Rudolf Höss (Baden-Baden, 25/11/1900 - Auschwitz-Birkenau, 16/04/1947)

Diari de Guerra.-Comandant en cap del camp de concentració i extermini d’Auschwitz-Birkenau des de la seva creació, l’any 1940, fins el desembre de 1943. Nascut a Baden-Baden el 25 de novembre de 1900, va assistir a l'escola de manera regular però als 16 anys s'allistà voluntari a l’exèrcit, després de diversos intents d'escapar-se de casa per allistar-se, deixant a casa a la seva mare i a les seves dues germanes petites. Destinat en els fronts d'Iraq i Palestina, lluità durant dos anys contra els anglesos, ascendint fins a sergent d'infanteria. El seu pare, oficial de l'Exèrcit a Àfrica, havia mort el 1914 als 42 anys d'edat i la seva mare, als 39 anys d'edat, al 1917. Tots dos eren catòlics i molts religiosos, i volien que el seu fill fos sacerdot catòlic. De 1918 al 1921, tanmateix, Höss fou membre dels Rossbach Freikorps, una força paramilitar costejada de manera extraoficial pel govern de l'època i la indústria. Va treballar com a aprenent d'agricultor en una finca de Silèsia i després d'Schleswig-Holstein.

El 1922 abandonà les seves creences religioses i el 1923 fou acusat d'assassinar un home que n'havia entregat a un altre als francesos. Fou condemnat a 10 anys de treballs forçats però sis anys després, i en virtut de l'anomenada amnistia de Hindenburg de 1928, aplicada als comunistes i membres dels partits de dreta, fou alliberat. El 1929 es va casar amb la seva muller, que era membre com ell del Sindicat de Joves, una organització on hi havia gent que volien que els enviessin de la ciutat al camp per establir-se com agricultors. Fins el 1934 continuà treballant en diverses granges amb la seva dona, exercint d'inspector de finques, segons ell mateix definia. Aquell any s'afilià a les SS perquè l'amo de la finca on treballava volia posar un estable de les SS. Durant una visita de Himmler a Stettin, el Reichsführer li va proposar si volia supervisar un camp de concentració i Höss va acceptar. Fou ajudant, primer, i comandant després del camp de concentració de Saschenhausen, situat prop de Berlin.

Al maig de 1940 es desplaçà a Auschwitz. Himmler visità el camp la primavera de 1941 i ordenà l'ampliació del complex. Höss va reconstruir l'antiga caserna polonesa on s'havia establert el camp, dessecà zones pantanoses i va dirigir la construcció del camp d'extermini de Birkenau. Després de visitar el camp d'extermini de Treblinka, Höss començà a utilitzar el gas Zyklon B per assassinar els presoners, un mètode mai utilitzat fins llavors, inicialment en dues petites granges apartades reconvertides en càmeres de gas. Dirigí posteriorment la construcció dels quatre grans crematoris de Birkenau, on centenars de milers de persones van ser exterminades. Durant aquests anys, vivia amb la seva família, la seva dona i els seus cinc fills, en una casa situada davant mateix d'Auschwitz I. Al 1943 i davant la insistència de la seva dona, viatjà a Berlín per a sotmetre's a l'examen dels metges, al·legant que estava esgotat. Li van donar sis setmanes de vacances. El novembre de 1943 Höss fou ascendit a cap de l'Oficina Central d'Economia i Administració de Berlín, que realment s'encarregava de la inspecció de totes els camps de concentració del sistema nazi, a excepció dels camps ubicats a Rússia i Ucraïna. El 8 de maig de 1944, tanmateix, Höss torna a Auschwitz per a supervisar el gegantí transport i posterior extermini de 430.000 jueus hongaresos, una operació denominada com a Aktion Höss.

En els últims dies de la guerra, Himmler li recomanà que simulés ser soldat de la marina. Així aconseguí evitar la detenció i posteriorment treballà, ja com a civil, amb un nom fals -Franz Lang- en una granja d'Schleswig-Holstein. L’11 de març de 1946 fou capturat per la policia britànica, després de ser delatat per la seva dona, que a la vegada volia protegir els seus fills. Fou un dels testimonis més impactants durant els judicis de Nüremberg i posteriorment fou jutjat per un Tribunal militar polonès, que el va condemnar a mort. Va morir a la forca a Auschwitz I el 16 d'abril de 1947. Durant el seu període de captiveri, va escriure la seva autobiografia, publicada per primer cop l'any 1958 i reeditada l'any 2009 a Espanya per Ediciones B amb el nom 'Yo, comandante de Auschwitz'.

 

.