A uns 200 metres al nord de la presó de Pawiak i dins de l'àrea de l'antic gueto de Varsòvia s'aixeca en un lateral d'un parc públic l'impressionant monument als herois del gueto de Varsòvia, a les milers de persones que van perdre la vida durant l'alçament del gueto l'any 1943. El monument fou dissenyat per l'escultor Nathan Rappaport i fou inaugurat el 19 d'abril de 1948 enmig de les runes de la destruïda ciutat, en motiu del cinquè aniversari de la revolta del gueto. El memorial està format per una mole de granit suec, que van importar els nazis per a construir el monument que recordés la seva victòria.
El monument està presidit per un grup anomenat 'La lluita' esculpit en bronze d'homes, dones i nens insurgents armats amb granades i botelles de petroli. La figura que subjecta una granada representa a Mordechaj Anielewicz (1919-1943), comandant de l'alçament. En el dors del monument hi ha un relleu anomenat 'Marxa cap a la destrucció' que escenifica el sofriment i martiri de les dones, nens i ancians camí de la mort. El monument inclou una inscripció en polonès, jiddisch i hebreu on es pot llegir: 'El poble jueu en honor als seus lluitadors i màrtirs.
La genuflexió de Brandt
En el nord-est del mateix parc hi ha un segon espai històric, un monument commemoratiu de la visita que va realitzar el canceller socialista de l'Alemanya Federal, Willy Brandt l'any 1970. El 7 de desembre d'aquell anys, i després de presidir una ofrena floral en la seva qualitat de canceller de l'Alemanya federal va caure agenollat davant el monument als herois del gueto en un gest històric sorprenent i aparentment espontani de penediment pels crims comesos per l'Alemanya nazi contra el poble polonès. Brandt es va mantenir en silenci en aquesta posició, coneguda com la Genuflexió de Varsòvia, davant la mirada d'altres dirigents polítics i de la premsa internacional.
Brandt, que va viure la major part dels anys de la dictadura nazi a l'exili, va firmar aquell mateix dia el Tractat de Varsòvia entre Alemanya Federal i la República Popular de Polònia on acceptava la línia dels rius Oder i Neise com a frontera definitiva entre els dos països, una frontera que avui es manté. Amb aquest tractat, Brandt reforçava la seva política d'apropament als països de l'Est durant la Guerra Freda.
Les dues mesures van aixecar controvèrsia a Alemanya federal. Segons una enquesta del setmanari alemany 'Der Spiegel' realitzada a l'època, el 48 per cent dels enquestats pensaven que la genuflexió, 'Kniefall' en alemany era exagerada, mentre que el 41 per cent s'hi va mostrar d'acord i un 11 per cent no tenia opinió. Un any més tard, Brandt va rebre el premi Nobel de la Pau.