Pagès Editors.-Un document fort, tant pel seu contingut com per la duresa de les seves expressions. Es tracta d’una carta, escrita des de Saint-Martin-le-Beau, destinada- als tres membres del Consell Executiu d’Esquerra Republicana de Catalunya, residents llavors a França: Ventura Gassol, Carles Pi i Sunyer i Miquel Santaló, en la qual denuncia l’actitud de quatre destacats militants d’ERC, Sauret, Xirau, Guinart i Dardalló, on desmenteix les acusacions, distorsions de la realitat i les injustificades actuacions d’aquests quatre “vells amics”, als quals creu culpables de la subordinació del partit i del deteriorament de la imatge de la Generalitat. Tarradellas, en el seu escrit, desvela les veritables i inconfessables intencions de seus oponents, donant a conèixer intimitats, converses particulars, comportaments poc edificants, i, sobretot, ens ofereix una àmplia mostra de les seves actuacions, evidenciant la disparitat dels seus criteris, la feblesa de les seves conviccions, la manca de fidelitat a la ideologia del partit, ERC, del qual n’eren militants destacats.

El autor.-Josep Tarradellas. Polític nacionalista català (Cervelló 1899 - Barcelona, 1988). Va ser diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i col· laborador directe del president Francesc Macià. Més tard va ser empresonat per la seva implicació en la Revolució de 1934 contra el govern dretà de la República. Va tornar a Esquerra i tornà a entrar en el govern de la Generalitat com conseller de Serveis Públics, Economia i Finances, i més tard com a president. Acabada la Guerra Civil al 1939, va marxar a l’exili a França. El 1954 fou nomenat president del govern català a l’exili. Al morir el dictador i iniciar-se la transició a la democràcia a Espanya, Tarradellas retornà a Barcelona i Suárez li va reconèixer la legitimitat del càrrec de president de la Generalitat (1977). Aprovat el nou Estatut (1979), Josep Tarradellas es va retirar de la vida política.