Diari de Guerra.- El camp nazi de concentració i extermini d'Auschwitz s'ha convertit a ulls del món en el símbol de l'Holocaust, l'assassinat en massa i el terror del Tercer Reich. Fou creat a instàncies del Reichführer SS,Heinrich Himmler, a mitjans de 1940, a les afores de la petita ciutat polonesa d'Oswiecim, annexionada pel Tercer Reich i rebatejada amb el nom d'Auschwitz. Durant els seus poc més de quatre anys d'existència, el Konzentrationslager (KL) Auschwitz es va estendre fins a convertir-se en el major complex de camps de concentració, treball i extermini existents a l'Alemanya nazi, amb prop de 400.000 presoners forçades a treballar i 1,1 milions de persones assassinades, un milió de les quals de religió jueva.
L'emplaçament del camp -pràcticament al centre de l'Europa ocupada pels alemanys- així com les bones connexions ferroviàries van facilitar l'ampliació del camp a gran escala i la deportació de ciutadans de pràcticament tot el continent europeu. En el moment àlgid de funcionament, el complex constava de tres àrees diferenciades.
.-Auschwitz I: Anomenat 'Stammlager', fou creat a mitjans de 1940 utilitzant els terrenys d'una antiga caserna militar polonesa. És el camp originari, ampliat de manera successiva per a donar resposta a les necessitats nazis. Actualment, és la seu principal del Museu Estatal d'Auschwitz-Birkenau, punt d'inici a la visita al complex, i seu de nombroses exposicions ubicades als edificis dels presoners.
.-Auschwitz II-Birkenau: El major camp del complex. Edificat de nou la tardor de 1941, és el principal símbol de l'Holocaust, a les seves terribles cambres de gas els nazis van assassinar a la gran majoria dels jueus deportats al camp. Malgrat l'afany dels nazis d'esborrar la petjada del seu terror amb la destrucció de la majoria d'instal·lacions, la seva visita és esfereïdora i imprescindible.
.-Auschwitz III-Monowitz: Anomenat també 'Buna', era un dels subcamps d'Auschwits que es va construir el 1942 a Monowice, a sis quilòmetres de la ciutat d'Oswiecim, al costat dels tallers de goma sintètica i benzina Buna-Werke, construït durant la guerra pel consorci alemany IG Farbenindustrie.El novembre de 1944, Buna fou autònom i passà adenominar-se KL Monowitz. En total, durant els anys 1942-1944, es van construir 47 subcamps i comandaments externs de KL Auschwitz, explotant la força productiva dels presoners. Els subcamps es van instal·lar sobretot al costat de mines alemanyes, fundicions i altres plantes industrials d'Alta Silèsia així com explotacions agropecuàries.
El juliol de 1947, el govern polonès aprovà convertir les restes del complex en un museu estatal. Es van plantejar llargues discussions sobre quin àmbit territorial havia de tenir el museu, si s'havia d'integrar l'extensa xarxa de subcamps, alguns situats a desenes de quilòmetres. Finalment, es va decidir protegir les 191 hectàrees dels dos principals camps, Auschwitz I i II, convertits avui,probablment, en els espais històrics de la WWII més coneguts arreu del món. Així doncs, i donada l'abast dels dos camps, Diari de Guerra realitza una fitxa per cada camp. Aquesta està dedicada a Auschwitz I.
Auschwitz I
A finals de 1939, i després de finalitzar la invasió de Polònia, Oswiecim i els pobles propers van ser annexionats al III Reich. Els nazis van rebatejar la ciutat amb el nom d'Auschwitz. En aquell mateix període, l'alt comandament de les SS i la policia de la ciutat de Wroclaw (Breslau) va decidir crear un camp de concentració per a pal·liar la saturació de les presons de Silèsia i davant la previsió d'una onada de noves detencions. S'escollí una caserna abandonada de l'exèrcit polonès situada a les afores d'Auschwitz, fet que permetria la seva ampliació i ocultació, a més de disposar d'una molt bona connexió ferroviària.
L'abril de 1940 s'ordenà la construcció del camp i el 14 de juny del mateix any, la Gestapo traslladà a Auschwitz els primers presoners, 728 polonesos procedents de la presó de Tarnow. El camp comptava amb 20 edificis, 14 dels quals eren d'una planta i els sis restants, de dues plantes. Entre el 1941 i 1942, es va afegir a tots els edificis d'una planta i se'n van construir vuit més. En total, 28 edificis de dues plantes, a més de la cuina i els magatzems. Entre 13.000 i 16.000 presoners poblaven el camp, arribant a 20.000 l'any 1942. Els presos ocupaven els edificis, incloent els soterranis. Amb el creixement del número de presos es decidí ampliar el camp amb la construcció de Birkenau, l'any 1941, a tres quilòmetres del camp base.
