Klaus Barbie (Bad Godesberg, 25/10/1913 - Lyon, 25/09/1991)

Va néixer en el sí d’una família catòlica. Fill de mestres, a l’edat de 20 anys perd als seus progenitors. Desemparat familiar i econòmicament, la situació l’impedeix prosseguir amb el estudis, encaminats cap a la teologia. Sense poder estudiar i sense cap feina al moment , és reclutat pel servei laboral del Reich, la Reichsarbeitsdienst . Durant els mesos que en forma part, s’imbueix de la ideologia nazi.

Al 1935 s’adhereix al SD (Sicherheitsdienst) branca de les SS, primer a Bernau, prop de Berlín, i posteriorment a Dusseldorf, ciutat on coneix el seu superior, Helmut Knochen, un dels futurs responsables del servei de seguretat a París.

Al 1940 és enviat a la Haya amb la fi d’arrestar els jueus i els refugiats polítics alemanys que resideixen a Holanda. Dos anys més tard és destinat a França, primer a Dijon, i posteriorment a Lyon, on durant dos anys s’encarrega de lluitar contra la resistència i perseguir comunistes i jueus. Amb vint-i-cinc soldats al seu càrrec, se’l considera responsable directa i indirectament de la mort de 4000 persones, entre elles la de Jean Moulin, cap de la resistència francesa. Pel nombre i la crueltat a la que foren sotmeses les seves víctimes, rep el sobrenom del “carnisser de Lyon”.

Al 1944 l’exèrcit alemany abandona Lyon convertint en cendres tota la documentació. Barbie fuig de la ciutat ferit, però així i tot aconsegueix arribar a Baden-Baden. Finalitzada la guerra, viu emparat per una nova vida i un nom fals que el porten primer a traficar en el mercat negre i a dirigir un Cabaret a Múnich; i posteriorment a ser espia dels serveis secrets americans, com agent en lluita contra la URSS.

Però les peticions d’extradicció del govern francès no es fan esperar. Si bé els EEUU neguen conèixer la seva posició, posteriorment es presten a col.laborar, exigint contraprestacions que França no accepta. Així i tot, les pressions perquè retorni al país gal com a testimoni en el judici contra René Hardy, qui estava acusat de trair Jean Moulin, propicien la fugida de Barbie a Bolívia. A través de les anomenades “ratline” (les rutes de fugida per als nazis i feixistes), els americans l’ajuden a escapar cap a Amèrica Llatina.

Des d’aleshores Klaus Barbie passa a ser Klaus Altmann, un prominent home de negocis que arribarà a esdevenir gerent general de la companyia marítima estatal, la Transmarítima Boliviana, amb la dictadura del general Barrientos. Però, la posterior mort del dictador i la fallida de la companyia, l’obliguen a traslladar-se a Perú al 1971. Al país andí la seva identitat es revelada per la premsa, succés que desencadena ràpidament els fets: els “caça nazis” Beate i Serge Klarsfeld comencen una campanya d’assetjament contra ell. Barbie retorna a Bolívia on és emparat primer per la dictadura de Banzer; i posteriorment per la de Tejada. No és fins al 1983, amb el govern democràtic del president Siles Suazo, qui havia aconseguit pujar al poder un any abans, que Barbie és extradit a França. El seu judici s’inicia al 1987 i finalitza el mateix any amb la condemna a cadena perpètua per crims contra la humanitat. El 25 de setembre de 1991 mor malalt de leucèmia.