Inge Deutschkron (Finsterwalde (Deutschland), 23/08/1922)

Inge Deutschkron va néixer a Finsterwalde i va créixer a Berlín. Des de 1933 la seva família va ser perseguida pels nazis perquè el pare d'Inge, Martin Deutschkron, era jueu i un oficial del Partit Social Demòcrata (SPD). Ell va ser capaç d'emigrar a Anglaterra el 1939, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial va impedir a la seva dona, Ella, i la seva filla reunir-se amb Martin com estava previst.

El 1941, Deutschkron va treballar com a treballadora forçada a ACETA, una fàbrica de seda de paracaigudes que pertanyia al grup IG Farben. Deliberadament es va lesionar el genoll i va ser donada d'alta després d'un examen mèdic. Seguint un consell de la comunitat jueva, Deutschkron, de 19 anys d'edat, es va entrevistar amb Otto Weidt, propietari d'una empresa de fabricació de raspalls i escombres. Ell va aconseguir donar-li un lloc de treball subornant a Alfred Eschhaus, cap de la "Secció d'implementació per als jueus" a l'Oficina d'Ocupació de Berlín.

Per suggeriment de la família Gunz, Ella i Inge Deutschkron es van amagar en un apartament al gener de 1943. Weidt va obtenir un contracte de treball d'una no-jueva per Deutschkron, i més tard una targeta d'identitat falsificada a nom d'Inge Richter que li va permetre treballar al taller de raspalls, els treballadors del qual eren cecs en la seva majoria, durant dos anys.

Durant els últims mesos de la guerra, Inge i Ella fingir que eren refugiats que fugien de l'avanç de l'Exèrcit Roig. Van viure amb nous documents d'identitat a nom de Richter i van passar fi de la guerra a Postdam.

L'estiu de 1946 es van anar a Anglaterra i la família es va reunir de nou. A Anglaterra va estudiar llengües estrangeres i treballar de secretària a l'oficina de Londres de l'Organització de la Internacional Socialista. A partir de 1954, va viatjar a l'Índia, Birmània, Nepal i Indonèsia abans de tornar a Alemanya el 1955 on va treballar a Bonn com a periodista freelance. El 1958, el diari israelià Maariv la va contractar com a corresponsal a Alemanya 1958 i va actuar com a corresponsal acreditada, el 1963, en el judici sobre Auschwitz a Frankfurt. Es va convertir en ciutadana israelià el 1966 i es va mudar a Tel Aviv el 1972. Deutschkron es va convertir en editora del diari fins a 1988. Va tornar aquest any a Berlín per l'adaptació teatral de la seva autobiografia 'Jo vaig vestir l'estrella groga'. Des de 1992, viu com a escriptora independent a Tel Aviv i Berlín.

La periodista i escriptora ha impulsat la recuperació de la memòria de les persones que van salvar jueus del Govern nazi i ha supervisat el treball del Museu d'Otto Weidt de Berlín i el Museu dels Herois Silenciosos de Berlín. Ha escrit diversos llibres per a nens i adults sobre la seva vida i la vida d'Otto Weidt. El museu del taller per a cecs d'Otto Weidt recupera la història del fabricant de raspalls i escombres durant els anys del Tercer Reich. Situat al barri jueu de Scheunviertel, a la fàbrica original de l'empresari, el petit museu explica com Weidt, que no era jueu, va contractar jueus cecs i sordmuts per protegir-los del terror nazi. La història d'alguns dels seus treballadors testifica l'esforç de Weidt per protegir-los de la persecució i deportació als camps d'extermini.

El 1994, Deutschkron va ser guardonada amb el Premi Moisès Mendelssohn i la medalla Rahel Varnhagen von Ense. El 2002 va rebre l'Ordre del Mèrit de l'Estat de Berlín. El 2008, va rebre el Premi Carl-von-Ossietzky d'Història i Política Contemporània i la Medalla de Louise Schroeder.