El Fossar de la Pedrera, situat dins el cementiri de Montjuïc, és un dels espais històrics vinculats a la guerra civil de visita obligada a Catalunya. Aquí es troba el mausoleu del president de la Generalitat de Catalunya afusellat pel franquisme, Lluís Companys, una fossa comuna memorialitzada amb centenars d'antics guerrillers antifranquistes, brigadistes internacionals, comunistes, masons però també religiosos martiritzats l'any 1936, i un memorial als jueus exterminats al camps nazis, entre d'altres.
El fossar es situa en un extrem del cementiri de Montjuïc a Barcelona. Es una forta depressió de la muntanya de Montjuïc causada per l'explotació d'una antiga cantera. En aquest lloc les autoritats municipals van obrir una fossa comuna per enterrar-hi les persones que morien a presó, els perseguits, les persones no identificades o els no tenien recursos per a pagar-se un nínxol.
Durant la guerra civil (1936-1939), s'hi enterraren persones assassinades per les miicies antifeixistes -sobretot sacerdots i religiosos-, víctimes dels fets de maig de 1937, dels bombardejos franquistes sobre la ciutat i de persones executades a Barcelona per la dictadura franquista (1939-1975). Actualment, hi ha documentats fins a 1.717 executats entre 1939 i 1952 a Barcelona, la majoria dels quals foren afusellats al Camp de la Bota.
Després de dècades d'oblit, el 1976 se celebrà el primer homenatge públic al fossar de la Pedrera, i gràcies a la iniciativa de l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, a partir de 1979 no s'hi enterrà cap més persona. Més endavant, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, recollint la iniciativa de l'entitat, iniciaren una procés de dignificació d'aquest espai de memòria, que no va finalitzar fins el 27 d'octubre de 1985 en un emotiu acte presidit pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall.
Làpides al fossar
Amb la dignificació del fossar, es va delimitar l'espai i va cobrir de gespa. A l'extrem nord del fossar es col·locaren tot un seguit de làpides singularitzades i esteles commemoratives. D'entre elles, en destaquen l'erigida en memòria dels antics guerrillers antifranquistes, les dedicades als brigadistes internacionals -una d'elles als 7.000 voluntaris jueus que van format part d'aquest contingent- , als masons i als comunistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), entre d'altres.
El projecte de remodelació de l'espai fou dissenyat per l'arquitecte Beth Galí amb Màrius Quintana, Pere Casajuana i Ignasi de Lecea. A banda de la dignificació de la fossa comuna, es va erigir un monument als immolats durant el franquisme. Inspirat en el Memorial dels Veterans del Vietnam de Washington, s'alcen un total de 25 columnes on hi apareixen majoritàriament els noms dels que van morir represaliats al Camp de la Bota després de la guerra, llistat que li va ser facilitat per l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya. Les columnes es barregen amb els xipresos ja existents. El monument actua de porta d'entrada i filtre entre l'espai exterior i el recinte interior i sacralitzat del fossar.
El mausoleu de Companys
Ara bé, l'espai més conegut del remodelat fossar és el mausoleu de Companys, envoltat d'un jardí aquàtic de gran bellesa. El mausoleu és l'element estrella de la remodelació del fossar i fou inaugurada, com la resta del recinte, el 27 d'octubre de 1985.
La matinada del 15 d'octubre de 1940 Companys va ser afusellat per la dictadura franquista al fossar de Santa Eulàlia, al Castell de Montjuïc. Malgrat que les autoritats franquistes no van permetre que s'inscrivís el seu nom al nínxol del cementiri de Montjuïc on l'enterraren les seves germanes, durant els anys posteriors, ciutadans anònims hi dipositaren flors amb la bandera catalana. En motiu de la construcció del mausoleu les seves despulles fores traslladades fins el fossar.
27 d'octubre de 1985
Després d'un any d'obres, el 27 d'octubre de 1985 s'inaugurà la remodelació del fossar de la pedrera, amb el nou mausoleu de Companys. Unes 5.000 persones van assistir a l'acte, presidit pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, l'expresident de la Generalitat i company de govern de Companys, Josep Tarradelles i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, entre d'altres.
Pujol exaltà les qualitats de Companys i recalcà que fou un "enamorat de la justicia i la llibertat. També fou un home sacrificat en extrem". El president també recordà tota la tipologia de persones enterrades al fossar "víctimes tots ells, des dels soldats desconeguts a les monges, d'aquella gran explosió fratricida. I afirmà que no es pot construir res "sobre el record rancorós, ni sobre l'esperit de venjança i odi". Maragall, al seu torn, va admetre que el fossar "representa per a tots nosaltres una ferida molt gran, però no per això ha d'atiar el ressentiment, sinó l'esperança".
Amb el trasllat de les seves despulles al mausoleu, autoritats, institucions, partits polítics i associacions celebren cada 15 d'octubre un acte d'homenatge en memòria del president Companys.
A les víctimes de l'Holocaust
En motiu del cinquantè aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, el 1995 l'associació cultural i esportiva Maccabi i la comunitat jueva de Barcelona promogueren la construcció d'un memorial projectat per l'arquitecte Leonard Glasser (format per deu blocs de pedra que simbolitzen deu camps d'extermini) en homenatge a les víctimes de l'Holocaust i de la barbàrie nazi. Es situa a l'extrem sud del Fossar.
El recinte del fossar es completa una escultura de la Pietat, construcció que fou promoguda per subscripció popular per l'Associació Pro-memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya. Obra de Ferran Ventura, el 1984, l'escultura original --feta en pedra- va ser col·locada al Parlament de Catalunya, i mesos més tard, s'ubicà una rèplica en bronze al fossar.