Cossetània Edicions.-L’obra és l’aplec, ordenat pels fills, dels quaderns que va escriure Farrés a les diverses presons i camps de concentració on va estar internat en el període del 1938 al 1942, destacant el període del convent de San Marcos de León i de la presó de Terol. Sense ser acusat de cap delicte de sang ni haver tingut cap càrrec polític, simplement per la ideologia i per lluitar defensant el govern legal, fou represaliat durant la dura venjança del franquisme contra els vençuts. La seva prosa, directa i viva, neta i àgil, amb una prodigiosa fidelitat pels detalls, que recorda vívidament i transcriu amb detall, ens ofereix un retaule acurat i molt descriptiu de les pèssimes condicions de vida dels gairebé tres centenars de milers de presoners que, durant la guerra i la postguerra, llarga, foren castigats pel franquisme. L’obra no conté descripcions de la seva ideologia ni comentaris polítics del moment, sinó que es limita, i aquest és un mèrit per a la força del relat, les vivències d’un de tants dels milers d’anònims presoners del franquisme. Potser, ultra el valor exemplar del testimoni, un dels alts valors del document autobiogràfic és constituir un relat de la vida interior als camps de concentració, dels quals no hi ha gaire testimonis escrits que s’hagin preservat davant els més habituals de presons i penals. Els camps de concentració, una memòria esvaïda a la societat actual, foren el destí de molts militants, voluntaris, soldats, reclutats forçadament, etc., on no només se’ls classificava per conèixer les anomenades “responsabilitats”, sinó també un espai en el qual el vençut havia d’aprendre immediatament la seva posició futura que havia de ser: silenci social, obediència pública absoluta a les noves autoritats i renúncia als ideals pels quals lluità.
L'autor.-Rafael Farrés (Vallirana, 8-XII-1919 – l’Hospitalet de Llobregat, 21-I-2009) és el prototipus del jove coratjós que participà dels ideals dels anys trenta per un món millor, per una societat més justa. Fou militar en l’anarquisme idealista. Va anar, jove, de voluntari al front. Per la seva ideologia fou condemnat pel franquisme a presó, patint camps de concentració i penals. La seva vida és representativa de tota una generació. Comença a treballar el 1930 com a aprenent, tot fent caixes de fusta per a fruita a Vallirana. La República impedia el treball infantil, però es tolerava, amb el govern del 1931, si es desenvolupava a la intimitat de la casa, i cobrant menys… El 1932 canvià de feina i passà a fer d’ajudant de paleta; l’any següent fou ajudant de llenyataire i, finalment, el 1933, començà el que fou el seu ofici definitiu: pintor, tot i que a la postguerra treballà de ple en la construcció. El 1935 milità a la CNT i, tot alternant els diversos treballs anteriors, anà amb el seu pare de picapedrer a les canteres de les Casetes de Vallirana. S’allistà voluntari (22-II-1937) per combatre el feixisme al quarter Espartacus, de Barcelona. Fou fet presoner, prop de l’embasament de Camarasa (22-XII-1938), patint un sumaríssim d’urgència, al setembre del 1939, que el condemnà a dotze anys i un dia de presó. La pena li fou rebaixada, el 1941, a la meitat, amb llibertat atenuada. Aquesta fou denegada en tenir una altra causa judicial sobrevinguda, per la qual fou jutjat i absolt el 1942 i alliberat definitivament el 10 de desembre del 1942. Treballà com a pintor, el 1947 es va casar i, a partir del 1960, enceta l’afició a la pintura mentre continuava les activitats de treball a la construcció amb diversos alts i baixos empresarials, fins a la jubilació, el 1985. El 1967 fou detingut i, a comissaria, encara se l’acusà de “rojo”. Morí el 2009 a casa seva, amb la família, que fou prioritària a la seva vida de postguerra.
Fitxa
Preu: 18,70€
ISBN: 9788490340103
Nombre de Pàgines: 368
Data primera edició: Octubre del 2012
