Elisabeth Eidenbenz (Zuric, 12/06/1913 - Zuric, 23/05/2011)

Infermera i mestra. Exerceix com a mestra a Dinamarca i Suïssa. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, l'abril de 1937 es trasllada a Burjassot (València) com a voluntària de l'ONG Ajuda Suïssa als Nens d'Espanya, organització constituïda per associacions socials suïsses com l'Obra Suïssa d'Ajuda Obrera, la Central Sanitària Suïssa, Càritas, o el col.lectiu de metges i infermeres, entre d'altres. Realitza tasques humanitàries en territori republicà durant dos anys fins a traslladar-se a territori francès l'any 1939.

L'avenç feixista condueix a l'èxode massiu cap a territori francès. Les condicions a les que es veuen sotmesos els exiliats espanyols als camps gals són pèssimes: desnutrició, manca d'higiene.... Les dones embarassades pareixen sense garanties sanitàries i les possibilitats de sobreviure dels nounats són quasi nul.les. Davant tal situació, l'associació d'Ajuda als Nens de la Guerra li proposa fer-se càrrec del servei de maternitat. El desembre de 1939 s'inaugura la Maternitat d'Elna, centre on rebran assistència les dones embarassades recloses als camps de concentració francesos (Argelers, Rivesaltes...).

La institució es manté amb donacions voluntàries arribades de tota Europa, però amb la segona guerra mundial les ajudes disminueixen i el centre es veu obligat a associar-se amb la Creu Roja, acatant la política de neutralitat i impedint així l'acollida de refugiats polítics. El nombre d'usuàries i les polítiques segregacionistes condueixen però a dones procedents de tota Europa, principalment jueves, cap a la maternitat. Eidenbenz decideix aleshores falsejar les seves dades per poder-les acollir. L'any 1944 el centre és clausurat per l'exèrcit alemany. En total hi neixen 597 nens i s'hi acullen unes 1200 persones, entre mares i fills.

Acabada la guerra, retorna al seu país on treballa com a mestra. L'any 2002 rep la distinció de Just entre les Nacions, atorgada per l'Estat d'Israel, així com la creu de Sant Jordi que li lliura la Generalitat de Catalunya el 2006, i la Legió d'Honor del govern francès, el 2007. Mor a Zuric, el 23 de maig de 2011.