L’any 2005, 60 anys després del final de la Segona Guerra Mundial, es va inaugurar el museu memorial als jueus assassinats a Europa. L’espai ocupà uns terrenys de 2 hectàrees de superfície pertanyents als antics jardins ministerials i situats al costat sud de la porta de Brandenburg. El museu memorial consta de dos elements. En superficie una enorme monument de 2.751 pilars de formigó. El projecte és obra de l’arquitecte novayorquès Peter Eisenman, que va idear una quadrícula de columnes de ciment de fins a cinc metres d’alçada sobre una superfície lleugerament ondulant. El monument recorda un camp de làpides negres ondulant.

Soterrat sobre el monument, un centre d’interpretació d’emocionada visita ofereix un relat general de l’holocaust i històries sobre el destí de diverses families jueves d’arreu d’Europa. El centre d’interpretació està dividit en quatre sales temàtiques de superfície similar dissenyades per Eisenman. La primera sala està dedicada a la dimensió europea de l’assassinat massiu dels jueus a través d’un seguit de panels de vidre iluminats al terra amb formà de làpides. La segona sala temàtica relata la història de diverses families jueves representatives d’arreu d’Europa, abans, durant i després de l’holocaust. La tercera i més impactant sala temàtica projecta a les parets el nom de les víctimes una darrera d’altra mentre s’escolta una veu en off que relata la seva briografia d’escassos 20 segons. La última sala temàtica ofereix una mirada geogràfica als llocs de persecució i exterminació dels jueus a Europa. El centre d’informació ofereix un intercanvi rítmic entre l’atmòsfera contemplativa de la primera i la tercera sala i la informació explicativa de la segona i la quarta sala. Aquesta disposicó permet als visitants diversos camins per aproximar-se o explorar la temàtica de l’holocaust de manera més profunda.

El centre d’informació disposa d’una llibreria on destaca el magnífic catàleg de l’exposició.

El búnker de Goebbels

Durant les obres de construcció del museu-memorials, els obrers van descubrir una gruixuda capa de formigó de dos metres de gruix. Era el búnquer privat del Joseph Goebbels. El ministre de Propaganda el va fer servir fins el 1943 i durant la batalla de Berlin es convertir en el lloc de comandament de la divisió escandinava SS ‘Norland’. Després de bombejar l’aigua putrefacta del búnquer, es va descobrir una caixa forta buida i alguns casquets de gas clor. L’Ajuntament de Berlín va rebutjar la proposta d’integrar el bunquer dins el museu-memorial, raó per la qual fou tapiat.