Robert Hale Merriman (Nevada, 01/01/1908 - Gandesa, 02/04/1938)

Robert Hale Merriman va néixer el 1908 a Nevada (Estats Units) en una família d'origen escocès. El seu pare era mecànic i la mare escrivia novel·les romàntiques. Va fer durant dos anys un curs d'entrenament en el cos d'oficials de reserva a la Universitat de Nevada amb els que va obtenir el grau de segon tinent en reserva. Es va graduar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Berkeley (Califòrnia) el 1932 després d'haver aconseguit una beca. El 9 de maig de 1932, el dia de la seva graduació, es va casar amb la seva novia Marion Stone, que havia conegut quan eren estudiants a Nevada. Els problemes econòmics en què estaven immersos els EUA després de la Gran Depressió i els seus treballs eventuals en la indústria de l'automòbil li van fer prendre més consciència del desastrós estat dels drets socials i donar suport als primers esforços per establir unions i sindicats. Problemes econòmics van augmentar progressivament el seu interès pel model soviètic. A principis de 1935 va marxar amb una beca a la Unió Soviètica a estudiar el model agrícola soviètic amb la seva dona. Una excursió a Viena els va atorgar una visió de primera mà del nazisme, un dels motius de la seva posterior incorporació a les brigades internacionals. Mentre residia a la Unió Soviètica, va esclatar la guerra civil espanyola i Merriman va arribar a Espanya el gener de 1937 procedent de Moscou. Va ser, per tant, un dels primers nord-americans que van arribar a Espanya.

Ja a Espanya va entrenar a altres voluntaris nord-americans i va ser elevat al rang de cap de l'Estat Major de la XV Brigada Internacional. Marion va romandre a Moscou com ajudant del corresponsal del New York Times, Walter Duranty, però es va traslladar a Espanya al març de 1937 per atendre al seu marit després que fos ferit de bala a l'espatlla en la batalla del Jarama. Un cop recuperat, Marion va romandre al país i es va convertir en l'única dona en esdevenir membre de ple dret del batalló Abraham Lincoln. Va servir com a oficial administratiu, en un hospital, va recollir informació per als certificats de mort i va liderar tours per visitar celebritats. El novembre de 1937 i després d'arribar al rang de caporal tornar als Estats Units per recaptar diners per a la causa i va començar una gira de conferències pels Estats Units.

El seu marit havia participat en la Ofensiva de Brunete juntament amb el Batalló Britànic i un batalló nord-americà, el Batalló George Washington. Va jugar un important paper en la creació del batalló Lincoln, del qual va ser primer comandant quan el batalló va entrar en foc per primera vegada en les batalles del Jarama i on va ser ferit el 27 de febrer. Dels 2.500 homes de la XV Brigada que van anar a la batalla, només 1.000 soldats van sobreviure. En la Batalla de Belchite, on va ser greument ferit, va passar a ser Cap de l'Estat Major de la XV Brigada, intervenint mesos després en la Batalla de Terol. Durant dècades es va considerar que Merriman havia estat fet presoner per les tropes franquistes i afusellat, raó per la qual es van enviar nombroses peticions al departament d'Estat dels Estats Units perquè sol·licités el seu alliberament. Altres versions sostenien que va morir en la retirada de Belchite en març de 1938, durant la Ofensiva franquista d'Aragó. No obstant això, el testimoni d'un antic membre la de brigada, Fausto Villar, ha fet considerar als historiadors la possibilitat que morís en el replegament de la unitat cap a Gandesa i Corbera d'Ebre el dia 2 d'abril de 1938, juntament amb el tinent Edgar James Cody, durant la retirada d'Aragó, quan van quedar col·lapsats en una zona de vinyas, encara que els seus cossos mai van ser recuperats.

Marion es va tornar a casar i va tenir tres fills. Durant dècades va ser un membre actiu dels veterans de la brigada Lincoln a Bay Area. Va tornar a Espanya en nombroses ocasions per mantenir viva la memòria del seu marit. Temps després, va escriure a quatre mans amb el periodista Warren Lerude el llibre 'American Commander in Spain: Robert Hale Merriman and the Abraham Lincoln Brigades' (Universitat de Nevada, 1986). La figura principal de Robert Jordan en l'obra d'Ernest Hemingway, 'Per qui toquen les campanes', es considera basada en la seva figura.