Diari de Guerra.-10/09/2013.-La Columna Macià-Companys fou una unitat militar formada majoritàriament per voluntaris d’Esquerra Republicana (ERC) i en menor mesura d’Estat Català que van lluitar a la Guerra Civil en defensa de Catalunya i de la seva principal institució, la Generalitat. Integrada en un inici per 1.300 voluntaris d'arreu de Catalunya, va combatre al front d'Aragó. Integrada posteriorment a l'Exèrcit Popular de la República, els seus homes van continuar lluitant i morint fins a la desfeta final per defensar Catalunya. La Fundació Josep Irla publicà el 2008 un excel·lent estudi sobre la columna realizat pels historiadors Francesc Xavier Hernández i David Íñiguez, font d'aquest reportatge.
Es va formar mitjançant la unió de les columnes Francesc Macià i la Lluís Companys, impulsades per ERC, llavors partit majoritari a Catalunya, amb el vistiplau del president de la Generalitat, Lluís Companys. Formades en un inici per 1.300 voluntaris, la unitat anirà augmentant els seus efectius en les setmanes i mesos següents fins als 2.000 voluntaris. Dirigida pel tinent coronel, Jesús Pérez Salas, estava armada amb un nombre insuficient de fusells, quatre metralladores, dues bateries de muntanya i una dotzena de fusells metralladors. L’escassetat d’armes va impedir organitzar una columna molt més nombrosa malgrat la disposició d’homes. A diferència de les columnes de voluntaris anarco-sindicalistes, la Macià-Companys acatà les ordres i disciplina dels seus caps.
En un entorn a Catalunya amb predomini de l’anarcosindicalista, la creació de la columna fou vista per aquests com una unitat contrarevolucionària pel seu ideal nacionalista.
Desfilada i discurs de Companys
El 5 de setembre de 1936, la columna desfilà pels carrers de Barcelona davant l’entusiasme de milers i milers de ciutadans. El president Companys va oferir a les columnes dos banderins de campanya amb els noms brodats de Francesc Macià i Lluís Companys i s’adreça a la multitud congregada des del balcó de Palau de la Generalitat.
“...Una d’aquestes senyeres porta escrit el nom de Francesc Macià. El Mestre, el símbol i l’autèntica representació de Catalunya. El nom gloriós davant del qual tots acotem el cap. L’altra, porta, d’una manera immerescuda el meu nom... (crits de No! No! Visca Companys!), perquè té el mèrit d’ésser un lluitador que ha donat sempre la cara. (...) Al front de guerra, companys, germans de Catalunya, és molt difícil distingir-se per la bravura, ja que aquesta és una virtut de tots; però les columnes que porten la bandera barrada s’han de distingir per la seva serenitat, per una disciplina rígida i un autèntic heroisme, ja que per això porten la bandera de Catalunya. (...) Que onegi la bandera sota el reig del sol i que arreu resti escrit el símbol sagrat de Catalunya, Catalunya, Catalunya. Visca la República”.
Destí: Alcanyís
Tres dies després, el 8 de setembre, la columna marxà en ferrocarril de l’estació de França direcció al front d’Aragó. Una multitud els acomiadà, entre ells el propi Companys. Els dos combois que transportaven els milicians van dirigir-se a la Puebla de Hijar i d’aquí a Alcanyís, el seu destí. Els diaris de l’època reporten que els milicians republicans van ser rebut efusivament per la població d’Alcanyís, després d’unes setmanes en les quals homes armats atemorien a la població. El dia 11 de Setembre,la columna celebrà la Diada de Catalunya amb el cant de L’Emigrant o Els Segadors.
A Alcanyís, els caps de la unitat van procedir a l’estructuració i remodelació de les centúries. Durant un curt període es procedí a la instrucció dels milicians en el maneig dels fusells i les armes automàtiques i en el llançament de granades de mà. També s’aprengué ràpidament a protegir-se de l’enemic aprofitant el terreny. L'històric dirigent d'ERC, Víctor Torres, mort el 2011, relatà amb molt detall el seu pas per la columna.
Al cap d’unes setmanes el comandament s’instal·là a Montalban, més a prop de la línia de combat amb la missió d’enllaçar amb les forces procedents de València que atacaven Terol i preservar les mines de carbó d’Utrillas. L’idealisme dels voluntaris es va topar amb dura realitat de la vida al front de guerra, amb privacions, fred, calor, set, fam i dèficits d’higiene, entre d’altres. El 10 d’octubre es va dur a terme una de les primeres accions de guerra de la columna a Vivel del Río que va provocar forces baixes a l’enemic. Cinc dies després, quatre centúries de la Macià-Companys estaven desplegades a la serra d’Alcubierre.
En les setmanes vinents i mesos, es van succeir els combats esporàdics en diversos punts del front:Martín del Río, Vivel del Río, Utrillas, Pancrudo,Portalrubio, la serra d’Alcubierre, La Torre de los Negros, Belchite, Sierra Gorda... El 30 de desembre i arran d’una ofensiva fracassada iniciada el dia de Nadal, es coneixia la mort del capità Alfred Molino, militant d’ERC a l’Hospitalet, enterrat com un heroi a Barcelona el dia de Cap d’Any.
Integració a l'Exèrcit de la República
Durant la primavera del 1937 s’inicià la reorganització de totes les unitats combatents substituint les milícies per unitats regulars controlades directament pel Ministeri de Defensa del Govern central. La Macià-Companys es va transformar en les brigades 131 i 132 que juntament amb la brigada 146, amb milicians comunistes catalans, va formar la 30 Divisió,que va continuar combatent al mateix front d’Aragó.
L’ofensiva franquista al març del 1938 en aquest front provocà que la 132 brigada va quedar aïllada actuant a Llevant i la zona sud fins a les acaballes de la guerra. De manera paral·lela, les mesures coercitives i la repressió i vigilància de comissaris i comandaments catalanistes, seran constants fins al final de la guerra. L'escriptor Joan Sales i el fotògrag Francesc Boix, empresonat a Mauthausen, van ser membres de la divsió.
Molts dels que havien desfilat a Barcelona abans de sortir cap a l’Aragó van morir lluitant de manera desesperada a partir del març de 1938 i fins al final de la guerra.