Nancy Wake (Wellington, 30/08/1912 - Londres, 07/08/2011)

Espia britànica coneguda amb el sobrenom de "Ratolí blanc". Neix a Nova Zelanda, però creix a Sidney (Austràlia), amb la seva mare i els seus germans. Sisè fill i única noia, Nancy destaca per la seva personalitat, rebel i independent, que xoca amb el conservadorisme religiós de la seva progenitora. A l'edat de 16 decideix abandonar la llar familiar. Després de treballar breument com a infermera, emigra cap als Estats Units aprofitant l'herència rebuda per la seva tieta. La ciutat de New York no és res més que la seva primera parada. Posteriorment vindran el Regne Unit, on es forma com a periodista a Londres; i França, on s'instal.la i es casa amb l'industrial francès Henri Fiocca. La seva feina però com a corresponsal europea del Hearst Corporation la porten per tot Europa, sent testimoni del naixement i ascendència de les idees i polítiques nacionalsocialistes. Contrària a l'onada ideològica i les persecucions racials, s'uneix a la resistència francesa amb la caiguda de França l'any 1940. Dos anys més després es troba en la llista de personatges més buscats per la Gestapo. Desconeixedors de la seva identitat, la sobreanomenen Ratolí Blanc per la seva facilitat per a escapolir-se i desaparèixer. No hi ha traces que la vinculin amb la seva persona, fet que la permet moure's en llibertat. Però l'any 1943, i arran d'una traïció en el sí de la Resistència, Nancy ha de fugir cap a Anglaterra, deixant enrere el seu marit, qui serà torturat i executat.
A la seva arribada al Regne Unit ingressa a la secció francesa de la Direcció d'Operacions Especials on rep formació com a espia. Formada en l'ús de les armes, explosius, defensa personal, ràdio, supervivència i paracaigudisme, la nit del 29 d'abril de 1944 es llança amb paracaigudes a la regió d'Auvergne, al centre de França. Objectiu de la missió: localitzar i organitzar als maquis per dirigir, coordinar i preparar el terreny per la invasió aliada. Amb l'ajuda inicial de 4000 maquis, aconsegueix reclutar-ne 3000 més amb qui desenvolupa tasques de sabotatge contra les tropes i instal.lacions alemanyes provocant més de 1400 víctimes. Ni tan sols dubta en tacar-se les mans de sang per matar a soldats alemanys.
Finalitzada la guerra, treballa per al Departament d'Intel.ligència en el Ministeri de l'Aire Britànic. Malgrat ser guardonada amb la George Medal, la Medalla de la Llibertat dels Estats Units, la Médailles de la Résistance i tres vegades la Croix de la Guerre, se li nega el reconeixement australià per considerar-la neozelandesa.
L'any 1957 es casa amb en John Melvin Forward, ex-pilot de combat australià de la Royal Air Force, i retorna a Austràlia. Després d'una fallida carrera política que s'estén durant 20 anys, li arriba el reconeixement de la societat a través de la publicació de les seves biografies, i les disculpes i condecoracions del govern australià amb l'atorgament de l'Ordre d'Austràlia (2004) i la RSA Bagde in Gold (2006). Mor a Londres el 07 d'agost de 2011, a l'edat de 98 anys.