’Amical de Mauthausen i altres camps, membre d’Honor de la societat Rahel Varnhagen Gesellschaft de Berlín, la Fundazione Giorgio Perlasca de Pàdua, l’Asociación Galega d’Amizade con Israel de Vigo, o la Casa Sefarad-Israel. Va ser canceller del consolat d’Israel a Barcelona mentre impartia docència a la Universitat de Barcelona i fou cònsol honorari en funcions durant un any (1997-1998).

Té diverses obres publicades, entre les quals destaquen l’assaig Los ricos de espíritu. Entorno a un personaje literario (1989) i els poemaris Korzack nunca llegó a Jerusalén (1978), Algo largamente inesperado (1999), Cosas que no entiendo (2005), Un bien por compartir (2006) i Más acá del Bien y del Mal (2012). L’any 2007, el Museu de la Memòria de l’Holocaust de Jerusalem (Yad Vashem) el va convidar a recollir, juntament amb altres testimonis supervivents, el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia.

Fruit d’una llarga entrevista amb Vándor, l’any 2013 Jaume Castro va escriure Jaime Vándor. Una vida al caire de l’Holocaust. Diàlegs amb un supervivent, on es recullen moltes de les seves experiències i reflexions.

(Text del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya)