Manuel Chaves Nogales (Sevilla, 07/08/1897 - Londos, 08/05/1944)

Manuel Chaves Nogales s'ha convertit en els últims anys en una de les referències del periodisme espanyol del segle XX gràcies a la reedició de bona part de la seva extensa obra. El seu treball periodístic és impressionant narrant els grans esdeveniments del seu temps: va visitar la Unió Soviètica, va conèixer el feixisme i el nazisme, va veure les operacions de les tropes espanyoles al nord d'Àfrica i els disturbis de la República, va recórrer Europa en avió, va entrevistar a Goebbels, a Abd el-Krim, a Haile Selassie, a l'aviadora Ruth Elder, a dirigents de la Segona República, a bracers andalusos i a Charles Chaplin, entre molts altres.

Es va iniciar en el periodisme molt jove de la mà del seu pare, Manuel Chaves Rey, i el seu oncle, José Nogales, director d'El Liberal a Sevilla. El 1920 va publicar el seu primer llibre i un any més tard, mentre preparada la publicació de 'La Ciudad', obra dedicada a la seva ciutat natural va partir a Còrdova i posteriorment a Madrid amb la seva dona i la seva filla Pilar.

Va aconseguir el càrrec de redactor en cap de El Heraldo i va ser director del diari Ahora, proper al partit d'Azaña. Defensor de la República Espanyola es va convertir en una referència del periodisme de l'època i en contertulià del president Azaña. Va obtenir el premi Mariano de Cavia en 1927 i entre aquest any i 1937 va arribar al zenit de la seva carrera professional. En aquests anys Nogales va col·laborar amb Estampa i La Gaceta Literaria, i per al El Heraldo va viatjar constantment realitzant audaços reportatges. Va elaborar grans reportatges denúncia sobre la naixent Rússia soviètica i sobre l'ascens al poder del nazisme a Alemanya.

Fruit del seu viatge a l'URSS és el llibre 'La vuelta al mundo en avión. Un pequeño burgués en la Rusia roja '(1929). De 1931, com a conseqüència de les entrevistes que va fer a París a molts exiliats que van abandonar Rússia després de la Revolució, és el seu llibre ''Lo que ha quedado del Imperio de los Zares'. La revolució comunista, que va conèixer de primera mà, va ser un dels grans temes dels seus reportatges, dels seus llibres i del seu pensament. Chaves Nogales va mostrar sempre una actitud molt crítica davant la dictadura del proletariat, postura que va xocar obertament contra la propaganda comunista

Pocs mesos després de la presa del poder de Hiter, a principis de 1933, Chaves Nogales va visitar Alemanya per elaborar una sèrie de reportatges on va desgranar la inoculació del nazisme en la societat alemanya, el dramàtic arraconament dels jueus i va presagiar la seva aniquilació sistemàtica. Nogales adverteix de la creació dels camps de concentració i aconsegueix entrevistar-se amb el ministre de propaganda nazi, Joseph Goebbels. Aquesta sèrie de reportatges ha estat editada l'abril de 2012 amb el nom 'Bajo el signo de la esvástica' (Editorial Almuzara, 2012).

El 1935 conquesta un enorme èxit editorial amb la biografia del mític torero Juan Belmonte, considerat com un dels millors llibres taurins que s'han escrit.

En esclatar la guerra civil a Espanya, es posa al servei de la República. Els seus ideals eren molt ferms i clars, com demostren nombrosos editorials seus. Quan la CNT i la UGT van confiscar Ahora poc després del començament de la Guerra Civil, va esdevenir el camarada-director. Va marxar de Madrid quan el govern republicà va deixar la ciutat a la tardor de 1936. Era un defensor lleial de la República que havia descobert que no hi havia lloc per a ell entre dues ideologies enfrontades que practicaven la barbàrie.

Se'n va anar a França on va col·laborar en diaris hispanoamericans i escriu el seu testimoni de la guerra civil, amb el títol de 'A sangre y fuego. Héroes, bestias y mártires de España'', publicat a Xile el 1937 i reeditat recentment. Fastiguejat de la violència per ambdues parts, aquesta obra és un impressionant legat contra les brutalitats de la guerra, incloses les del seu bàndol, el republicà.

Convençut demòcrata, va treballar incansablement contra el feixisme que amenaçava Europa durant el seu exili a París, va col·laborar en diaris hispanoamericans, en mitjans francesos com Cooperative Press Service, L'Europe Nouvelle i Candide. Des del despatx del seu apartament al barri parisenc de Montrouge organitzar una publicació artesanal que explica el que passava a Espanya per als exiliats utilitzant les notícies que portaven els mateixos exiliats que arribaven a França.

L'arribada dels nazis, que descriuria magistralment en l'assaig 'La agonía de Francia', el va obligar a fugir a Londres ja que s'havia guanyat un lloc en les llistes de la Gestapo alemany. A la capital britànica no va trigar a reprendre la seva activitat periodística. Va dirigir The Atlantic Pacific Press Agency, escrivia la seva pròpia columna al Evening Standard i va col·laborar amb la BBC en els seus serveis estrangers.

La seva dona, el seu fill i les seves tres filles van tornar a Espanya el 1940, fugint de la invasió de França per part de les tropes alemanyes. Chaves Nogales va viure només a Londres quatre anys lluitant contra els extrems de la dreta i de l'esquerra. Va morir el maig de 1944 de peritonitis, amb només 46 anys d'edat. Està enterrat en un cementiri de Londres però les seves restes no són recordats per cap làpida. Van aparèixer obituaris en diaris i revistes de tot el món: The Times, La Nación (Buenos Aires), Evening Standard, The Manchester Guardian, entre d'altres. A Espanya no va aparèixer cap i vuit dies després de la seva mort el Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i el Comunisme el va condemnar en rebel·lia a 12 anys de reclusió i inhabilitació absoluta i perpètua.
Després de la guerra, Chaves Nogales va ser oblidat per uns i per altres. No obstant això, últimament s'han recuperat molts dels seus llibres, alhora que augmenta el seu prestigi com a periodista liberal i independent. A la tardor de 2011, Maria Isabel Cintas va publicar la primera biografia sobre el periodista 'Chaves Nogales: El oficio de contar' (Fundació José Manuel Lara, 2011).