Raoul Wallenberg (Stockholm, 04/08/1912 - Soviet Union, 17/07/1947)

Fill d'una família prominent sueca de banquers, diplomàtics i financers. El seu naixement es produeix tres mesos després de la mort del seu pare. Malgrat la seva mare, Maj Wising Wallenberg, es casa en segones núpcies amb Fredik von Dardel al 1918, la seva educació recau en el seu avi patern, en Gustav Wallenberg. Financer reputat encamina al seu nét per a la seva successió. Els interessos però no convergeixen, i Raoul opta per estudiar arquitectura a la universitat de Michigan als Estats Units. Un cop retornat a Suècia al 1935 i amb minves possibilitats de trobar feina, el seu avi l'envia a Àfrica i al Pròxim Orient. A Ciutat del Cap exerceix durant sis mesos com a aprenent d'una empresa sueca de venda de materials per a la construcció. I posteriorment a Haifa (Palestina), treballa en una filial d'un banc suec.

Al 1936 torna a Estocolm on reprèn les activitats en el comerç internacional. A través dels negocis i contactes d'un parent seu, en Jacob Wallenberg, coneix Koloman Lauer, jueu hongarès propietari d'una empresa d'importació i exportació especialitzada en productes alimentaris. Els coneixements en finances i comerç, el domini de diverses llengües i la llibertat de viatjar lliurement per Europa, el converteixen en el soci ideal per Koloman. Pocs mesos després Raoul esdevé el gerent internacional i un dels majors accionistes de l'empresa. Els seus viatges per territoris alemanys i ocupats el fan entrar en contacte amb la burocràcia germànica i aprendre'n el seu funcionament.

Amb l'esclat de la segona guerra mundial, Hongria es posiciona en bàndol alemany davant l'amenaça Soviètica. La desfeta però a la batalla de Stalingrad de la Wehrmacht, recondueix la postura del país qui seguint l'exemple italià, sol.licita la pau de manera independent. La resposta alemanya no es fa esperar i Hitler exigeix al cap d'estat hongarès Miklós Horthy solidaritat amb el seu país. Les seves peticions i exigències però són denegades i el Führer respon ordenant l'ocupació d'Hongria el 19 de març de 1944.

Amb la invasió s'inicia la deportació dels jueus i la desesperació per fugir del país.Les ambaixades neutrals emeten passaports temporals però tan sols en poden ser beneficiaris aquelles persones que que acreditin vincles amb el corresponent país. Suècia n'expedeix 700, però la xifra és minsa davant els milers que poden ser deportats. Davant tal situació, la delegació sueca sol.licita al Ministeri de relacions Exteriors a Estocolm mitjans per salvar més persones.

Mentrestant, als Estats Units s'estableix el Consell de Refugiats de Guerra (WRB) - organització dedicada a rescatar jueus de la persecució nazi-, i a Estocolm s'organitza el Congrés Mundial Jueu on s'elabora un pla de rescat per als jueus d'Hongria. Amb fites comunes, les dues organitzacions s'uneixen en la tasca d'alliberar jueus hongaresos. Després de vàries deliberacions, Raoul Wallenberg és designat Primer Secretari de la missió diplomàtica sueca a Budapest, concedint-se-li autoritat plena per a realitzar la missió sense traves burocràtiques i diplomàtiques.

A la seva arribada a Budapest només resten a la capital un terç dels jueus, 200.000. Defugint dels canals habituals, lents i poc efectius, emprèn l'ús de suborns i amenaces per alleugerir i facilitar els tràmits. Així es produeix en la distribució dels certificats de protecció emesos per la Legació sueca. Amb el permís de tan sols poder-ne expedir 1500, persuadeix primer a les autoritats hongareses perquè li permetin 1000 més, per acabar pressionant al Ministeri de Relacions Exteriors d'Hongria per tramitar-ne 4500. Al mateix temps, i fent ús dels fons suecs i dels WRB crea hospitals, menjadors, llars d'infants i arriba a designar 30 "cases sueques" on refugia durant el seu mandat a més de 15.000 jueus..

Amb l'establiment del règim nazi-hongarès, el partit de les Creus i Fletxes, el nou govern anuncia la nul.litat de tots els passaports de protecció. Les queixes de Wallenberg i la seva amistat amb la muller del ministre de Relacions Exteriors, la baronessa Elizabeth Kemény, aconsegueixen restaurar la validesa dels passaports. Però, els seus esforços xoquen amb els interessos d'Eichmann, qui no està disposat a cedir en la deportació dels jueus. Malgrat no pugui transportar-los en tren per la proximitat de les vies al front, els seus desitjos no s'aturen i ordena traslladar-los a peu, les anomenades "marxes de la mort". Wallenberg no abandona als jueus i sota amenaça de mort, es desplaça amb ells distribuint passaports de seguretat, subministrant-los aliments i medicaments, i amenaçant i subornant als militars nazis per intentar alliberar el màxim de jueus possibles. Salva a milers de persones amb passaports de seguretat tant en les marxes, com en les posteriors deportacions realitzades en trens de càrrega.

Amb l'arribada dels russos i malgrat haver pogut aturar una enèsima massacre de jueus ordenada per Eichmann al major gueto de Budapest (Wallenberg fa xantatge al comandant de les tropes alemanyes a Hongria, el General August Schmidthuber, l'única persona que pot evitar la barbàrie), el 17 de gener de 1945 és conduït per soldats soviètics a reunir-se amb el general Malinovsky. El mateix Wallenberg sospita de les seves intencions, quan acomiadant-se d'un amic li declara: "No sé si estoy siendo llevado como un huésped de los soviéticos o como su prisionero". D'ençà aquest dia, es perd el seu rastre.
No serà fins al 06 de febrer de 1957, quan els soviètics declararan que han trobat un document on es recull que Wallenberg va ser empresonat a la Unió Soviètica i va morir el 17 de juliol de 1947. Els esdeveniments que es van succeir després de la seva detenció, la veracitat de les diverses declaracions recollides per tots els implicats i els testimonis que afirmen haver-lo vist posteriorment a la seva data de defunció han convertit la desaparició de Wallenberg en un enigma a resoldre.