Irena Sendler (Otwock, 15/02/1910 - Warsawa, 12/05/2008)

Activista, infermera i treballadora social. Influenciada per l'activisme polític del seu pare, metge i afiliat al partit socialista polonès, s'adhereix a la Unió de la Joventut Democràtica. Treballa en els menjadors comunitaris com a administradora superior del Departament de Benestar Social de Varsòvia quan es produeix la invasió alemanya l'any 1919. Malgrat la prohibició nazi d'ajuda als jueus, Irena els hi ofereix protecció. Registrant-los com a catòlics o malalts contagiosos, els hi subministra assistència financera i productes de primera necessitat (aliments, roba, medicaments...). Amb la creació del gueto de Varsòvia l'any 1942, s'uneix al moviment de resistència Zegota (Consell d'ajuda als jueus) organitzat per la resistència polonesa. Aconsegueix l'obtenció d'un passi del Departament de Control Epidèmic de Varsòvia per poder entrar de forma legal al gueto. Davant la situació de penúria dels infants, Irena ofereix a les famílies el trasllat dels seus fills fora del recinte. Allibera 2500 nens que es refugien en centres religiosos, orfenats i famílies, on se'ls hi facilita una nova identitat. Per tal de preservar el seu passat i poder-los informar finalitzada la guerra, registra les seves dades personals, que guarda en ampolles de vidre enterrades en el jardí d'un veí. Però els nazis s'assabenten de les seves activitats i el 20 d'octubre de 1943 la detenen i l'envien a la presó de Pawiak. La torturen, trencant-li les cames i els peus, perquè els hi doni tota la informació sobre els infants. Ella no confessa i és condemnada a mort. Passa tres mesos a la presó. Mentre atén l'execució i sota el pretext d'un "interrogatori addicional" és alliberada per un soldat alemany, subornat per la resistència polonesa.
Irene continua treballant amb una identitat falsa. Finalitzada la guerra desenterra les ampolles i les hi dóna a Adolf Berman, president del Comitè de salvament dels jueus supervivents perquè posi en contacte els nens amb les seves famílies. Malauradament, la gran majoria han mort als camps de concentració i són pocs els que aconsegueixen retrobar-se amb els seus parents.
Durant els següents anys treballa com a supervisora d'orfenats i residències al seu país. El reconeixement per la seva tasca es produeix l'any 1965 amb l'atorgament del títol de Justa entre les Nacions de l'organització Yad Vashem i el nomenament de ciutadana honorària d'Israel. L'any 2003, el govern polonès li atorga la distinció més important l'Ordre de l'Àguila Blanca.Mor a la ciutat de Varsòvia, a l'edat de 98 anys.