La Campana.-Joan B. Culla, l’historiador que tants catalans identifiquem amb rigor i independència, explica amb aquella claredat a la qual ens té acostumats la història d’un dels partits més emblemàtics de Catalunya.
Nascuda el març de 1931, Esquerra Republicana de Catalunya és, de tots els partits catalans amb representació institucional, el més antic. Sense pertànyer a cap de les grans famílies polítiques europees (socialista, comunista, liberal, democristiana, conservadora...) ni comptar amb suports exteriors, ha aconseguit sobreviure a una guerra civil, a una dictadura de quatre dècades, a les enormes transformacions socials, econòmiques, ideològiques i tecnològiques que separen l’època de Hitler i la d’Obama.
Refundada diverses vegades, origen d’una desena d’escissions, dirigida per personalitats tan diferents com Heribert Barrera, Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Puigcercós i, actualment, Oriol Junqueras, Esquerra ha transitat des del republicanisme menestral fins a l’independentisme
socialdemòcrata i ecologista, sense deixar de ser, a ulls de moltíssims catalans, «el partit de Macià i de Companys».
Esquerra Republicana de Catalunya 1931-2012. Una història política és una lectura imprescindible per a tothom que vulgui conèixer i entendre la vida i les vicissituds d’un partit que és també el mirall d’un país.
L'autor
Joan B. Culla.- Barcelona, 1952. Professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977, és autor d’una quinzena llarga de llibres, entre els quals El catalanisme d’esquerra (1928-1936), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1901-1923), El franquisme i la transició democràtica (1939-1988) (amb Borja de Riquer), Diccionari dels partits polítics de Catalunya (codirigit amb Isidre Molas) i, a La Campana, Israel, el somni i la tragèdia, que va ser escollit per La Vanguardia com el millor assaig de l’any 2004, i La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008. També col·labora en diverses revistes d’història i cultura, tant nacionals com estrangeres. Des de fa quasi un quart de segle no ha deixat de participar setmanalment en els espais d’opinió de la premsa barcelonina (Avui, El País, Ara…) i de diverses emissores de ràdio i televisió, a més de dirigir des del 1991 el programa Segle XX, del Canal 33.
