Ventura Gassol (La Selva del Camp (Tarragona), 06/10/1893 - Tarragona, 19/09/1980)

Ventura Gassol, poeta i destacat polític català, neix a la Selva del Camp. Ingressa al Seminari Pontifici de Tarragona als 10 anys on adquireix una sòlida formació humanística i el domini d'una oratòria brillant. Als 20 anys abandona els estudis eclesiàstics i es trasllada a Barcelona, on amb els anys desenvolupa una activitat poètica prolífica. Al 1922 ingressa a Acció Catalana i coneix a la seva futura muller i mare dels seus dos fills, Abel i Albert. Dos anys més tard, i en plena dictadura de Primo de Rivera s'exilia a França perseguit per la policia.

Al 1925 ingressa al partit polític Estat Català i comença a col·laborar amb el que serà el futur president de la Generalitat republicana, Francesc Macià. Un any després participa en l'intent frustrat d'invasió de Catalunya des de França organitzat per Estat Català, conegut com els Fets de Prats de Molló. Es detingut i traslladat a París on el jutgen amb Macià i 40 catalans més. S'exilia a Bèlgica i viatja per Amèrica per a donar a conèixer 'el problema català'.

Al 1931, Gassol és un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Un cop proclamada la República Catalana és nomenat conseller de Política Interior i Cutura, des d'on impulsa una cultura catalana i laica. Estableix el bilingüisme escolar i l'obligatorietat del català. Un any després, és elegit diputat a les Corts Espanyoles on defensa la llengua catalana i l'Estatut de Catalunya. Es converteix en una dels homes més populars de Catalunya. Macià mor i Companys, que és elegit nou president de la Generalitat, manté a Gassol com a conseller de Cultura.

A l'any 1934, arran dels Fets dels Sis d'Octubre, la proclamació d'un Estat Català de la república federal espanyola, Companys, Gassol i tots els consellers són detinguts i, posteriorment, condemnats a 30 anys de presó. Amb la victòria del Front d'Esquerres al febrer de 1936, els membres del govern català són alliberats i tornen als seus càrrecs. Amb l'inici de la Guerra Civil, el conseller es significa en la defensa dels monuments religiosos i de persones amenaçades, fet que el fa enemistar amb els líders de la persecució religiosa, especialment els anarquistes. El 23 d'octubre del mateix any decideix exiliar-se a França i poc després comunica la seva renúncia al càrrec. Al 1941 es perseguit pels nazis i detingut durant tres mesos en una presó de Provença. Passa clandestinament a Suïssa i resideix a Lausana. La seva muller Esperança i els dos fills poden marxar a Mèxic.

A l'any 1946 es torna a instal·lar a França i un any després es casa per segon cop, amb Lucia Wilde a Lausana. És en aquell any quan escriu el seu conegut poema de record al president Companys, afusellat l'any 1940. Anys més tard, al 1954, els diputats catalans reunits a Mèxic l'elegeixen president del Parlament, però hi renuncia. Al 1977, després de 41 anys a l'exili, torna a Barcelona acompanyat de la seva esposa. El 28 de juliol de 1977 rep un homenatge multitudinari a la seva vila nadiua, la Selva del Camp. Un any més tard mor el seu fill Abel a Mèxic, segueix rebent nombrosos homenatges però rep un segon sotrac amb la mor de la seva esposa. Gassol s'instal·la a la Selva del Camp i el 1980 mor a Tarragona, a l'edat de 87 anys. El 21 de setembre és enterrat a la Selva del Camp en un solemne acte encapçalat pels presidents de la Generalitat i del Parlament de Catalunya.