El 20 de juliol de 2013, va arribar a les pantalles nipones Kaze Tachinu (The wind rises), el darrer film de Hayao Miyazaki. La nova pel·lícula d’animació japonesa està basada en l’obra literària de l’escriptor i poeta Tatsuo Hori. Produïda per Studios Ghibli y PIXAR, el film narra la vida de Jiro Hirokoshi, el jove enginyer aeronàutic encarregat de dissenyar l’avió de Combat Zero per a l’exèrcit japonés durant la segona guerra mundial..

La crítica ha rebut positivament el seu darrer film, tot destacant que es tracta de l’obra més madura i commovedora del director. El crític Mark Schilling del Japan Times definia la pel·lícula com “una sumptuosa celebració visual del Japó més pur previ a la guerra” i ressaltava l’excel·lent treball de recuperar els records d’una època social i econòmica que es perdria en la negror de la guerra i en les seves conseqüències mediambientals.

Però el film no ha estat exempt de crítiques negatives que han oscil.lat des del propi guió (alguns comentaristes consideren que és una obra difícil d’entendre), fins al missatge de l’obra. En el darrer cas, els comentaris crítics de l’autor publicats a la revista Neppu el passat 18 de juliol, on Miyazaki manifestava la seva oposició al canvi de clàusula anti-guerra de la Constitució japonesa i sol·licitava que l’estat japonès demanés perdó i atorgués una compensació econòmica a les dones que van ser obligades a prostituir-se per l’exèrcit nipó durant la II Guerra Mundial, les anomenades ianfu, no han agradat a tothom.