Acantilado.- El nom Iliá Ehrenburg es relaciona, en primer lloc, amb l'intel·lectual que va col·laborar sense reserves amb el règim soviètic, i, en segon lloc, amb el seu amic Vasili Grossman, amb el que va escriure, en col·laboració amb tercers, el terrible 'El libro negro'. Novel·lista criticat al seu país, el 1932 va acceptar ser corresponsal del Izvestia a París, esdevenint un rellevant periodista oficial que descrivia Stalin com «un capità que roman al costat del timó ... amb el vent de costat, mirant la foscor profunda de la nit ... amb un enorme pes sobre les seves espatlles». Les seves memòries, escrites al final de la seva vida i que avui presentem per primera vegada íntegres al lector espanyol , són un document de primer ordre per conèixer aspectes fonamentals de la convulsa història del segle XX . Encara incòmodes per al règim soviètic ( fins a 1990 no van ser editades senceres i sense censura ) , no deixen de ser els records d'algú que, en la seva relació amb els més rellevants intel·lectuals europeus, va intentar atraure'ls a la propaganda del comunisme. I , al seu torn , van ser també , com recorda Nadiezhda Mandelstam , « l'únic dels seus llibres que va exercir un paper positiu al seu país» , perquè- afirma - va obrir els ulls a una minoritària intelligentsia .

L'autor

Iliá Ehrenburg (Kíev , 1891 - Moscou , 1967 ) , activista , novel·lista , poeta i periodista , va dedicar la seva vida a la propaganda . Com corresponsal soviètic a París, va freqüentar els artistes i intel · lectuals més destacats del segle passat. Les seves memòries , Gente, años, vida són un document de primer ordre, fonamental per entendre moments decisius del segle XX .