Richard Sorge (Sabunchi, Baku, Azerbaiyán , 04/10/1895 - Tokio, 07/11/1944)

Ricard Sorge és considerat per alguns historiadors l'espia més important de la Segona Guerra Mundial. Entre d'altres, el reconegut historiador britànic Anthony Beevor afirma en la seva aclamada obra 'Stalingrad' que els informes de l'espia van ser claus per a que Stalin decidís retirar del Llunyà Est part del seu exèrcit i destinar-lo a la defensa de Moscou el desembre de 1941, quan la Wehrmacht es trobava pràcticament a les portes de la ciutat. Nascut a l'assentament de Sabunchi, prop de Bakú, ciutat integrada a l'Imperi Rus, Sorge era el més jove dels nou fills de l'enginyer de mines alemany, Wilhelm Richard Sorge i la seva dona, la rusa Nina Semionovna Kobieleva.

Un cop finalitzat el contracte amb una companyia petrolera del Caucas, la familià tornà a Alemanya. Al 1914, Sorge es va presentar voluntari per a lluitar a la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit. De tornada a Alemanya va iniciar estudis a la Universitat de Berlin però no els va finalitzar ja que tornà al front de guerra, aquest cop al front est. A partir de 1916 simpatitzà amb les idees socialistes i abraçà la ideologia comunista. Al front va ser ferit tres cops més, la última de les quals el 1918. Reinicià els seus estudis a les universitats de Berlin, Kiel i Hamburg fins que es va doctorà a Hamburg en Ciències Polítiques. El 1919 s'afilià al Partit Comunista Alemany (KPD) , va exercir de professor en un institut privat i fou l'editor d'un diari comunista. Les seves idees polítiques, tanmateix, li van crear més d'un problema i Sorge volà fins a Moscou on es va convertir en agent junior de la Internacional Comunista (Comintern).

La Unió Soviètica, com si es tractes d'un periodista, envià l'espia a diversos països europeus per analitzar la possibilitat d'aixecaments comunistes en aquests territoris. Al 1924, ell i la seva dona, Christiane Gerlach, es van traslladar a Moscou, on adquirí la ciutadania soviètica, treballà en institucions soviètiques i va escriure diversos treballs sobre relacions internacionals. Al 1929 Sorge va ser reclutat pel comandament de la intel·ligència militar del regim. En la primera meitat de 1930, Sorge treballà a Shangai (Xina) on sota l'aparença d'un periodista alemany ari es relacionà amb els cercles nazis de la ciutat. Aquell mateix any es traslladà fins al Japó com a directiu d'un diari alemany amb l'encàrrec dela Unió Soviètica de crear una xarxa d'espionatge. Abans de partir a Japó, però, fou enviat a Berlin per reprendre els seus contactes per a poder passar com un periodista alemany al país nipó. Allí, Sorge s'apropà als nazis i va llegir molta propaganda i llibres del regim. Un cop al Japó, Sorge es va unir al partit nazi i com a periodista treballà colze a colze amb l'ambaixada alemanya, on va tenir accés als seus telegrames, per exemple.

A finals de setembre de 1941, Sorge advertí a l'Exèrcit Roig que els japonesos no atacarien la Unió Soviètica i que lluitarien al Pacífic contra els Estats Units. Aquesta informació va fer possible el trasllat de diverses divisions dels Llunyà Est a la defensa de Moscou, un factor clau per aturar l'ofensiva de la Wehrmacht l'hivern de 1941 conjuntament amb les duríssimes condicions meteorològiques.

Els serveis secrets japonesos van descobrir setmanes després la xarxa secreta soviètica. Sorge fou arrestat el 18 d'octubre, dies abans de l'actac japonès de Pearl Harbor, davant la sorpresa de l'ambaixador alemany a Tokio. Tres anys més tard, el 7 de novembre de 1944 fou executat a la presó Sugamo de Tokio.

La Unió Soviètica no va reconèixer Sorge fins el 1964. El president Khrushchev el nomenà a títol postum Heroi de la Unió Soviètica. La vídua de Sorge, Hanako Ishii, va rebre una pensió soviètica i visità any rera any la tomba del seu amor fins a la seva mort, el juliol de 2000 a Tokio. La increïble història de Sorge ha estat objecte de pel·lícules com la francesa Qui etes-vous, Monsieur Sorge? (1961) o la japonesa Spy Sorge (2003).