Pierre Seel (Haguenau, 16/08/1923 - Toulouse, 25/11/2005)

Cinquè fill d'una família catòlica alsaciana. Resident a la ciutat de Mulhouse, població on el seu pare regenta una pastisseria de renom, Pierre és un estudiant adolescent quan els fets es precipiten. El robatori del seu rellotge de comunió al parc Steinbach, espai de trobada gay freqüentat pel jove, i la seva posterior denúncia a la comissaria, condiciona el seu futur immediat. La policia l'inclou en la llista d'homosexuals de la ciutat sense que ell en tingui constància, condemnant-lo així a la posterior repressió nazi. Amb la invasió alemanya, la Gestapo l'arresta el 03 de maig de 1941. Durant deu dies es reclòs a la presó on és interrogat, torturat i violat. Posteriorment és enviat al camp de reeducació de Schirmeck-Vorbruck, destinat als alsacians amb l'objectiu de redreçar-los en la causa nazional-socialista. Durant la seva estada treballa en la construcció del camp de concentració de Natzweiler-Struthof. És però l'execució pública del seu amor de joventut, mort a mossegades per gossos, el fet tràgic que marcarà la seva existència.
Alliberat el 06 de novembre de 1941, la seva condició de ciutadà alemany per l'annexió d'Alsàcia l'obliga a lluitar per la causa germànica. Incorporat forçosament a l'exèrcit al març del 42, és enviat al front rus i a Iugoslàvia amb els altres Malgré nous, sobrenom amb el que es designa els joves de les regions franceses d'Alsàcia i Mosela (Lorena) incorporats forçosament a l'exèrcit nazi. L'estiu de 1944 deserta. Pres per l'exèrcit roig és condemnat a mort, però se'n deslliura al darrer moment gràcies a una cançó. Tant bon punt l'estaven a punt d'afusellar, fa un pas al front i canta La Internacional, l'himne obrer. Alliberat de la pena s'alia amb els russos i reprèn la lluita a Polònia. Al maig del 1945 és acollit per la Creu Roja amb l'objectiu de repatriar-lo a França. El viatge però es complica i s'allarga en un periple que el porta per Ucraïna, Romania, Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica. Després d'una estada a París on se'l designa a treballar com administratiu en un centre de recerca de possibles col.laboradors nazis, arriba a Mulhouse 4 anys i mig després de la seva marxa. Però després de la guerra, arriba el silenci i l'oblit. L'homosexualitat no deixa de ser condemnada a França i Pierre es veu induït a amagar la seva condició per por a la repressió social. Casat i amb tres fills conviu fins al 1978, any en què sol.licita el divorci. Una vida d'angoixa i dolor l'han enfonsat. Al 1982 però, les declaracions del bisbe d'Estrasburg, en què qualifica els homosexuals com a deficients, el fan sortir del seu amagatall.Seel exposa el seu cas, i finalment l'any 1984 dóna a conèixer la seva vida amb l'obra Moi, Pierre Seel, déporté homosexuel (Jo, Pierre Seel, deportat homosexual). Sis anys després sol.licita a l'estat francès ser reconegut com a deportat homosexual. Al juny de 1994, França el reconeix com a víctima oficial de l'holocaust. Mor el 25 de novembre de 2005 a Toulouse.