J├╝rgen Stroop (Detmold (Deutschland), 16/09/1895 - Varsovia, 06/03/1952)

Comandant de la SS, responsable de la liquidació del gueto de Varsòvia la primavera de 1943 i de la deportació de milers de jueus grecs a Auschwitz-Birkenau.Va néixer a Detmold (Alemanya) el 1895 amb el nom de Josef Stroop en una família de religió catòlica. Es va casar amb una dona protestant i va abraçar aquesta branca del cristianisme pel seu origen germànic. Després de completar únicament l'educació primària, va lluitar durant la primera guerra mundial i fou condecorat en dues ocasions, als 20 i 21 anys d'edat. Un cop acabada, s'erigí en un membre actiu de les organitzacions de veterans i treballà com a recaptador d'impostos.

Al juliol de 1932, s'afilià a les SS i dos mesos després al partit nazi. Stroop participà decisivament en la victòria del NDSAP a la regió de Lippe, fet que facilità l'elecció de Hitler com a canceller del Reich. Això li va permetre conèixer Hitler i altres mandataris del partit, entre ells el cap de les SS, Heinrich Himmler, que successivament l'anà ascendint dins l'estructura de la unitat paramilitar nazi.

El 1938 participà en l'operació d'annexió de la regió txecoslovaca dels Sudets i fou el comandant de les SS de la ciutat balneari de Karlovy Vary. Un any més tard, i amb el càrrec de SS-Oberführer, participà en la invasió de Polònia, on participà en l'extermini de jueus en diverses ciutats, entre elles Poznan. El 1942, i com a especialista en combats contra lluitadors partisans, liderà expedicions contra la resistència a Ucraïna i el Caucas i fou l'encarregat de la seguretat durant la construcció d'una carretera entre Lvov i Donetsk. El seu nom fou l'escollit per prendre el comandament a Armènia i Georgia, països que finalment, el Tercer Reich no va poder conquerir.

A l'abril de 1943, és destinat a Varsòvia per supervisar la deportació dels últims jueus del gueto a Treblinka. El 19 d'abril, el jueus, organitzats i advertits de la imminent deportació, inicien un combat obert contra l'invasor. En resposta a la resistència armada, el gueto serà completament arrasat i els supervivents deportats a Treblinka. Per ordre personal d'Stroop, les SS i els soldats de la Wehrmacht sota el seu comandament van ruixar de gasolina les cases del gueto i les van cremar. També van incinerar tots els búnquers i refugis possibles on es poguessin amagar els resistents. Qualsevol jueu que escapava era executat a l'instant. El comandant documentà, fins i tot amb fotografies, el procés de destrucció del gueto, documents que serien utilitzats després durant els judicis de Nuremberg en contra seva. Uns 7.000 jueus van ser assassinats durant els combats i una xifra similar fou deportada a Treblinka, estimà el mateix Stroop. Uns 6.000 més, afegí, haurien mort durant les explosions o els incendis dins el barri. El Tercer Reich el va condecorar amb la Creu de Ferro de primera classe 'per l'eficient destrucció del gueto".

Quatre mesos més tard, fou nomenat cap de la Policia i les SS a Atenes. Allí organitzà l'administració de la policia grega i deportà milers de jueus de la ciutat a Auschwitz-Birkenau i milers més a un camp a Varsòvia. Ascendit a SS Gruppenführer, equivalent al rang de Tinent General, fou destinat a la regió alemanya de Wiesbaden, on exercí un poder quasi dictatorial. En la seva condició de comandant de les reserves militars internes, supervisà en els últims mesos de la guerra la creació de la guerrilla nazi, Wehrwolf. El 19 d'agost de 1944, va rebre l'ordre d'executar el Mariscal de Camp, Guenther von Kluge, que fou venut com un suïcidi. Himmler li ordenà posteriorment que preparés una última defensa als Alps però Stroop fou capturat el 8 de maig de 1945 per les tropes nord-americanes.

Dos anys més tard, un tribunal nord-americà el condemnà a mort per ordenar l'execució d'oficials i soldats dels USA, càrrecs que mai va acceptar. La sentència, però, no s'executà i fou extradit a Polònia. Allí fou jutjat, quatre anys més tard, el 1951, pels crims comesos contra la població polonesa i jueva i per la destrucció del gueto de Varsòvia. El veredicte del jurat fou inapelable: "El caràcter i l'abast de les atrocitats comeses per Stroop, la seva arrogància i explicacions evasives, donen fe de la seva manca de remordiment i mostren que encara assumeix les creences de la visió nazi del món. (...) Els seus fets demostren que és una persona que no té sentiments humans, un esbirro feixista que turmentava les seves víctimes amb una crueltat freda. Cal eliminar-lo per complet de la societat humana".

Fou condemnat a mort. Morí a la forca en un presó de Varsòvia el 6 de març de 1952. Durant el seu empresonament, a l'espera de judici a Varsòvia, va compartir cel·la amb l'escriptor Kazimierz Moczarski, que anys després escriuria un llibre, 'Converses amb un botxí, amb les confidències que Strroop li va fer.