El Refugi 307 de Poble Sec Bombes sobre Barcelona Bookmark and Share
Fonts consultades
- Informació pròpia diarideguerra.com

 

Barcelona va ser una de les primeres ciutats del món a patir de manera sistemàtica i continuada els bombardeigs aeris. La Guerra Civil Espanyola va ser la primera guerra on es van utilitzar de manera sistemàtica els atacs aeris sobre la població civil. De sobte, la ciutat de reraguarda es va convertir en front de guerra.

 

La ciutat no comptava amb radars per detectar avions i a finals de 1936 es van haver d’instal·lar sirenes per avisar de possibles bombardeigs i alguns reflectors per enlluernar i disparar els avions enemics en les incursions nocturnes. Després d’un exhaustiu treball d’informació, l’Ajuntament de Barcelona va difondre el maig de 1937 les normes bàsiques per a la construcció de refugis. Un més després, s’aprobava la Junta de Defensa Passiva de la Generalitat i unes junta de defensa local encarregades d’activar totes les mesures per protegir a la població. Els soterranis de la cases i la xarxa de metro van ser els primers espais habilitats com a refugis. 

 

Els bombardeigs continuats s’efectuaven sobretot de nit i afectaron a tots els barris de Barcelona. Els barris de la Barceloneta i el Poble-sec, els més propers al port, van ser objectius principals de l’aviació italiana. Els intensos atacs aeris van obligar a evacuar el barri de la Barceloneta i a construir refugis als carrers del Poble-sec, com el Refugi 307 excavat pels veïns del carrer Nou de la Rambla.

 

El projecte del refugi consistia en prop de 400 metres de túnels de volta d‘1,6 metres d’ample i 2 metres d’alt, totalment revestits. La capacitat del refugi, segons el projecte era de 2.000 persones, xifra que sobrepassava les recomanacions oficials que eren d’un metre lineal per cada quatre persones. Al finals de la guerra, s’havien aconseguit excavar 200 metres de túnels de 2,10 metres d’alt i entre 1,5 i 2 metres d’ample, amb tres entrades d’accés.

 

Al llarg del recorregut pel refugi es poden conèixer les condicions de vida durant les alertes àeries i les diverses estances de l’espai, com els lavabos, l’infermeria, la sala dels nens i la llar de foc, entre altres.  El refugi disposava d’un sistema elèctric i un grup electrògen per a mantenir la il·luminació durant els talls d’electricitat. Als passadissos s’hi van instal·lar bancs amb llistons de fusta clavats a les parets. En tot el refugi hi havia petits espais excavats a la paret per a dipositar-hi material d’emergència com farmacioles o llums. També hi havia rètols amb informació i instruccions. 

 

El refugi ha estat recuperat i museïtzat. És un dels dos refugis oberts al públic a la ciutat. El 307 està gestionat pel Museu d’Història de Catalunya, que ofereix visites guiades de més d’una hora de durada.

 

L’interessant visita guiada permet conèixer algunes dades que mostren l’abast dels atacs aeris sobre la capital catalana. Entre setembre de 1937 i novembre de 1938 la ciutat va patir 487 bombardeigs aeris. Per a fer-hi front es van construir més de 1.400 refugis antieris a tota la ciutat, alguns d’enormes dimensions com el situat a la plaça Tetúan.  La guerra aèria va provocar la mort d’un total de 3.000 persones, tot i que els tècnics del refugi asseguren que la construcció del sistema de refugis i el disseny va evitar que els morts es comptessin per desenes de milers.