Chiune Sugihara (Yaotsu (Japan), 01/01/1900 - Àrea metropolitana de Tokio (Japan), 31/07/1986)

Diplomàtic. Fill d'una família de classe mitjana d'ascendència samurai. Malgrat els desitjos del seu pare perquè estudiï medicina, es llicencia en literatura anglesa a la Universitat de Waseda. Temps després, i interessat en poder conèixer món, accedeix a una beca del Ministeri de Relacions Exteriors que el trasllada a Harbin (Xina), on inicia carrera diplomàtica. De la seva estada aprèn la llengua russa i estudia l'alemany, i s'especialitza en relacions i assumptes soviètics. Posteriorment, es trasllada a Manxúria, on s'encarrega de negociar la compra del ferrocarril a la Unió Soviètica.

Des de l'inici de la segona guerra mundial, Lituània s'ha convertit en un punt estratègic pels interessos soviètics i alemanys. Per informar sobre els moviments de les tropes russes i germàniques a la regió, el govern japonès decideix obrir un consulat a la ciutat de Kaunas, capital provisòria de Lituània en aquell moment. Onades d'immigrants jueus polonesos perseguits per la invasió nazi arriben al país, convençuts que l'expansió alemanya no arribarà a territori bàltic. L'any 1940, però Lituània cau en mans de la Unió Soviètica, i tant els jueus nadius, com els estrangers decideixen emigrar. Als refugiats els hi arriben notícies que a dues colònies holandeses del Carib, Curaçao i l'actual Surinam , no es necessita visat d'entrada i que el cònsul holandès disposa d'autorització per segellar els seus passaports amb el permís d'entrada. El problema és que cal emigrar via Unió Soviètica, i els soviètics exigeixen l'obtenció d'un visat de trànsit japonès, país per on cal passar per arribar a les illes. Amb els nazis acostant-se a Lituània, els refugiats es concentren en massa al Consulat japonès. La política del govern nipó, neutral cap als jueus, exigeix que els visats expedits compleixin els procediments apropiats d'immigració i disposin de fons. La majoria dels sol.licitants, però, no compleixen amb els requisits. Davant la situació d'emergència, i contradint les ordres donades des de Japó, Sugihara comença a emetre visats a tort i dret. Des del 31 de juliol fins al 4 de setembre del 1940, data en què ha d'abandonar Lituània, en dóna 2140 que cobreixen a títol individual i també familiar, augmentant així el nombre de persones beneficiades.

Durant els anys posteriors treballa a Praga i Bucarest, on és detingut i retingut per les tropes soviètiques en un camp de presoners juntament amb altres diplomàtics de països enemics. Després de tres anys, retorna al Japó al 1947 on és destituït del servei diplomàtic. Amb la seva carrera diplomàtica finalitzada, comença a treballar d'intèrpret i traductor, fins que troba feina en una companyia d'exportacions japonesa a la Unió Soviètica, on hi treballa durant més de 15 anys. Al 1985 Yad Vashem, l'Autoritat Nacional pel Record dels Màrtirs i Herois de l'Holocaust a Jerusalem, li atorguen el títol de "Just entre les nacions". Un any després mor.