Margarita Nelken (Madrid, 05/07/1896 - México D.F., 09/03/1968)

Escriptora i política. Filla de pare espanyol i mare francesa descendents de jueus alemanys. Va rebre una formació acurada. Parlava francès i alemany i era experta com artista i crítica en música i pintura. A l'edat de 15 anys ja publicava articles per a revistes tan prestigioses com l'anglesa The Studio, i des dels 18 anys exposava les seves obres tant a Espanya com a l'estranger. El seu interès pels temes socials sorgí arran de viure de ben a prop la revolució alemanya. D'ençà aleshores, esdevingué activista política i social, sense deixar de banda el món de l'art, assumint els cursos anuals de pintura del Museo del Prado o el càrrec de vocal del Museu de Arte Moderno de Madrid.

La seva sensibilització, compromís, defensa i promoció de la dona, la porten a publicar l'any 1919 l'assaig La condición social de la mujer en España. Su estado actual: su posible desarrollo, obra revolucionària on postula la necessitat de desenvolupar el feminisme a Espanya. L'autora denuncia la submissió de la dona, la desigualtat laboral, la necessitat d'instituir el divorci, la situació de les mares solteres i els seus fills, etc., darrera queixa que intenta solventar, fundant a Madrid "La casa de los niños de España", institució laica encarregada d'acollir a nens legítims o il.legítims de mares treballadores. Les crítiques per part de l'església i mitjans polítics desacreditant la vessant laica del centre, acaben però afectant als inversors econòmics, minvant els ingressos. Davant tal situació, Nelken tanca l'entitat. Els anys posteriors, prossegueix publicant obres sobre la condició social de la dona Maternología y puericultura (1926), En torno a nosotras (Diálogo socrático) (1927), Las escritoras españolas (1930) i La mujer ante las Cortes Constituyentes (1931).

L'any 1931 s'afilia al Partit Socialista (PSOE) i es presenta al càrrec de diputada per a la província de Badajoz sent escollida en les eleccions del 1931, 1933 i 1936; esdevenint així, l'única dona en obtenir les tres actes parlamentàries durant la Segona República.  Malgrat el seu feminisme a ultrança Nelken es mostra contrària a atorgar el vot a la dona en les Corts Constituents. Seguint la mateixa línia que Victoria Kent i oposant-se a les opinions de Campoamor, Nelken manifesta: "las mujeres españolas, espiritualmente emancipadas, son hoy todavía insuficientemente menos que las que irán a pedirle la orden al confesor o se dejarán dócilmente guiar por los que explotan su natural conservadurismo familiar femenino".

Després de la fallida de la revolta d'octubre de 1934, i havent-se-li retirat la immunitat parlamentària, marxa a l'estranger, primer a França i després a Rússia, per retornar en les eleccions del 1936, com a candidata socialista del Frente Popular. Amb l'esclat de la guerra civil, l'escriptora destaca en la seva actitud combativa, encoratjant l'alçament dels treballadors contra els militars sublevats i lluitant en els fronts d'Extremadura, i posteriorment, en la defensa de Madrid sobresortint amb l'organització de la Unión de Mujeres Antifascistas. El novembre de 1936 s'afilia al partit comunista (PCE) del qual serà expulsada l'any 1942 per divergències i crítiques a la política comunista de la Unió Nacional. La darrera etapa de la guerra la viu a Barcelona on assisteix com a única representant femenina a l'última reunió de les Corts republicanes en territori espanyol al castell de Figueres l'any 1939. El seu camí a l'exili s'inicia a Perpinyà on treballa activament en l'assistència als refugiats espanyols. Posteriorment, emigra a París i Moscú per instal.lar-se definitivament a Mèxic on sense abandonar les activitats artístiques, literàries i periodístiques treballa en la Secretaría de Educación Pública i col.labora amb el govern republicà a l'exili. Mor a la ciutat de Mèxic l'any 1968.