Iva Ikuko Toguri d'Aquino (Los √Āngeles, 04/07/1916 - Chicago, 26/09/2006)

Aquino, Iva Ikuko Toguri (Los Angeles, 04 de juliol de 1916- Chicago, 26 de setembre de 2006). Filla d'emigrants japonesos. Estudia a la universitat de Califòrnia on es llicencia en Zoologia. El 05 de juliol de 1941 s'embarca cap al Japó amb un certificat d'identificació per tenir cura d'un familiar malalt i estudiar medicina. Al cap de poc temps decideix retornar als EEUU i sol.licita al cònsol la tramitació d'un passaport. L'atac a Pearl Harbor però deté el procés i Toguri queda reclosa a terres japoneses.
Presionada pel govern japonès perquè renunciï a la ciutadania americana, es nega i és acusada d'"enemic aliat". Obligada a treballar com a locutora de ràdio a Hora Cero, programa emès per Radio Tokio, Toguri representa, juntament amb altres dones, el que els soldats americans anomenen "Tokyo Rose", personatge destinat a desmoralitzar als soldats a través de la burla i falsos informes.
No queda clara la vinculació de Toguri en la propaganda antiamericana. Hi ha mitjans que sostenen que ella es va negar a difondre'n i que les seves emissions eren de continguts musicals o còmics; i d'altres que opinen que, on ella hi veia programes musicals o sketchos humorístics, no eren res més que burles o ofenses. Fos com fos, les fonts coincideixen en què mai va emprar el nom de Tokyo Rose, catalogat pels soldats americans, sinó que utilitzà el pseudònim d'Orphann Ann.
Acabada la guerra, Toguri és detinguda durant un any per l'exèrcit americà, abans de ser alliberada per manca de proves. Casada amb Felipe d'Aquino, un japonès d'origen portuguès i embarassada del seu primer fill, sol.licita el seu retorn als EEUU. L'influent locutor de ràdio Walter Winchell inicia una campanya mediàtica contra ella i finalment, i després d'haver perdut el seu fill, se la trasllada a San Francisco, on se la jutja i se la condemna per delictes de traició a la pàtria, el 29 de setembre de 1949. Al seu marit se l'obliga a abandonar els EEUU. No es tornaran a veure mai més.
Després de passar sis anys i dos mesos a la presó, es trasllada a Chicago on treballa en el negoci del seu pare. L'any 1976 es reobre el seu cas arran d'una investigació periodística on es descobreix la falsedat de les acusacions dels principals testimonis. El president Gerald Ford li atorga l'indult i se li restitueix la ciutadania americana.
El 26 de setembre de 2006, mor a Chicago a l'edat de 90 anys.