Debate. - Biografia del líder comunista espanyol Santiago Carrillo, figura fonamental del segle XX. La mort de Santiago Carrillo el 28 octubre 2012 va posar fi a noranta-set anys viscuts intensament i en primera fila de la política. Fill de Wenceslao Carrillo, dirigent socialista, el seu primer record era visitar el seu pare a la presó. Encara adolescent va participar en la vaga de 1934 i va passar per la presó, on es va radicalitzar. Després d'un viatge a Moscou va aconseguir unificar les joventuts del PSOE i del PCE en vigílies de la Guerra Civil, per tot seguit unir-se als comunistes. Durant la guerra va passar un dels episodis més foscos de la seva vida, la matança de presos rebels a Paracuellos, quan era responsable de seguretat a Madrid. Després de la guerra va romandre trenta-vuit anys exiliat, sempre en la direcció comunista, que va exercir amb mà de ferro. El seu gir cap al eurocomunisme i el seu paper fonamental en la Transició alleujar la seva figura. Paul Preston, l'historiador més important del segle XX espanyol, autor de les biografies definitives de Franco i de Joan Carles I, dedica el seu nou llibre a un dels personatges més fascinants de la història recent del nostre país.

L'autor

Paul Preston (Liverpool, 1946) ocupa la càtedra Príncep d'Astúries d'Història Contemporània espanyola i director del Centre Cañada Blanch per a l'estudi de l'Espanya contemporània de la London School of Economics & Political Science. Educat a Liverpool ia la Universitat d'Oxford, de 1973 a 1991 va ser successivament professor d'Història a la Universitat de Reading, al Centre d'Estudis Mediterranis, a Roma, i al Queen Mary College de la Universitat de Londres, on va obtenir la càtedra d'Història Contemporània el 1985, abans de passar a la LSE el 1991. Analista d'assumptes espanyols en ràdio i televisió tant a Gran Bretanya com a Espanya, col·laborador de diversos diaris i revistes, entre els seus llibres destaquen La destrucció de la democràcia a Espanya i El triomf de la democràcia a Espanya (Grijalbo Mondadori, 2001), Franco (Grijalbo, ed. revisada de 2001), La Guerra Civil Espanyola (2000, Debat, 2006), Palomas de guerra (2001), Joan Carles. Rei d'un poble (2002, Debat, 2012) i Idealistes sota les bales (Debat, 2007). El 1986 li va ser atorgada la Comanda de l'Ordre del Mèrit Civil, i el 2007 la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica. El 1994 va ser elegit membre de l'Acadèmia Britànica, i el 2006 va ser elegit membre de l'Acadèmia Europea de Yuste. El 1998 va guanyar el I Premi Així Va ser amb la seva obra Les tres Espanyes del 36 que va ser un gran èxit de crítica i públic. El seu llibre més recent és L'holocaust espanyol (Debat, 2011).