El documental
L'extensió de les zones museïtzades d'Auschwitz I provoca que la seva visita requereixi, si es volen visitar totes les exposicions, d'un dia sencer. La visita, de caràcter gratuït, s'inicia al centre de recepció de visitants, on s'ofereix de manera contínua una pel·lícula documental aterradora sobre l'alliberament del complex el gener de 1945, els presoners salvats i els testimonis descoberts dels crims comesos. La seva durada és de 15 minuts i és un fragment del material gravat per l'Exèrcit Soviètic.
'Arbeit macht frei'
Un camí situat a la sortida del centre de recepció condueix el visitant a la mítica porta d'entrada del camp, presidida per la sarcàstica frase 'Arbeit macht frei' (El treball us farà lliures). En una petita plaça ubicada al costat de la cuina i prop de la porta d'entrada, l'orquestra del camp tocava marxes per agilitzar les sortides i entrades dels reclusos.
Els objectes personals
A continuació l'itinerari continua amb la visita dels nombrosos barracons avui museïtzats, en els quals està prohibit realitzar fotografies. En quatre barracons diferents i situats un costat de l'altre s'ubica bona part de l'exposició general del complex, dividida en quatre submostres, una a cada barracó i dedicades respectivament a l'extermini, a les proves del crim, a la vida del presoner i a les condicions sanitàries i d'habitatges. És en aquests barracons -blocs 4,5,6 i 7- és on es poden contemplar, a més de nombrosa documentació original, centenars de fotografies i una informació extensa sobre la complexitat del sistema Auschwtz-Birkenau-Monowitz, les esfereïdores vitrines amb centenars maletes dels exterminats descobertes després de l'alliberament (bloc 5), 40 metres cúbics de sabates, una tercera vitrina amb 1.950 quilos de cabell de les víctimes del camp i rotlles de tela de crin produïda amb cabell humà, una altra amb roba infantil, una vitrina amb ulleres dels que van ser exterminats, una urna amb cendres recollides al camp per a recordar les persones assassinades i una vitrina amb llaunes amb el gas letal Zyklon B utilitzat per a practicar l'extermini, entre d'altres.
El bloc de la mort
A la sortida del bloc 7 s'enfila el matex carrer flanquejat per barracons fins arribar als blocs númer 10, dedicat als experiments d'esterilització, i 11, anomenat bloc de la mort. El pati que els separa està tancat en un dels costat per un alt mur. És el mur de les execucions, convertit en un dels diversos memorials disseminats pel complex. Les SS hi van afusellar a milers de persones a més d'aplicar la tortura de forma massiva. Avui, els visitants hi dipositen constantment rams de flors, estampetes religioses o missatges en record als morts.
El bloc número 11, antiga presó del camp i anomenat el bloc de la mort, completa l'àrea d'exposició general d'Auschwitz I. El visitant podrà contemplar les estances del cos de guàrdia de les SS, les cel·les dels presoners, els banys on els condemnats s'havien de despullar abans de ser executats i pintures d'un ex-presoner que representen el judici, la selecció al soterrani i les execucions al pati, entre d'altres. Al soterrani de bloc, els nazis van realitzar la primera prova d'execució massiva amb Zyklon B el setembre de 1941. Van assassinar 600 presoners soviètics i 250 malalts del camp. Hi ha tres tipus de cel·les, entre elles les diminutes cel·les de 90 per 90 centímetres on complien càstigs especial quatre presos en cadascun d'ells. També destaca la cel·la on va morir el sacerdot polonès Maximilian Kolbe, que va sacrificar la seva vida a canvi de la d'un altre presoner.
Exposicions nacionals
El recorregut continua amb la visita de vuit barracons més museïtzats a càrrec d'estats i institucions directament afectades per l'extermini. A data de 2010, els vuit barracons acollien les següents mostres: Extermini de Sinti i Roma d'Europa, Polònia, Tragèdia dels jueus eslovacs i presoners txecs a KL Auschwitz, Iugoslàvia i Àustria, En Memòria de les víctimes hongareses de l'Holocaust, Persones deportades de França i Bèlgica a KL Auschwitz, Persecució i deportacions d'Holanda i, finalment, Martiri i lluita dels jueus, 1933-1945.Durant el trajecte pels diversos barracons s'arriba a la plaça del recompte, on els presos eren cridats a formar o per observar les execucions públiques a la forca col·lectiva.
El crematori, la cambra de gas i la forca de Höss
Situat fora del filat principal del camp, s'alça el crematori I, caracteritzat per la seva xemeneia quadrada de poca alçada. La major sala del crematori, ocupada pel dipòsit de cadàvers, va ser transformada en una cambra de gas provisional. El 1941 i 1942 hi van assassinats presoners de guerra soviètics i jueus procedents dels guetos creats pels nazis a l'Alta Silèsia. A la part posterior apareixen reconstruïts dos dels tres crematoris, on s'incineraven prop de 350 cadàvers cada dia. El crematori funcionà de 1940 a 1943. Avui és un espai cobert d'espelmes i silencis.