Manuel Tagüeña (Madrid, - Ciudad de Méjico, )

Va néixer el 1913 en un família aragonesa de classe mitjana establerta a Madrid . Va viure la seva infantesa i adolescència a la capital i estiuejant a Alp , poble del Pirineu català.

Es va llicenciar en Ciències Físic -Matemàtiques als 20 anys. Va ser dirigent de la FUE ( Federació Universitària Escolar) de Madrid i en 1932 es va afiliar a les Joventuts Comunistes, que després va abandonar per les Socialistes, fins que el 1936 les dues organitzacions es van fondre en les Joventuts Unificades, liderades per Santiago Carrillo. Detingut a 1934 arran d'una vaga general, un cop alliberat va sortir de Madrid i va ocupar una plaça de professor a Molina de Aragón. Durant el servei militar, va realitzar un curs de formació d'oficials com a complement i obtuvó la millor nota. No obstant això, els seus antecedents polítics li van vetar el grau d'alferes i va ser designat brigada de complement.

Durant la Guerra Civil, Tagüeña es va revelar com un comandament eficient, intel·ligent, serè i entusiasta i va ascendir ràpidament recolzat per la seva pertinença al Partit Comunista. Va exercir un destacat paper com a cap de companyia, batalló, brigada, divisió i, finalment, responsable de la XV Cos de l'Exèrcit de la República durant la batalla de l'Ebre, entre elles dues divisions d'elit, la 35 º i la 3 º Divisió. Als 24 anys, va dirigir un exèrcit de 70.000 homes en la batalla de l'Ebre, i va ser unànimement lloat per la cúpula de l'Exèrcit de l'Ebre. Al final de la batalla i per iniciativa pròpia, va organitzar una retirada ordenada de les seves tropes a l'altre costat del riu .

Va marxar a l' exili amb la caiguda de Catalunya però va tornar a Espanya seguint ordres del partit. Dies abans del final de la guerra, el 7 de març de 1939, va sortir d'Espanya per segona vegada amb destinació França. D'allí va passar a la Unió Soviètica, amb la dona, Cármen, i familiars , on va estudiar a l'Acadèmia Frunze, escola militar de l'Exèrcit Roig. Allà va sorprendre la Segona Guerra Mundial, en la qual, després de la invasió de la URSS per l'Alemanya nazi, va participar preparant oficials i comandaments mentre malvivia en un país turmentat per la guerra, el fred, la fam i la misèria. Sense abandonar el seu ideal comunista pel qual havia lluitat, desenvolupà un sentit crític davant el terror estalinista i les purgues entre els comunistes espanyols .

En 1946 va aconseguir marxar de la Unió Soviètica i es va establir a Iugoslàvia, on va ser nomenat coronel de l'Estat Major i va deixar d'intervenir en la vida del partit. La ruptura de relacions entre Stalin i Tito van obligar, però, a deixar el país, on havia arribat com a conseller soviètic.

El 1951 es va traslladar a Txecoslovàquia, on es va llicenciar en Medicina i es va doctorar en Ciències Físiques a la Universitat de Praga. Va exercir de catedràtic de Física i Química i com a director de l'Institut de Física Mèdica de Brno.Tagüeña parlava espanyol, francès, anglès, rus, servo-croata i txec.

En 1965, després de la ruptura defenitiva amb el sistema comunista, es va instal·lar a Mèxic, on per fi va poder viure sense la por de su purgat. Allí va treballar com a assessor mèdic d'un laboratori farmacèutic. En 1960 va realitzar una breu escapada a Espanya per visitar la seva mare, greument malalta, com a súbdit mexicà i darrere cinc anys de sol·licitar la visita. Tagüeña es va negar a acceptar el paper de 'rojo penedit ' i va tornar a l'exili mexicà .

Manuel Tagüeña Lacorte va morir a Ciutat de Mèxic el 1971 sense veure publicades les seves excel·lents memòries 'Testimonio de dos guerras' , redactades al final de la seva vida i convertides en obra de referència per a l'estudi de la Guerra Civil Espanyola i especialment de la batalla de l'Ebre. L'obra, finalitzada per l'autor en 1969 i prohibida durant el franquisme, es va publicar a Mèxic poc després del seu decés ia Espanya el 1978.

*Informació extreta de les seves memòries 'Testimonio de dos guerres' i del pròleg del llibre a càrrec de l'historiador Gabriel Cardona