Imre Kertesz (Budapest, 09/11/1929)

Novel.lista i traductor. Ha estat el primer escriptor hongarès en guanyar el premi Nobel de Literatura l’any 2002. Fill d’ascendència jueva, fou deportat a l’edat de 15 anys al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau i posteriorment a Buchenwald, on fou alliberat l’any 1945. Al seu retorn a Hongria treballà com a periodista al diari Világosság fins al 1951, any en què fou acomiadat en prendre el rotatiu la línia comunista. Després de dos anys de servei militar, s’establí com a escriptor i traductor. No seria però fins l’any 1975, i després d’un treball de més de 10 anys, quan publicaria la seva primera obra: Sense destí. Una novel.la colpidora i provocadora sobre l’holocaust. 

Tota la seva bibliografia està influenciada per les seves vivències als camps de concentració. Com ell mateix ha manifestat: “Quan penso en una nova novel.la, sempre penso en Auschwitz”. Així queda reflectit, en les seves obres. “Fiasco” (1988) i “Kaddish pel fill no nascut” (2001), novel.les considerades pels crítics segona i tercera part d’una trilogia iniciada amb “Sense destí”, confirmen la temàtica de l’autor. Personatges immersos en un món sense llibertat i opcions, marcats per l’angoixa i la falta de llibertat, reflexionen sobre la seva pròpia existència, el sistema i la moral en una vida mancada de destí.