Diari de Guerra (A.Caralt).-11/09/2013.- Mentre els soldats de l’Exèrcit de l’Ebre repel·lien a la Terra Alta una nova ofensiva de les cada cop més nombroses forces franquistes en l'acarnissada batalla de l'Ebre; a la capital catalana, Barcelona, l’11 de Setembre de 1938 es va commemorar amb tots els honors la Diada Nacional de Catalunya. L’acte de major rellevància fou l’organitzat davant del monument de Rafael Casanova, conseller en Cap de la Generalitat el 1714, tal com relata la crònica de l’època publicada a La Vanguardia.
A partir de les vuit del matí s’inicià la desfilada d’entitats per a rebre tribut als herois de 1714. La primera fou el Club Natació Barcelona. Ells, com la resta d’entitats, van entregar una suma de diners recaptada en benefici als combatents i evacuats de les comarques catalanes com havia acordat la comissió organitzadora. Partits polítics, organitzacions sindicals, agrupacions artístiques i culturals i grups d’obrers, entre d’altres, van desfilar davant del monument i van dipositar les seves respectives banderes en un escenari aixecat darrere el monument. També van ser moltes les comitives que van dipositar ofrenes florals malgrat la petició dels organitzadors d’entregar diners en el seu lloc.
Negrín i el general Rojo
Al migdia, el president del Consell de Govern de la República i ministre de Defensa, Juan Negrín, entregà 1.000 pessetes a la subscripció patriòtica i a continuació el comandant de l’Exèrcit de la República, el general Vicente Rojo, donà 500 pessetes. Tots dos van ser ovacionats.
Mitja després del migdia fou el torn de l’Ajuntament de Barcelona, presidida per l’alcalde, Hilari Salvadó. La seva ofrena fou transportada en camió per membres del cos de Bombers. Diputats d’ERC, Izquierda Republicana i alts càrrecs de la Generalitat van participar a l’ofrena. També ho va fer el Govern provisional d’Euskadi i la mare i dos fills, Jordi i Maria, del diputat Manuel Carrasco Formiguera, assassinat aquell any al penal de Burgos pels franquistes.
Companys i 'Els Segadors'
Un avís musical anuncià l’arribada del president de la Generalitat, Lluís Companys, acompanyat del Govern de Catalunya. La banda municipal interpretà ‘Els Segadors’. Després de l’ofrena, l’alcalde de Barcelona va prendre la paraula. ‘Aquell conseller en Cap va caure defensant les llibertats de la nostra terra, com ara cauen defensant-se els heroics combatents del nostre brillant i temut Exèrcit Popular’, exclamà. ‘Rafael Casanova va caure abans de rendir-se, i el nostre poble lluita, però guanyarà’.
A continuació fou el torn de Companys. ‘Coincideix aquesta jornada amb les gestes magnífiques que en les fronteres de la nostra terra realitzen els fills de Catalunya, acompanyats en l’esforç i en l’heroisme per germans d'altres terres de la República’, inicià el president. “Catalunya és somiadora, en contínues ansies de progrés, tolerant, sensible i culta (...) I té la significació cada dia més acusada al servei de la llibertat i la democràcia”. “Defensem les llibertats dels catalans com homes i les llibertats de Catalunya com a poble. Defensem la República, l’orgull de la qual està a l'altura immensa de la seva glòria”. I Companys va finalitzar amb les següents paraules. ‘Vull que les meves últimes paraules siguin per Madrid, per Astúries, per Llevant, per Euskadi la màrtir, pels pobles sotmesos i per les zones no trepitjades per la planta dels invasors, per tota l’Espanya lliure de la República democràtica, per tots els germans de tota la Península, amb una salutació emocionada i fraterna. Endavant, soldats de la Llibertat!, Visca la República! Visca Catalunya!”.
Desfilada dels Guàrdies d'Assalt de la Generalitat
Finalitzats els parlaments, les autoritats assegudes a la tribuna presidencial van assistir a la desfilada marcial dels Guàrdies d’Assalt de la Generalitat, amb l’armament complet i precedits de bandes de cornetes i tambors. El públic els va ovacionar mentre cridava visques a Catalunya i la República. Durant el dia també van sobrevolar la ciutat dues esquadrilles de caces republicans. A última hora de la tarda s’havien recaptat més de 300.000 pessetes i tot l’indret quedà cobert d’ofrenes de flors.