Agències.-El govern socialista de l'Estat Espanyol ha impulsat una comissió de 12 persones que estudiarà durant un període de cinc mesos el futur del Valle de los Caídos, el colossal mausoleu construït pel franquisme per acollir les restes mortals del dictador Francisco Franco, situat molt a prop del Monestir de l'Escorial i a 70 quilòmetres de Madrid.

La comissió fou creada el passat 27 de maig per acord del Consell de Ministres del govern amb l'objectiu de convertir el Valle de los Caídos en un lloc de memòria reconciliada que rendeixi tribut a tots els que allí va ser enterrats.

En els propers cinc mesos, la comissió treballarà en l'elaboració d'un seguit de propostes, com l'establiment d'un memorial que dignifiqui les restes de les 33.833 persones enterrades. "També s'ha de donar resposta a les famílies que demanen l'exhumació de restes concretes i això ha de ser investigat per a veure si és possible o no", explicà el ministre de Presidència, Ramón Jauregui, el passat 30 de maig, dia de constitució de la comissió.

En aquest sentit, un recent informe encarregat pel govern considera "pràcticament impossible" identificar els 12.410 cadàvers anònims que van ser enterrats al Valle de los Caídos. L'informe assegura que les exhumacions són d'una "complexitat extrema" i conèixer la identitat serà "pràcticament impossible" en un terç dels cadàvers enterrats.

El ministre assenyalà que la comissió ha de proposar que el Valle de los Caídos sigui "un lloc viu, d'investigació, que recordi com es va construir l'espai, qui ho va fer, per què es va fer, i que, en certa manera, reflecteixi la veritat sense cap pretensió venjativa. Per acabar, cal resoldre quin espai té la iconografia que exalta la Guerra Civil o la repressió franquista. No és compatible un lloc de memòria reconciliada amb determinada simbologia. Ha de deixar de ser un monument a la guerra i al nacionalcatolicisme per a convertir-se en un lloc de memòria reconciliada", sentencià. La comissió, entre d’altres, decidirà si les restes de Franco y el cap de Falange Española, José Antonio Primo de Rivera han de continuar al temple.

Ramón Jáuregui va explicar que no es pretén alterar l'us religiós de la basílica integrada al mausoleu a la actual comunitat benedictina, tot i assenyalar que seria ben rebuda una proposta de la comissió d'experts per a regularitzar el marc jurídic del govern amb aquesta orde religiosa. També es descarta eliminar la monumental creu de 150 metres d'alçada que presideix el mausoleu.

Malgrat això, el ministre relatà que l'església catòlica espanyola va decidir a última hora retirar el seu representant a la comissió, el arquebisbe de Pamplona. Entre l'equip de 12 experts hi ha historiadors com Ricard Vinyes, filòsofs com Amelia Valcárcel i Reyes Mate, juristes com Miguel Herrero y Rodríguez de Miñon, i un monge benedictí, Hilari Raguer.

Sobre la possibilitat que el Partit Popular guanyi les eleccions estatals de 2012 i rebutgi el projecte sorgit de la comissió, Jáuregui va confiar que 'cap govern pugui posar en un calaix' l'informe que aquests experts "amb autoritat científica i pluralitat ideològica" han d'elaborar en els propers mesos.

La Llei de Memòria Històrica (Ley 52/2007) aprovada pel govern Zapatero estableix que el mausoleu ha de transformar les seves activitats per a deixar de ser "un monument al nacionalcatolicisme i es converteixi en un lloc de memòria reconciliada en el qual ens puguin sentir còmodes tots els espanyols". Aquesta mateixa norma reivindica que es mantingui el culte religiós i el cementiri existent.