Leni Riefenstahl (BerlĂ­n, 22/08/1902 - Pocking (Baviera), 08/09/2003)

Helene Bertha Amalie "Leni" Riefenstahl. Actriu, cineasta i fotògrafa alemanya. Primogènita d'una família benestant, de ben petita s'interessa per l'art: primer, per la pintura, posteriorment, per la dansa. Inicia aleshores una prometedora carrera de ballarina que arriba prematurament a la seva fi arran d'una lesió al menisc. La seva trajectòria artística però, no es detura, sinó que s'extén a l'àmbit de la cinematografia esdevenint actriu, directora i productora d'èxit. Papers en films com Der heilige Berg (1926) o Der große Sprung (1927) la converteixen en actriu de renom. La seva consagració però no arriba fins que no es posiciona darrera de les càmeres. Interessada en dirigir, és el director i realitzador Arnold Frank qui li'n ensenya el ofici. L'any 1932 presenta la seva primera obra, Das Blaue Licht. El film obté el reconeixement internacional de la Mostra de Venècia i desperta l' interès de Hitler per la seva autora.
L'admiració és recíproca i al 1933 Riefenstahl accepta l'encàrrec de dirigir diversos documentals de caire polític i propagandístic. Obres com Der Sieg des Glaubens (1933), la multipremiada Triumph des Willens(1934) i Unsere Wehrmacht (1935)- films compresos en el que s'ha anomenat la Trilogia de Nüremberg -, la converteixen en la cineasta número u del règim. La seva consagració definitiva arriba amb l'enregistrament dels jocs olímpics de Berlín al 1936. El documental Olympia es converteix en una obra de referència. Les innovadores formes i tècniques de rodatge, la producció i la postproducció de la pel.lícula aixequen l'admiració de tothom, més enllà de pertinences polítiques. 

Amb la caiguda del règim, la carrera de Leni cau en el descrèdit. Les acusacions de cooperació amb el règim i les seves amistats amb personatges com Rudolf Hess o Albert Speer desperten l'animadversió i el rebuig. Se la jutja en vàries ocasions, se li confisquen tots els béns i se la reclou en un manicomi a fi de desnazificar-la sota tractament d'electroshocks. Malgrat tots els càstigs, ella manté la seva defensa: la seva relació amb el règim era tan sols professional. L'any 1948 és exempta de culpa, si bé se l'acusa de simpatitzant.
Dos anys després inicia la seva carrera com a fotògrafa. Recorre Àfrica i entra en contacte amb diferents cultures. És la tribu dels Nuba però qui desperta el seu major interès. N'admira el seu físic, el seu modus de vida, formes i maneres que capta a través de les seves fotografies i filmacions. Amb 60 anys, la seva carrera torna a enlairar-se amb la publicació de l'obra, The Last of the Nuba (1974). Malgrat tot, rep les crítiques de qui veuen en les seves fotografies de l'admiració i el culte pel cos, una ramificació de la ideologia nazi.
Posteriorment, enfoca el seu interès en les profunditats marines on filma el documental Impressionen unter wassen (2002).
El 08 de setembre de 2003 mor. Pocs dies després d'haver complert 101 anys.