Otto Ohlendorf (Hoheneggelsen (Deutschland), 04/02/1907 - Nuremberg, 07/06/1951)

Neix a Hoheneggelsen, prop de Hildesheim (Alemanya). El seu pare és agricultor i membre del Partit del Poble Alemany i la seva mare es dedica a les feines de la llar. Otto és el menor de quatre germans. Després de superar amb dificultats els estudis secundaris, estudia dret i econòmiques a les Universitats de Leipzig i Göttingen. S'uneix al partit nacionalsocialista el 1925 després de participar en molts mítics en pobles de la zona. Al 1926 s'enrola a les SS. A l'any 1931 viatja a Itàlia en un intercanvi universitari on estudia el feixisme impulsat per Mussolini. El 1993 es assistent de l'Institut d'Economia Mundial de la Universitat de Kiel i al gener de 1935, cap de departament de l'Institut d'Economia Aplicada a Berlin. L'any 1934 es casa després de set anys de relació sentimental amb la seva companya, un dona tranquil·la procedent d'una família de grangers. La parella te cinc fills, dos nens i tres nens, l'últim d'ells nascut el 1945. La família practica la religió protestant.

Al 1936, Ohlendorf es converteix en assessor econòmic del Servei de Seguretat del Reich. A partir de 1939 esdevé el cap del departament III -responsable de territoris habitats per germànics- del Reich Security Main Office (RSHA), dirigit per Heydrich. Entre el juny de 1941 i juny d e1942 es converteix, sense la seva aprovació segons assegura anys més tard, en cap d'un dels quatre Einsatzgruppe, el número D, destinat al sud d'Ucraïna i Crimea. La tasca d'aquests comandos era assassinar, darrera la línia de front, a jueus i altres ciutadans definits com enemics i amenaces per a la seguretat. A més, també van deportar molts jueus als camps de concentració.

Ohlendorf assegurà que dirigia una unitat de 500 homes, membres de la policia i les Waffen-SS. L'Einsatzgruppe D aniquila a més de 91.000 persones segons informes oficials. En un dia, relata el mateix Ohlendorf, les seves unitats podien assassinar entre 4 i 5.000 persones. Els altres tres Einsatzgruppen eren dirigits per Franz Walter Stahlecker, Arthur Nebe i Otto Rasch. Els quatre comandos van afusellar poc més de 500.000 persones, segons estudis oficials.

Al marge del seu important rol a la RSHA, a partir de 1943 esdevé director general d'un comitè de comerç exterior al Ministeri d'Economia del Reich. Acabada la guerra, es sentenciat a mort en els judicis als Einzatgruppen a càrrec del Tribunal Militar dels Estats Units el 1949. Tres anys més tard, és executat a la forca. Tenia 44 anys.