Ediciones Invisibles.-Jaime Vándor va néixer a Viena el 26 de febrer de 1933, un dia abans de la crema del Reichstag alemany. Com a conseqüència de l'annexió d'Àustria pel Tercer Reich, tota la seva família, d'origen jueu, va fugir a Hongria i, en 1940, al veure que la situació cada vegada es complicava més, el seu pare va emigrar a Espanya amb l'esperança de poder reunir-allà més endavant amb la seva dona i els seus dos fills. No obstant això, el tancament de les fronteres va impedir i ells tres van haver de quedar a Hongria, amuntegats en l'anomenat «gueto internacional» de Budapest.

En 1944 els alemanys van ocupar Hongria i milers de persones van ser deportades i van morir, entre elles gran part dels amics i familiars dels Vándor. Jaume, la seva mare i el seu germà van esquivar aquest destí gràcies a l'actuació d'Àngel Sanz Briz i de Giorgio Perlasca, que van salvar de la deportació a més de 5.200 jueus refugiats a l'Ambaixada d'Espanya.

Després de moltes vicissituds, el 1947, ja en plena postguerra espanyola, els tres van aconseguir arribar finalment a Barcelona. A la intensa i reveladora entrevista que Jaume Castro li dedica en aquest llibre, el lector d'avui se sentirà inevitablement interpel lat per la trajectòria vital de Jaume Vándor. Les seves reflexions serenes, matisades i il·luminadores sobre la memòria, la moral i l'art després de l'experiència de l'holocaust ajuden a enfocar la qüestió del bé i del mal des d'un punt de vista nou