Josep Suñol (Barcelona, 21/07/1898 - Sierra de Guadarrama, 06/08/1936)

Fill d'un ric empresari del ram del sucre, Josep Suñol i Garriga ha passat a la història com el president 'màrtir' del FC Barcelona. Es va fer soci amb el número 11.138 el 12 de febrer de 1925, poc abans de la clausura del camp de Les Corts, en plena dictadura de Primo de Rivera. Va iniciar la seva trajectòria com a directiu blaugrana l'any 1928, en la junta presidida per Arcadi Balaguer, un monàrquic convençut i per tant un home de signe polític molt diferent al seu. Va ser president de la Federació Catalana de Futbol a la temporada 1929-30 i fou impulsor i propietari del setmanari i posteriorment diari 'La Rambla', que difonia el lema 'esport i ciutadania'. En els anys de la República Suñol va assolir força notorietat tant per la seva activitat política, com a dirigent d'Esquerra Republicana, amb el qual va ser diputat a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures, 1931, 1933 i 1936.

El 27 de juliol de 1935 va ser elegit president del Futbol Club Barcelona. Els socis van confiar en ell perquè acabés de redreçar la situació financera del club. A més, en l'àmbit esportiu, l'equip es va proclamar campió de Catalunya i va arribar a la famosa final de Copa del 1936 en què l'aleshores porter del Reial Madrid, Zamora, va donar el títol al seu equip amb una actuació memorable. Dos setmanes abans de la guerra, va avançar que deixaria el càrrec tot i que va apuntar les tasques a realitzar, entre elles la remodelació del camp de Les Corts.

La brillant trajectòria de Josep Suñol, però, es va veure fatalment truncada el 6 d'agost de 1936, quan en la seva condició d'enllaç polític del president del Parlament inicià un viatge per visitar les tropes republicanes al front de Madrid. Sense adonar-se'n, el seu cotxe -un Ford negre amb el banderí de la Generalitat- on també hi viatjaven el periodista Pere Ventura i Virgili, un militar i el conductor va entrar en una zona controlada per l'exèrcit franquista a la Serra de Guadarrama, al punt quilomètric 52 de la carretera de Madrid a La Coruña. En aquest punt, es cotxe s'aturà pensant que els soldats que hi havia en aquest punt eren republicans. Suñol els va cridar '¡Viva la República! '. Els soldats, però, eren del bàndol franquista. El van identificar, detenir i sense judici previ, ell i els seus acompanyants van ser afusellats allà mateix. La seva mort, que no es va conèixer a Barcelona fins una setmana després, va causar una gran commoció en tots els àmbits de la societat. Com a homenatge pòstum, entre el 16 de novembre del 1937 i el 17 de gener del 1939 la junta directiva barcelonista va decidir considerar Josep Suñol com a president 'absent' del FC Barcelona.

El Tribunal de Responsabilidades Políticas de la dictadura li va obrir expedient i el declarava un 'comunista, separatista y responsable del marcado rumbo antiespañol del FC Barcelona'.

Els últims anys la seva figura ha estat rescatada de l'oblit i la directiva del FC Barcelona ha organitzat més d'un homenatge a la seva figura. El periodista Jordi Badia, excap de premsa del FC Barcelona, va publicar el 2011 la biografia de l'expresident 'Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya'.