Lluís Companys (El Tarrós (Urgell, Lleida), 21/06/1882 - Barcelona, 15/10/1940)

President de la Generalitat de Catalunya de 1934 a 1939. Afusellat pel franquisme un any més tard, al castell de Montjuïc de Barcelona. Fill d’una família benestant pagesa. Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Activista polític de ben jove, fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1917) pel Partit Republicà Català. Exerceix d'advocat laboralista en defensa dels militants sindicalistes. Fou detingut al costat d'altres companys de partit i deportat al castell de la Mola (Maó). La seva elecció com a diputat del seu partit per Sabadell precipità la seva posada en llibertat. Al 1922, fou membre fundador de la Unió de Rabassaires. Durant la dictadura de Primo de Rivera actuà d'advocat assessor de la Unió de Rabassaires i des de 1928 formà part dels partits catalans que dirigien l'oposició política.

Al 1930 fou empresonat de nou i un any més tard participà en la conferència d'esquerres de la que sorgiria Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona el 12 d'abril de 1931, prengué possessió de l'alcaldia i proclamà la República a Catalunya dos dies després. Cap de la minoria d'ERC, dirigí el diari òrgan del partit La Humanitat. Al juny fou escollit diputat a les Corts i un any més tard al Parlament de Catalunya.

Despres de la mort del president de la Generalitat, Francesc Macià, fou votat nou president amb 58 vots a favor, 6 en blanc i l'abstenció de la Lliga Catalana. Ocupà el lloc l'1 d'octubre de 1934, Donà la benvinguda a corrents polítics com Estat Català, Acció Catalana Republicana, etc, que Macià no havia acceptat. Al juny de 1934 presentà la llei de Contractes de Conreu i el 6 d'octubre d'aquell any proclama l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. És condemnat a 30 anys de reclusió major per govern de dretes de l'Estat. És deportat al penal d'El Puerto de Santa Maria (Cadis).

La victòria del Front Popular, al febrer de 1936, permet el seu alliberament. Escollit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya ocupa de nou el càrrec de president. Amb l'esclat de l'aixecament mlitar contra la República, treballa activament en la defensa de Barcelona. Desbordat en un inici per l'empenta de les forces revolucionàries (CNT-FAI, POUM, UGT), intentà mantenir durant la Guerra Civil l'equilibri de les forces polítiques catalanes fins arribar a assolir un govern d'unitat popuñar el setembre de 1936. El setembre d'aquell any es divorcia de Mercè Micó, amb qui s'havia casat el 1910 i havia tingut dos fills, i es casa amb la seva companya, Carme Ballester.

Amb l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana, s'exilia a França el gener de 1939. L'agost de 1940 es detingut per la Gestapo alemanya a Baule-les-Pins (Bretanya), és extraditat i enviat a Espanya. Després d'un consell de guerra sumaríssim, fou afussellat el 15 d'octubre de 1940 al Fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc de Barcelona. 

Des de 1985, les seves despulles reposen en un mausoleu al Fossar de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc. Institucions, partits i la Generalitat de Catalunya reclamen l'anul·lació del judici sumaríssim pel qual Companys fou afusellat.